GEPEC-EdC s’oposa a la cessió d’aigua dels pous de Reus

Penjat el 7 d'abril de 2008, per ecologistes

Tal i com vàrem anunciar quan el ple municipal de Tarragona va aprovar la cessió d’aigua dels seus pous, reiterem la nostra ferma oposició a transvasar ni un sol litre d’aquest recurs davant la cessió recentment aprovada pel ple municipal de Reus. Les raons són dos: per una banda la solidaritat amb el propi territori, i per una altra l’extrema vulnerabilitat dels aqüífers del Camp i l’estat lamentable dels embassaments de Siurana i Riudecanyes.

L’estat dels embassaments de Riudecanyes i Siurana és deplorable. Segons la darrera actualització que publica l’ACA a la seva web (7 d’Abril de 2008), l’estat és el següent:

Si aquests embassaments es trobessin al sistema Ter-Llobregat ja s’hauria entrat a l’escenari d’excepcionalitat per manca de volum embassat des de fa molts mesos. Tanmateix, sembla ser que aquí els embassaments poden minvar fins a convertir-se en bassals eixuts sense que l’ACA prengui cap mesura al respecte. I a sobre hem de veure com la poca aigua neta que ens queda als pous es converteix per art de màgia en “excedentària”, i deixa a la vista el fantasma de la salinització per al proper estiu.

Ens preguntem perquè l’Ajuntament de Reus ha amagat durant molts anys a la ciutadania que els seus aqüífers estaven recuperats i eren excedentaris, i perquè no s’ha tornat aquest excedent als regants de l’Ebre. No serà que aquestes reserves es mantenien en secret per a poder compensar nous creixements urbanístics i industrials? De quina solidaritat està parlant l’equip de govern de l’Ajuntament, de la solidaritat silenciosa amb els promotors urbanístics i industrials? De la solidaritat amb un minitransvasament que ara sembla que s’ha convertit en una moneda de canvi per a bescanviar aigua per millores en les infrastructures d’abastament del municipi de Reus? De la solidaritat amb els regants de Riudecanyes que comparteixen l’explotació dels pantans de Siurana i Riudecanyes amb l’Ajuntament de Reus?

I on queda la solidaritat amb els ciutadans que volen que les seves rieres i mines siguin alguna cosa més que abocadors de runa i clavegueres a l’aire lliure? Potser seria més lògic, tot i que no entri en la lògica dels nostres governants, que el retorn de la “solidaritat” de Reus i Tarragona es veiés reflectida en una millora de les xarxes de sanejament, en la construcció de depuradores per a nuclis petits, en la restauració ambiental de les nostres rieres, i en moltes altres actuacions que contribuirien a que l’aigua dels aqüífers del Camp fos un recurs públic i abundant per a tots els municipis del Camp, i no només per aquells que aprofiten la situació actual de sequera amb oportunisme i per a assegurar-se el creixement econòmic dels propers anys amb més urbanitzacions, més polígons industrials i més activitats econòmiques que depenen d’un recurs fràgil, valuós i, sobretot, PÚBLIC, TRANSPARENT i INCOLOR.