LA SERRA DE SANT AMAND: PAISATGE VEGETAL (Bruguera, Ogassa, Ripollès, Girona)

Cada any, el grup de botànica l’Esbarzer programa el final de temporada amb una sortida sonada. Aquesta jornada, per la contrada prepirinenca del Ripollès, ha sigut una ocasió excel·lent per “eixamplar el cercle de la nostra ignorància“ (Stuart Firestein dixit). El recorregut d’enguany ens ha descobert la serra de Sant Amand (1.851 m), al sud del Taga; un sistema muntanyós allargassat d’oest a est. S’hi pot accedir pel coll de Jou (1.636 m), situat just al nord de Sant Amand. Des del coll de Jou també es pot accedir al Taga (2.040 m) en sentit nord. El clima de la serra Sant Amand és força humit amb precipitacions notables a l’estiu, de manera que la vegetació natural està constituïda sobretot per fageda, que actualment ocupa una superfície notable a l’obaga; segons el clima i el substrat, si és silici o calcari, s’han establert diferents tipus de fageda. Tanmateix, la vegetació natural ha estat secularment molt transformada, sobretot als solells, on hi ha extenses pinedes de pi roig i sobretot matollars i pastures. Durant la sortida s’ha pogut observar aquest paisatge en mosaic que hostatge una diversitat molt gran de plantes. A més, també s’han descobert plantes específiques d’ambients molt contrastats, com són els rocams i els sòls permanentment humits.

DADES

▶️ Organització: ADENC (Sabadell) – Grup de botànica ESBARZER – Sortida botànica: 2 juliol 2022

 

▶️ Guiatge: Josep M. Panareda

Catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona. Les línies de recerca en les que ha treballat van des de la dinàmica i evolució del paisatge a la cartografia d’àrees de distribució d’espècies i la didàctica de la geografia. Ha participat i dirigit projectes sobre dinàmica i evolució del paisatge de les serralades costaneres catalanes, del litoral, de les riberes mediterrànies i de la laurisilva canària. Actualment, ofereix assessorament de recerca i activitats divulgatives, conferències i guiatge pel nostre territori. Ha participat en prop de 600 publicacions, de les quals 73 són llibres.

Caminant per l’ombra de fageda o asseguts al seu voltant, contemplant el paisatge, ens ofereix més preguntes que respostes; gran mestre que sap guiar l’accés al coneixement amb el diàleg i la inducció. Acompanyar el pas de J. M. Panareda pels paratges de casa nostra no és només un gran plaer; és tot un goig intel·lectual.

 

▶️ Participants: 23 (socis i no socis)
L’Esbarzer en imatges

 

▶️ Avituallament (sortida de tot el dia)
• Bar Gusi
Aquest local està situat estratègicament, abans de l’entrada a Ribes de Freser, molt prop de l’estació del tren cremallera de Núria i prop també de la zona d’aparcament públic habilitat just a l’entrada de Ribes. Tothom fa una aturada al bar Gusi. El servei és amable, el lloc avinent, la carta és variadíssima i obre a les 7 del matí cada dia de la setmana. Crec que és superflu recomanar-lo!

 

▶️ Punt de trobada (Ribes de Freser)
• Aparcament públic, al costat de l’Oficina d’Informació de Ribes.
Des d’aquest punt s’inicia la sortida en vehicles, per la carretera GIV-5263 que surt del mateix aparcament, en direcció al llogaret de Bruguera (6 km). No s’entra al nucli de Bruguera. Es continua per la pista asfaltada (Camí de Coll de Jou) que surt, a mà esquerra, just abans d’entrar a Bruguera. La primera aturada es fa uns 3 km després, en un revolt conegut com el Mirador del Pla del Freixe. Des d’aquesta talaia privilegiada s’aprofita per donar una ullada al voltant de Ribes i Bruguera (vegeu detalls en “Recorregut”). Des d’aquí, 3 km més tard, s’arriba a Coll de Jou.

 

▶️ Punt de sortida i arribada (caminada)
• Coll de Jou
El Coll de Jou és el punt d’inici de l’ascensió a la serra de Sant Amand (o Sant Amanç). També és un dels indrets favorits des d’on fer una ascensió ràpida al cim del Taga.

 

RECORREGUT (Proposta i text: Josep M. Panareda)

Abans d’iniciar el recorregut, J. M. Panareda, ens adverteix que avui no trobarem abundància de floració. Per contemplar aquest l’espectacle de colors s’ha de venir a la zona durant el mes de maig. Això no obstant, podrem fer una excel·lent observació del paisatge vegetal.

▶️ Ribes de Freser i entorn (900 m)
Comunitats ruderals, vegetació de ribera (vernedes, salzedes i herbassars alts).

• Vessants inferiors a la sortida de Ribes de Fresser: prats de dall.
• Primers quilòmetres, vessants orientats entre nord i oest: boscs caducifolis mixtos, sobretot rouredes amb Fraxinus excelsior, Fagus sylvatica, Prunus avium i Populus tremula.
• Solells desforestats (1.120 m) amb restes de conreus i amb domini de ginestars amb boix o prats montans, que globalment evolucionen cap a bosc.
• Poc abans de Bruguera, en un sector ensotat: rouredes mixtes i, en els indrets més enclotats i humits, freixenedes.

▶️ Bruguera i entorn (1.200 m)
Mosaic de construccions, prats de sega, bardisses i claps forestals.
Passat Bruguera, predomini del bosc mixt amb roures, freixes i faigs, i puntualment amb presència destacada de pins. El bosc és dominant en els vessants que miren a l’oest o al nord. En indrets orientats al sud, el bosc ha estat substituït per pastures seques.

