Penjat el 2 de setembre de 2007, per ecologistes
Un enrenou social a Miami Platja, Mont-roig del Camp (Baix Camp), ha posat damunt la taula un problema originat bàsicament per la voràgine constructora especulativa de la costa catalana i la política de permissibilitat que s’ha practicat des dels ajuntaments que han permès la destrucció del Patrimoni Natural.
L’any 1972, l’administració de l’Estat va aprovar la classificació de tots els camins ramaders d’origen medieval. Tanmateix el Govern espanyol va aprovar la llei 3/1995 de vies pecuàries, que obliga l’administració competent (en aquest cas a Catalunya la Generalitat) a reconèixer i protegir aquests itineraris.
En aquest cas, el Camí Real o Ral, una carrerada o camí ramader de 75 metres d’amplada, va des de València a Barcelona i d’allí a la Frontera amb França. Però aquesta carrerada no és la única. Forma part d’una xarxa i entramat que recorre tota la península ibèrica de dalt a baix i d’orient a occident.
Encara, avui en dia, hi han en molts pobles, ramaders i/o antics pastors o pastors i persones vinculades amb la ramaderia tradicional que poden donar fe i testimoni viu de les carrerades que passen pel Principat perquè en la tradició oral aquests traçats s’han anat passant de pares a fills i fins i tot algun Ajuntament te documentació escrita (plànols) que s’ha amagat interessadament (però existeixen encara que sigui a casa d’algú).
Naturalment la protecció, des de sempre, d’aquests camins ramaders rau bàsicament amb la importància per l’economia social i de l’Estat que comportava la ramaderia transhumant.
Però a mesura que aquest precepte perd valor estratègic les carrerades cauen en l’oblit més profund (però no deixen de ser un be patrimonial nacional). I naturalment això és aprofitat per la voràgine especulativa del sector de la construcció que ha empastifat fins a la sacietat a partir dels anys 60 la costa catalana (lloc per on passa la carrerada del camí Real) i sota el mantell protector dels ajuntaments (que han fet la política de l’estruç i del silenci) han fet desaparèixer materialment aquest camí ramader convertint-lo en sol urbà, urbanitzable i amb títol de propietat s’ha anat venent a parcel·les.
I ara va i els propietaris d’edificis i cases i apartaments i xalets afectats se n’assabenten de quelcom que a dreta llei mai s’hauria d’haver consentit des de l’Administració perquè era una il·legalitat flagrant. La construcció o millor dit la destrucció d’una carrerada. Del Camí Real. S’ha venut a particulars un be patrimonial nacional a bocinets.
Evidentment que la situació estratègica actual del Camí Real o de qualsevol carrerada no obeeix als mateixos criteris econòmics i socials medievals. Però recuperar el Camí Real és d’una extrema necessitat per convertir o millor dit conservar un corredor biològic o una via verda dins de la franja costera catalana tant malmesa urbanísticament i mediambientalment.
Hi han solucions de cercar traçats alternatius. Sobretot ara que la immensa superfície original del Camí Real està destruïda o millor dit construïda i econòmicament és inviable expropiar l’Estat i dinamitar totes les construccions (per exemple les Centrals Nuclears Vandellòs I i II estan dins del Camí Real).
Esperem però que aquests traçats no es facin en terrenys que no siguin òptims com a mínim per a ser i fer la funció de corredor biològic i sobretot no fem pagar la culpa a les carrerades de la situació legal irregular que poden tenir les propietats particulars afectades dins la seva superfície. Les carrerades, els camins ramaders sempre han estat aquí, des de la Edat Mitjana. Son els homes els que egoistament i especulativa han pertorbat i modificat el seu traçat apropiant-se d’allò que mai ha sigut ni pot ser seu.