Penjat el 18 de desembre de 2006
Penjat el 18 de desembre de 2006, per ecologistes
L’interlocutòria de l’Audiència de Tarragona, originada per la sentència inculpatòria de l’any 2003 a Ercros i cinc dels seus directius, només condemna a Ercros a pagar 5 anys dels 100 durant els quals van tenir lloc vessaments contaminants al pantà de Flix per part d’aquesta empresa.
L’informe pericial de l’Audiència de Tarragona no ha estat capaç de
provar la quantitat exacta de residus vessats al pantà de Flix per
Ercros (antiga Erkimia) durant el període del 15 de Setembre de 1988 al
28 d’agost de 1993, tot i que reconeix la gravetat dels fets. Aquest
fet suposa una derrota més del sistema jurídic front als delictes
mediambientals, i deixa en entredit tota la normativa sobre control
integrat de la contaminació, en vigor des del 2002.
Una constant reivindicació de GEPEC-EdC en les autoritzacions
ambientals a la indústria química, i que és desestimada reiteradament
en les resolucions de la Direcció General de Qualitat Ambiental, és la
necessitat de CONTROLS EN CONTINU A TOTS ELS FOCUS EMISSORS. Això
evitaria casos flagrants d’impunitat mediambiental i sanitària com el
que ha tingut lloc amb Ercros, i permetria fer un seguiment constant de
les millores o empitjoraments ambientals de les empreses més
contaminants.
Per a més INRI, Ercros ha presentat recurs a l’interlocutòria de
l’Audiència de Tarragona, donant a entendre que no accepten ni tan sols
aquest preu ridícul de pagar un 5% de la contaminació total abocada al
pantà, que acabarem pagant la resta de ciutadans (150 milions d’euros)
i que, a més, hem hagut de beure aigua contaminada i pagar altres
repercussions sanitàries que de ben segur han existit tot i no haver
estat provades en el seu moment.
Creiem que Ercros hauria d’assumir com a mínim el deute moral i ètic de
les seves actuacions macabres, irresponsables i insolidàries, i
acceptar amb escrupulós respecte els dictàmens científics i les
decisions judicials i administratives que els inculpen sense cap
ambigüitat possible.
Esperem que aquest precedent no acabi fixant la jurisprudència per a
casos similars, tot i recordant que la badia de Tarragona ha recollit
durant prop de mig segle els abocaments contaminants del polígon
petroquímic sense que s’hagi fet a dia d’avui cap estudi seriós i
estadísticament significatiu sobre l’estat ambiental dels sediments
marins o sobre la bioacumulació de contaminants (metalls pesants,
dioxines i compostos orgànics persistents) en els peixos i altres
organismes marins de la Badia. Lluny de fer cap estudi, ens trobem al
2006 davant del projecte de construcció d’un emissari conjunt per part
de l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT), per al qual
han demanat duplicar el cabal de càrrega contaminant respecte als vuit
emissaris que fins avui han abocat el seu contingut tòxic a la Badia.
Exigim al Departament de Medi Ambient i a l’Agència Catalana de l’Aigua
el compliment estricte de la Directiva Marc de l’Aigua i de la
Directiva sobre el Control Integrat de la Contaminació, i que no només
es faci un control exhaustiu i continu dels efluents industrials sinó
que a més l’aigua abocada es retorni en un estat físico-químic òptim
que permeti la seva reutilització per a nous usos. Casos com el de Flix
ens fan tenir present que en el darrer segle no hem avançat tant a
nivell mediambiental com pensem, i que fa falta encara recórrer un
llarg camí que ens distanciï definitivament dels abusos mediambientals
comesos per la indústria química al llarg de decennis de “progrés” i
“riquesa” malentesos.
Volem aprofitar també per incidir, com ja ho hem fet en les
autoritzacions ambientals de DOW i REPSOL, en que l’ús de les torxes a
la refineria està únicament autoritzat de forma EXCEPCIONAL i durant un
nombre d’hores molt limitat al llarg de l’any. No podem permetre que
setmana rera setmana (i ja en van tres durant el mesos de novembre i
desembre del 2006) les torxes de la refineria del Morell cremin durant
dies sencers i emetin a l’atmosfera milers de tones d’òxids de sofre,
nitrogen i diòxid de carboni, entre molts altres contaminants, i que
acaben cobrint de fum negre i pestilent el cel de Tarragona, Reus,
Constantí, del mateix Morell i de moltes altres poblacions del Camp.
La directiva que diu que QUI CONTAMINA PAGA, s’ha d’aplicar de forma
preventiva mitjançant l’aplicació de les millors tècniques disponibles
i un control exhaustiu i en continu de les instal·lacions, els focus
emissors i els efluents industrials. El procediment alternatiu actual
(sancions a posteriori), consisteix en donar màniga ampla a la
indústria química a través de convenis, pactes i complacència
administrativa, i no només no dona resultats satisfactoris sinó que en
casos greus i provats com el de Flix, deixa a la ciutadania en una
situació greu de pobresa ambiental, social i administrativa.
Destacats i alts dirigents de diversos partits polítics catalans i
membres de l’anterior Govern s’han pronunciat en un moment o altre a
favor d’ERCROS exculpant a l’empresa de la gran contaminació provocada.
I es que ERCROS, la totpoderosa empresa que tants guanys econòmics
reparteix anyalment als seus accionistes (veure
http://www.sole.es/test/ercros_es/esp/internas.asp?arxiu=i1_informacion&origen=e
) és un poder fàctic.
