Penjat el 20 d'octubre de 2024, per Julià Font
Aquest itinerari geològic, sota el guiatge del geòleg Josep M. Nogué, és agraït i espectacular alhora. Es tracta també del millor indret català per a la iniciació en l’estudi de la cronologia d’emplaçament de roques ígnies. És espectacular perquè l’indret ho és en si mateix (el millor exponent de “costa brava”) i perquè la història d’inicis del segle XX li va atorgar valor afegit quan va esdevenir el racó cobejat de la burgesia catalana de l’època. L’any 1995, el conjunt fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
L’itinerari és agraït perquè ens ofereix un alt valor patrimonial gràcies a les seves característiques d’accessibilitat, diversitat, estat de conservació i extensió de l’aflorament costaner. D’una banda, Josep M. Nogué ens ofereix una visió històrico-geològica de l’indret i puntualitzacions precises durant el recorregut. D’altra banda, amb l’objectiu de donar visibilitat geològica a aquest bocí de costa brava, l’any 2015 l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro va completar la instal·lació de 14 indicadors geològics al Camí de Ronda de s’Agaró, seguint una iniciativa desenvolupada pel Centre de Geologia i Cartografia Ambiental de la Universitat de Girona. Un museu geològic a cel obert. Tot un goig intel·lectual.
Al llarg del recorregut, entre panoràmica i panoràmica, totes corprenents, es desgranen mots degudament comentats que a un mallorquí geològicament gens entenimentat li poden sonar a insult o flastomia: anfíbol, batòlit, episienita, fanerític, felsita, lampròfir, porfíric, riolita, travertí i un llarg etcètera. La dotzena de participants (ADENC, Sabadell) podem admirar la varietat de tonalitats de les roques granítiques, depenent de la seva composició i exposició als elements, així com observar el contrast de coloració dels dics de pòrfir granodiorític o lampròfir. També copsem que la mida dels cristalls granítics depèn del grau de celeritat del refredament de la roca; en general, però, el granit és el resultat del refredament lent. I com m’hagués agradat trobar un bocinet de pòrfir color púrpura per poder-lo lluir com ho feien els antics (per les seves connotacions règies o imperials); ai las, avui no tocava. Tanmateix, al final d’aquesta passejada geològica i amb la introducció inicial de Josep M. Nogué (vegeu “Un xic d’història del planeta” a continuació) tot va lentament “sedimentant” dins les nostres ments i, com diuen científics nord enllà, ampliant el “nostre cercle d’ignorància”.
- Gent ADENC (8 instantànies)
- Grans panoràmiques – Camí de Ronda (10 instantàmies)
- L’itinerari: Vegeu detalls d’aquest itinerari geològic, punts de referència, desnivells acumulats, dificultat de la ruta, temps invertit, descripció breu, imatges, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: ROQUES ÍGNIES-S’AGARÓ
Un xic d’història del planeta
Si tenim present que les masses continentals es desplacen de manera que el «supercontinent» únic (Godwana) es fragmenta i se separa en diferents bocins que es van separant, molt lentament, fins a trobar-se en un altre punt de la superfície del planeta reunint-se en un nou «supercontinent» que es tornarà a trencar per donar nous continents … Aquest cicle geològic dura entre 200 Milions d’anys i 500 Milions d’anys, això vol dir que al llarg de la història del planeta (4.700 Milions d’anys), s’ha produït diverses vegades. A la zona del planeta on vivim el darrer cicle s’inicia fa uns 300 Milions d’anys, quan tots els continents estaven agrupats en un sol «supercontinent» (Godwana).