▶️ Pla del Freixe i entorn (1.530 m) / Mirador excel·lent en el revolt
Espai totalment desforestat amb predomini de pastures, que passen de montanes a subalpines. A partir el revolt i fins al coll de Jou, la carretera se situa aproximadament en el límit supraforestal actual i fins al cim del Taga. La pista travessa bosquets de faig i algunes pinedes.

▶️ Coll de Jou (1635 m) – Sant Amand (1851 m) – Recorregut a peu
El coll de Jou és el punt d’inici de la caminada fins al cim del puig de Sant Amanç. Es pot observar un fort contrast de vessants: totalment desforestat pel cantó del Taga, en vessant clarament orientat cap al sud, i totalment forestal el vessant obac de Sant Amanç. Des del coll es pot analitzar perfectament l’extensa fageda que, a la carena de Sant Amanç, canvia cap a pineda de pi negre amb peus de faigs, moixeres i freixes.

• Pujada, tram inicial: pastura i abans d’entrar a la fageda es travessa una petita pineda de pi roig.
• Pujada, vessant: fageda densa i pura, fins a l’entrada del material calcari amb grans afloraments rocosos on s’ha establert l’orella d’os (Ramonda myconi).
• Pujada, tram final: mosaic de faigs, pins, boixedes, pastures i comunitats rupícoles.

 

DIVERSITAT DE PAISATGES VEGETALS (Proposta i text: Josep M. Panareda)

D’entrada, cal tenir present que els humans hem transformat molt el paisatge vegetal i, ben sovint, hi hem creat una inversió entre “solell/obac”, “vessant inferior/vessant superior”, “sector planer/sector inclinat”. Per tant, aquests serien els elements per entendre la diversitat de paisatges vegetals que avui podem observar:

• Traient els ambients condicionats per l’aigua i els afloraments rocosos, el paisatge vegetal es pot observar constituït per tres grans conjunts: rouredes en els vessants inferiors, fagedes en els vessants més ombrívols i pinedes en els vessants superiors. En el tram recorregut, les rouredes i fagedes són els boscos dominants, en el benentès que en el paisatge natural el bosc està constituït per espècies arbòries diferents i sovint podem observar un mosaic de boscos mixtos canviants de manera natural al llarg del temps.
• El substrat silici o calcari i els sòls derivats configuren un conjunt de condicionants importants sempre, però de manera especial on el pendent és més fort o la degradació dels sòls ha estat notable. El gruix del sòl condiciona un tipus o altre de vegetació en relació amb la capacitat de retenció hídrica i nutrients.
• En general, el gradient altitudinal condiciona un gradient de vegetació, el que dona lloc als estatges de vegetació. Els límits entre estatges no sempre són fàcils d’establir, ja que pot variar segons els sòls, l’orientació del vessant i, actualment, la intervenció humana.
• L’activitat humana ha transformat molt el paisatge vegetal i és fonamental tenir-la ben present per a una interpretació correcta:
  • S’han aprofitat més els indrets de clima més suau (els solells al Ripollès), vessants poc inclinats, damunt de sòls profunds, disponibilitat d’aigua i proximitat a l’habitatge. En resum, s’han ocupat i explotat els terrenys més rics i millors.
  • S’han accentuat els contrasts:
    • Solells agrícoles i ramaders i obacs forestals. És observable si es compara l’obac de Sant Amanç i solell del Taga, o el canvi de paisatge entre Ribes de Freser i Bruguera.
    • Els entorns dels nuclis han estat més desforestats.
    • El nivell supraforestal ha disminuït, ja que una vegada destruït el bosc costa molt en refer-se espontàniament.

 

FLORA – Una mostra

 

Ja s’ha advertit que per veure i admirar les plantes de la zona en plena floració cal visitar aquests indrets durant el mes de maig. Això no obstant, s’han pogut captar algunes imatges que no fan sinó insinuar la bellesa d’aquest entorn singular. I, com sol passar quan hi ha quaranta ulls que observen, també s’ha trobat l’exemplar hibridat Sorbus semipinnata (moixera+servera). La hibridació es produeix entre Sorbus aria i Sorbus aucuparia. Una imatge d’aquest exemplar enceta avui la mostra de troballes. Josep M. Panareda, previsor, ens ha presentat un full amb un llistat exhaustiu de les plantes de la contrada (es pot consultar a la galeria d’imatges).

Tanmateix, també s’han pogut captar imatges de colors tardans (vegeu galeria). I a més, en un dia solell i calorós, sempre és un goig veure i admirar aquells menuts visitants famolencs que són convidats per les flors a sadollar la seva gana. I, parlant de menuts, un d’ells ha sigut la minipapallona Pyrausta (sembla purpuralis) que es trobava ben satisfeta i immòbil sobre flors de farigola (Thymus serpyllum, potser). Aquesta papallona feia, com a molt, 15 mm. Amb més elegància que l’anterior, hi havia un damer dels prats (Melitaea parthenoides) a la flor d’un preciós panical. I què hi feia al groc de la genciana (Gentiana vera), també amb elegància, una migradora dels cards (Vanessa cardui)? I al sol de ponent, dos curculiònids (probablement Larinus sp.) desafiaven les agulles del lloba-carda (Cirsium vulgare). Espectacle i goig.
Galeria d’imatges de la flora (selecció)

Salut i natura

P.S. Amb agraïment a Mireia per revisar el text i a Ferran Turmo per tractar d’identificar els “visitants famolencs” de les flors (a pesar de la poca qualitat de les imatges, que són meves).