La Directiva REACH converteix el Parlament Europeu en una titella de la indústria química

Penjat el 16 de desembre de 2006, per ecologistes

GEPEC-EdC vol afegir-se al rebuig que han mostrat altres grups ecologistes sobre l’aprovació al Parlament Europeu de la “descafeïnada” directiva REACH. Aquesta directiva era una gran oportunitat que ha perdut Europa per fer front a la presència massiva de substàncies contaminants en tots els àmbits de la vida quotidiana, i que ha quedat reduïda a un simple registre de productes químics.

El Parlament Europeu va assolir dues grans fites amb l’aprovació de la
Directiva IPPC sobre prevenció de la contaminació i amb la Llista Única
Europea de fitosanitaris autoritzats. En canvi, amb la directiva REACH
el Parlament Europeu s’ha venut al lobby de la indústria química i ha
deixat en la indefensió a tots aquells ciutadans i ciutadanes que tenim
el dret de viure en un ambient menys contaminat.

A grans trets, la directiva REACH recull el següent:

* el registre sistemàtic de tots els productes químics, no només els nous sinó també els existents
* la introducció d’un procediment d’autorització o de restricció en el cas de substàncies que generen especial preocupació
* la responsabilitat de productors i importadors d’avaluar els riscos dels seus productes
* major transparència en facilitar l’accés de los ciutadans a la informació sobre las substàncies.

Tanmateix, NO RECULL aspectes d’igual o major importància:

* No obliga a retirar del mercat aquelles substàncies especialment perilloses per al medi ambient i la salut de les persones
* No obliga a les empreses a investigar substàncies alternatives
més segures que aquelles més perjudicials que fan servir habitualment
* Manca de rigor segons la terminologia “control adequat de
l’exposició” en aquelles substàncies que seguiran en el mercat tot i la
seva demostrada perniciositat
* Buits legals gegantins que permeten que moltes substàncies perilloses segueixin fent-se servir sense cap restricció
* No s’avaluen les sinèrgies entre substàncies contaminants que en
poden augmentar la perillositat i que no tindran cap mena de control
* No s’avaluen els efectes acumulatius i/o combinats de les
substàncies contaminants que teòricament tindran un “control adequat”
* Transigència total amb aquelles empreses que treballen amb volums
petits de substàncies químiques, tot i representar més d’un 60% del
volum total de substàncies que entren dins de la directiva REACH per la
seva toxicitat i perillositat.

En definitiva, el redactat final de la directiva REACH deixa en
indefensió la salut de les persones i el medi ambient degut a la
pressió dels interessos econòmics de la indústria química. Creiem que
és un greu error, doncs en la valoració econòmica no s’han tingut en
compte les despeses sanitàries i ambientals associades als efectes de
les substàncies contaminants en la salut dels ciutadans d’aquest vell i
castigat continent anomenat Europa.