Penjat el 13 de novembre de 2005
Penjat el 13 de novembre de 2005, per ecologistes
L’Ajuntament d’Arnes demana consens per evitar l’assecament del riu. El riu Algars condueix actualment menys aigua que la sol·licitada per l’Ajuntament de Cretes per abastir la seva població, d’aproxidament 630 habitants. Per tant, si es concedeix el cabal, «l’Algars podria literalment assecar-se». Així de contundent es mostrava ahir el mentre de la Plataforma en defensa de la Terra Alta, Jordi Lluch, davant la voluntat del municipí veí de la comarca del Matarranya. Des d’Arnes, on també s’abasteixen del mateix riu, demanen diàleg i consens per evitar danys irreperables.
| L’Ajuntament d’Arnes demana consens per evitar l’assecament del riu. El riu Algars condueix actualment menys aigua que la sol·licitada per l’Ajuntament de Cretes per abastir la seva població, d’aproxidament 630 habitants. Per tant, si es concedeix el cabal, «l’Algars podria literalment assecar-se». Així de contundent es mostrava ahir el mentre de la Plataforma en defensa de la Terra Alta, Jordi Lluch, davant la voluntat del municipí veí de la comarca del Matarranya. Des d’Arnes, on també s’abasteixen del mateix riu, demanen diàleg i consens per evitar danys irreperables.
En aquest sentit, l’alcalde d’Arnes, Xavier Pallarès, mostrava al Diari un notori malestar després de conèixer la celebració d’una reunió a la seu Departament de Medi Ambient de la Generalitat el passat 20 de setembre entre administració catalana i representants del consistori de la comarca del Matarranya on no havia estat convocat el consistori d’Arnes, «creiem que hi tenim alguna cosa a dir», manifestava Pallarés, «nosaltres també ens abastim del riu, no neguem el dret a Cretes a fer-ho, però cal mirar el volum de les concessions i analitzar si trobem solucions millors». Cretes ha aconseguit fins ara el permís de l’Ajuntament de Besseit per a captar l’aigua de l’Algars, frontera entre Catalunya i Aragó, dins el seu terme municipal. A través d’una canonada paral·lela al riu conduirïa l’aigua fins al poble de Cretes, amb una conducció propera als 20 quilòmetres de longitud. La canonada creuaria territori del Parc Natural del Port i de la ribera del mateix riu, declarada Lloc d’Interès Comunitari per la Unió Europea. La principal preocupació entre els membres de la Plataforma de la Terra Alta i l’Ajuntment d’Arnes radica, però, en el volum d’aigua sol·licitada a la Conferència Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) per abastir a la població en règim de concessió, 4,53 litres/segon. I es que segons afirmacions de la plataforma, l’Algars avui, entrada la tardor, no condueix aquest volum d’aigua, «es a dir que si aproven el cabal, el riu es pot assecar, aquest projecte és una animalada, un projecte inviable», assegurava amb contundència un dels seus membres, Jordi Lluch. Tant la direcció del Parc Natural del Port com l’Agència Catalana de l’Aigua de la Generalitat han presentat al·legacions mentre la platoforma esperava entrar en contacte amb el consistori d’Arnes per a unificar posicionaments, «però de la nostra petició de reunió, tramesa ara fa dos mesos, encara no n’hem rebut resposta de l’ajuntament», lamentava Lluch. Arnes ofereix a Cretes l’aprofitament de la canonada i la concessió existent que abasteix la població terraltina, propera a 1 litre/segon, amb la voluntat de compartir serveis i evitar captacions que posin en perill l’existència del riu «per això crec que abans de decidir res, hauriem de seure’ns les parts implicades», expressava Pallarés. La plataforma, al seu torn, favorable a la proposta d’Arnes presenta entre altres alternatives la captació des de l’anomenat barranc d’en Calderer, més proper a Cretes i fora de l’àmbit del parc natural. Regadiu per a 1.800 hectàrees Al projecte d’abastament d’aigua potable pel poble de Cretes cal afegir la proposta d’extracció d’aigua de l’Algars per alimentar el sistema de reg de suport als municipis d’Arnes, Horta de Sant Joan i Prat de Comte, que abasta un total de 1.800 hectàrees. El consell d’administració de Regsa ha adjudicat la redacció del projecte per un import total de 186.555 euros. Un cop denegada l’opció de construir un embassament a la llera del riu, després de certificar la valua ambiental del Port, Regsa proposa l’adequació de diverses basses de reg laterals que derivarien l’aigua sobrant del riu durant el mesos d’hivern per utilitzar- la a l’estiu. Notícia publicada al Diari de Tarragona A.Caralt/Arne
acaralt@diaridetarragona.com
|
|
