Penjat el 5 de maig de 2009
Penjat el 5 de maig de 2009, per ecologistes
L’ADENC demana més debat, més gestió dels recursos
existents, i integrar reptes no assumits fins avui.
Divendres passat els grups parlamentaris que donen suport al Govern de la Generalitat (PSC,
ERC i ICV-EUIA) assolien un acord sobre les bases del document consensuat del Pacte
Nacional per a les Infraestructures. Aquestes bases han de permetre ara al Govern aprovarne
la formulació i iniciar formalment un procés de concertació amb entitats i institucions.
Superades les possibles lectures sobre la informació de l’acord i sobre el tractament que
alguns mitjans li donaren (en un fins i tot s’afirmava que s’havia donat via lliure al Quart
Cinturó i que això suposaria la generació directa de molts llocs de treball), l’ADENC
manifesta:
1.- Hem d’esperar a conèixer el contingut del document base per valorar-lo.
2.- Reiterem la nostra disponibilitat a participar en el procés de concertació. Una vegada
més, reclamem que aquests processos no siguin estrictament formals i s’omplin de contingut
i procediments que garanteixin la racionalitat del debat i l’intercanvi d’argumentari entre
totes les entitats i institucions participants. Res d’escenaris de cartró-pedra i garlandes per
enlluernar l’electorat i agents econòmics a les portes d’unes eleccions.
3.- El debat modern sobre les infraestructures ha d’incorporar el debat sobre la gestió de les
infraestructures existents i futures. No fer-ho suposa repetir el clixé vell de generar
dinamisme econòmic a base invertir en obra sense afegir coneixement. Aquest no és el camí
del receptari que se’ns dóna (I+D+R+T) per sortir de la crisi actual.
4.- El model infraestructural de mobilitat ha de ser la concreció dels objectius en distribució
modal (quota en transport públic o col·lectiu, en vehicle privat o en mitjans no motoritzats),
i ambientals (recursos energètics, contaminació atmosfèrica, estalvi de sòl, millora de la
connectivitat i reducció de la fragmentació dels espais agronaturals). Avui encara no
disposem de diagnosis per corredors de mobilitat, ni dades de la distribució modal actual i
la potencial en nous models de mobilitat més sostenibles. Les propostes d’infraestructures
han d’assolir objectius territorials, de distribució modal i ambientals, determinar les prioritats
d’actuacions i integrar gestió.
5.- La crisi econòmico-financero-productiva a casa nostra presenta especificitats que ens
desmarquen d’altres països del nostre entorn comunitari. El repunt d’atur està molt per
damunt d’altres regions, la qual cosa deixa en evidència que durant anys s’ha estat
construint un suposat desenvolupament i creixement en fals, sobre bases estructurals febles,
amb molt de benefici immediat, però amb poc coneixement i horitzontalitat integrats.
Pretendre superar la crisi amb més infraestructures, quan la disponibilitat de recursos de les
administracions públiques baixarà i hi haurà la necessitat de respondre a demandes
d’atenció social, és mimetitzar models quan ja sabem que són caducs. Els nous models són
gestió eficient dels recursos disponibles, una màxima del moviment ecologista.
6.- En l’agenda política del pacte de l’Entesa Nacional de Progrés aquest Pacte Nacional per
a les Infraestructures s’havia de tancar el 2007. Encara que no hi figuri, potser ens caldria
assolir un Pacte Nacional per al Medi Ambient.
Esperem documents i invitacions, i ja arribarà l’hora de celebrar un acord sobre el Pacte
Nacional per a les Infraestructures: voldrà dir que hem sabut aprofitar la crisi per avançar (o
desfer un camí que no havíem d’haver fet mai).
ADENC-EdC
El Vallès, 30 d’abril de 2009
www.adenc.cat
Més informació: Toni Altaió i Morral 937171887 taltaio@adenc.cat
