Penjat el 20 de novembre de 2022, per Mireia Calvet
De la mà de Romà Rigol, iniciem aquesta passejada botànica al pont que travessa el riu Ripoll, davant de Can Pagès, des d’allà pujarem pel Torrent de Colobrers fins a arribar als camps de Can Moragues, anirem fins a la Masia de Can Torrent, i tornarem al punt de partida, vorejant els Camp de Can Vilar fins a trobar novament el Torrent de Colobrers. La sortida està plantejada com una observació col·lectiva i interpretativa del paisatge que ens envolta, resultat de segles de transformació de la mà dels humans.
La primera aturada la fem al Torrent de Colobrers, es tracta d’un espai molt bonic, però que està molt alterat per la intervenció humana, tant la vegetació, com el mateix camí, són ben artificials, però ens interessen les espectaculars formacions de pedra tosca i les molses que tenen una presència destacada en aquest indret, no ens entretenim massa, la finalitat de la sortida és una altra.
Pugem el torrent fins a arribar a la pista que ens porta als camps de Can Moragues, ara plantats d’oliveres, però en regadiu, aquí ja tenim el primer debat, és aquest el futur del conreu de l’olivera, en un context de canvi climàtic i de sequera?
Continuem la passejada per la pista que ens portaria fins a Castellar del Vallès, pel camí fem diverses parades per contemplar i interpretar el paisatge que ens envolta, resultat de la transformació del paisatge a causa del conreu de la terra, dels incendis, el pasturatge, el carboneig…
Actualment, tenim un paisatge en evolució, en diferents graus, herbassars, matolls i bosquines, han anat ocupant els conreus abandonats; com seria la vegetació si no haguessin intervingut els humans?
Durant la sortida anem reconeixent alguns d’aquests estadis:
. Herbassars amb l’olivarda, que floreix a la tardor, però amb les flors ja seques
. Matollars de ginesta, estepes i gatosa, ben florida
. Pinedes de pi blanc molt atapeïdes, pinedes esclarissades, on comencen a treure el nas alzines, algun roure, i altres arbustos com l’aladern.
. Bosquines on l’alzina ja és l’arbre predominant, podem observar els seus peus, formats per més d’un tronc, això ja ens indica que aquests boscos han estat utilitzats durant molts anys per la producció de carbó, i ens dona la pista més clara de quina seria la vegetació predominant a la zona si els humans no haguessin tocat res.
Si voleu saber més coses sobre les molses del Torrent de Colobrers, sobre la relació de les formigues amb la gatosa, sobre botànica en general, podeu consultar el blog del Romà:
https://allucdecuc.blogspot.com/2019/06/soc-roma-rigol-muxart_6.html