Penjat el 28 de març de 2008
Penjat el 28 de març de 2008, per ecologistes
GEPEC-EdC vol manifestar la seva rotunda oposició al projecte de l’Agència Catalana de l’Aigua per construir un nou emissari a Mont-roig, que rebrà les aigües de la depuradora urbana, i que suposarà la destrucció d’una part de les praderies marines de Cymodocea i Posidonia. També afectarà, en el seu traçat terrestre, a una part de l’espai natural protegit de l’Estany Gelat.
Valorem molt negativament que sigui la mateixa Agència Catalana de l’Aigua la responsable d’un projecte tan agressiu per a les àrees litorals de Mont-roig, que afectarà a un espai natural protegit en l’àmbit terrestre (Estany Gelat, codi PEIN 0351400, Pla de Recuperació del Fartet) i a una àrea marina de conservació prioritària (Directiva Hàbitats, Xarxa Natura 2000, codi ES5140001) on s’hi troba una població de fanerògames marines (Cymodocea nodosa i Posidonia marina) molt ben conservada i d’interès estratègic per a l’ecosistema costaner.
No entenem perquè l’ACA justifica la construcció d’un nou emissari en base a un augment de la capacitat d’abocament d’un escàs 16% (passaria dels actuals 972 m3/h a 1130 m3/h). Sobta encara més que l’antic emissari es mantingui per “situacions d’emergència” i que el nou emissari es faci al costat, destruint una part vital i irrecuperable de la praderia marina. Ens semblaria molt més raonable l’adequació de l’actual emissari per a minimitzar l’afectació a les zones de praderia que no han patit encara els efectes irreversibles de dragues i infrastructures submarines. Un nou emissari suposaria alhora una fragmentació d’un hàbitat molt fràgil on conviuen aquestes comunitats vegetals amb els organismes marins que conformen l’ecosistema costaner (plancton, invertebrats bentònics, peixos, tortugues, i fins i tot algun mamífer marí).
Val a dir que la destrucció parcial o total d’una praderia marina no és reversible, i que calen segles per a que aquestes plantes es tornin a fixar al substrat i facin la seva funció vital de retenció de sediments, de refugi per a la fauna marina i de magatzem de diòxid de carboni. Estem parlant d’una zona d’afectació directa a la praderia de 850 metres de llarg per 5 metres d’ample (4.000 metres quadrats), on s’hi farien rases, dragues i ancoratges. A banda, les afectacions indirectes de sediments en suspensió, maquinària, canonades i modificació de la dinàmica sedimentària, que afectarien a una àrea molt més ampla de praderia marina. No hi ha volta enrera, aquestes comunitats marines són una joia que cal conservar i protegir.
Quant al traçat terrestre de l’emissari, que conduirà les aigües de la depuradora fins al litoral, tampoc entenem perquè l’ACA no ha donat prioritat a l’alternativa que no afecta a l’Estany Gelat, i que passaria de forma subterrània per dins de les urbanitzacions de Miami Platja. És d’agrair que l’ACA consideri inviables dues de les quatre alternatives descrites a la memòria del projecte, i que passen pel bell mig de l’Estany Gelat (faltaria més!!!). Tanmateix, creiem molt poc adequat el pas de l’emissari per l’extrem sud de l’espai natural, ja de per sí molt afectat per l’existència d’urbanitzacions, vials i sobrefreqüentació de vehicles i persones, i no considerem que aquesta alternativa sigui l’òptima, sinó simplement la més barata.
Finalment, la “guinda” del projecte és el punt d’abocament que es situa a uns escassos 500 metres de les praderies de Posidonia. En realitat són molts menys si tenim en compte els efectes dels corrents i que la praderia s’estén al llarg de tot el litoral de Mont-roig fins arribar a l’Hospitalet de l’Infant. L’alternativa que ni tan sols ha estat considerada a la memòria del projecte de l’ACA consistiria en allargar l’actual emissari i situar el punt d’abocament a un nivell batimètric molt més profund, deixant ben lluny la plataforma continental on es troben les praderies. Els models matemàtics de simulació de corrents que s’han fet servir per al projecte no contemplen tots i cadascun dels paràmetres climatològics, mareals i estacionals que influeixen en la dilució de la càrrega contaminant de l’emissari, i per tant cal que els seus resultats s’interpretin amb la màxima precaució i vigilància ambiental.
