Penjat el 15 d'octubre de 2009, per ecologistes
Aquest
novembre a Barcelona tindrem una oportunitat única, potser l’última,
d’evitar un col·lapse irreparable del clima global. Del 2 al 6 de
novembre hi haurà en aquesta ciutat la darrera ronda de negociacions
abans de la Cimera de Copenhaguen de desembre de 2009, en què 192
governs han de pactar el tractat que substituirà el de Kyoto. En
aquest tractat els països s’han de comprometre a reduir les
emissions de CO2 i d’altres gasos hivernacle, causants de
l’escalfament global del planeta.
Tothom
es pregunta per què ningú va fer res per evitar la crisi econòmica
quan encara es podia. Ara podem evitar la crisi climàtica que tot
just comença a manifestar-se, però quan hagi esclatat plenament ja
no hi haurà marxa enrera. Veurem impotents com els camps s’assequen,
els boscos es cremen, les costes s’inunden i els huracans
s’intensifiquen, i potser a llavors ens adonarem que els diners no
es poden menjar. La ciència diu ben clar que, sense compromisos molt
més ambiciosos que els que plantegen els governs de cara al nou
tractat, estarem en risc greu de creuar un punt sense retorn.
A
Copenhaguen ja podria estar tot dat i beneït, però a Barcelona no.
Serà el moment en què els governants de tot el món han de sentir
que la humanitat no els perdonarà un tractat que no freni el canvi
climàtic de manera eficaç i justa com no ho va fer el de Kyoto, i
cadascú de nosaltres ha de ser la veu del planeta per donar-los
aquest missatge amb tota la força de què siguem capaços.
Els
objectius de la campanya unitària El
Clima no està en venda són:
Exigir
que de la Cimera de Copenhaguen en surti un compromís ferm per una
reducció dràstica i immediata de les emissions de gasos hivernacle,
així com un programa creïble perquè l’ús d’energies fòssils
s’hagi abandonat plenament a mitjans de segle i la desforestació
s’hagi aturat molt abans. Que s’assumeixi l’objectiu d’una
concentració de CO2
a l’atmosfera no superior als 350 ppm, per evitar una interferència
perillosa amb el sistema climàtic.
Exigir
el reconeixement del Deute Ecològic que tenen els països del Nord i
les seves transnacionals amb el Sud, causada pels greus impactes
socials, ambientals i econòmics del model de producció i consum
capitalista en els països més empobrits. Reivindicar la Justícia
Ambiental relacionada amb el dret de tots els éssers humans a un
medi ambient sa i a recursos naturals saludables en àmbits com la
terra, l’aigua, l’alimentació, l’habitatge i l’aire.
Reivindicar les tres “c”
de la Justícia Climàtica: no tan sols la contracció
(reducció) de les emissions globals sinó també la convergència
en les emissions per càpita, la gran disparitat de les quals és una
mostra més de la desigualtat del món en què vivim, així com
mecanismes de compensació
dels governs i les transnacionals històricament responsables del
canvi climàtic cap a qui en pateix les conseqüències.
Denunciar
els mecanismes de mercat incorporats al protocol de Kyoto i previstos
per a Copenhaguen perquè donen vies als països i corporacions
responsables del canvi climàtic per defugir les seves
responsabilitats i enriquir-se en base als esforços de la resta del
món per mitigar-lo. Denunciar els lobbies empresarials que
pressionen per aigualir i mercantilitzar el tractat de Copenhaguen.
Denunciar les “solucions” falses i contraproduents com els
agrocombustibles i l’energia nuclear.
Exigir
als governs espanyol i català que assumeixin que s’ha de reduir de
veritat les emissions de gasos hivernacle i que deixin de banda els
plans estratègics basats en l’ús intensiu de combustibles
fòssils. Que s’acabi la situació ridícula i incomprensible que
uns països europeus dels més amenaçats pel canvi climàtic siguin
dels que posen més pals a les rodes a l’hora d’impedir-lo.
Fer
palès que, en darrer terme, tan sols un canvi de model en la
producció, distribució i consum del sistema capitalista ens
permetrà resoldre el problema del canvi climàtic de manera efectiva
i justa. Mentre se segueixi perseguint un creixement indefinit de la
producció i el consum i tolerant les desigualtats (entre països i
dins dels països) xocarem un i altre cop amb els límits del planeta
i les repercussions sobre la societat seran gravíssimes.
Activitats
previstes
Acte
de presentació de la Campanya: divendres 16 d’octubre a les 20h, a
l’Ateneu Rosa de Foc (C/Verntallat 26).
Publicació
El
clima no està en venda,
preparada pels diversos col·lectius participants a la campanya en
col·laboració amb el setmanari La Directa: sortirà a mitjans
d’octubre.
Manifestació:
dissabte 31 d’octubre a les 17:00, a la Pl. Universitat de
Barcelona.
I
molt més…
A
través del blog (http://elclimanoestaenvenda.wordpress.com/)
es farà difusió dels actes que s’organitzen des dels diferents
col·lectius adherits.
Com
adherir-s’hi?
Per
adherir-se a la campanya cal enviar un mail amb el nom de la vostra
organització a elclimanoestaenvenda@gmail.com
i fer efectiu el pagament corresponent.
La
campanya es du a terme de manera autogestionada a partir de les
aportacions de les entitats adherides. La quota d’adhesió és:
Organitzacions
petites: de 20 a 100 €.
Organitzacions
mitjanes: de 100 a 250 €.
Organitzacions
grans: més de 250 €.
Si
hi ha persones que a títol individual volen fer una aportació
econòmica, s’estableix una quantitat orientativa de 20 €.
Aquest
ingrés econòmic es pot fer via transferència bancària al compte
corrent de Caixa d’Enginyers al número 3025 0001 15 1433418038.
Cal fer constar el nom de la vostra entitat a l’hora de fer
l’ingrés. L’adhesió no es considerarà formalitzada fins que no
s’hagi fet l’ingrés econòmic corresponent.