El xoc dels diferents fragments continentals havia produït el replegament dels sediments (roques sedimentàries plegades) que hi havia entremig dels fragments continentals. De vegades aquestes roques sedimentàries plegades van ser sotmeses a grans pressions per la confluència de fragments continentals modificant l’estructura o la composició de les roques sedimentàries esdevenint roques metamòrfiques formant serralades en el que en diem l’«orogènesi herciniana» en la que es van formar la Cordillera dels Apalatxes a la costa est d’Amèrica del Nord, les muntanyes de Noruega, les Illes Britàniques, Galícia, Costa occidental d’Àfrica, el Mato Grosso del Brasil i la base dels Alps, el Pirineu i les Serralades Costaneres de Catalunya entre altres indrets.
Aquesta gran compressió que va provocar el creixement d’aquestes serralades antigues finalment es va aturar i va iniciar una distensió i en el nucli d’aquestes serralades les roques metamòrfiques profundes, sotmeses a temperatures molt elevades, en descomprimir-se es van fondre formant grans bosses de magma que molt lentament es van anar refredant i solidificant sota mateix de cada un dels nuclis de serralada (ara fa uns 280 Milions d’anys).
La lenta erosió d’aquestes serralades i dels continents en general va produir els sediments que es van anar dipositant en els mars nous que s’obrien entre els nous continents que se separaven. En alguns casos noves compressions van replegar les noves roques sedimentàries en una nova «orogènesi alpina» que en els darrers 60 Milions d’anys s’han format l’Himàlaia, els Alps, el Pirineu, els arcs d’illes del Japó, sud-est asiàtic, Carib o la gran serralada de l’oest del continent americà, des de les Rocalloses als Andes. En altres casos els mars encara s’estan eixamplant com en el cas de l’Atlàntic. Cosa que ens fa pensar que aquesta orogènesi encara està en marxa com ho testimonien l’eixamplament progressiu de l’Atlàntic o l’activitat sísmica i volcànica d’aquestes serralades joves. De fet, aquesta orogènesi acabarà quan la costa oest d’Amèrica i l’orient asiàtic i l’Àfrica conflueixin en una gran serralada on ara hi tenim l’oceà Pacífic i tots els fragments continentals formin un nou «supercontinent».
(Josep M. Nogué, octubre 2024)
Roques magmàtiques o ígnies
En refredar-se el magma se solidifica formant roques ígnies i la roca resultant rebrà noms diferents segons on es solidifiquin i com ho facin. Si el magma es refreda lentament dins l’escorça continental en grans masses parlarem de roques plutòniques o intrusives i normalment es tracta de grans extensions (de centenars o milers de km²) que anomenem batòlits i que trobem al nucli de serralades antigues per sota de les roques metamòrfiques, si l’extensió superficial del batòlit és menor de 100 km² parlem d’stock. Segons la composició química rebrà diferents noms (granit, granodiorita, sienita, gabre, …). Si el magma surt, encara líquid, a la superfície del continent i es solidifica a l’exterior parlarem de roques volcàniques o efusives, segons la composició química i aspecte rebrà noms diferents (riolita, basalt, piroclasts, obsidiana, …). Si el magma es solidifica en el camí de sortida en una escletxa sense arribar a sortir a l’exterior parlem de roques hipabissals o filonianes que segons la seva composició química parlem de pòrfir granític, pòrfir granodiorític, lampròfirs, episienites, aplita …
Les roques ígnies presenten quasi sempre una textura granular en la qual s’encaixen els diferents minerals que formen la roca. Si tots els cristalls tenen una mida similar i tots ells tenen una mida superior al cm parlem de textura pegmatítica, si tots els grans són de mida similar i tots ells de pocs mil·límetres observables a simple vista parlem de textura fanerítica, si els cristalls no es poden veure a simple vista però són visibles al microscopi òptic parlem de textura microcristal·lina, si no s’observen els grans no al microscopi òptic parlem de textura criptocristal·lina o vítria. En el cas que hi hagi grans de dues mides clarament diferents, uns cristalls grans i ben formats (anomenats fenocristalls) envoltats d’una pasta de grans molt més petits parlem de textura porfírica que és indicativa de dues fases de solidificació, una primera fase lenta que han permès créixer els fenocristalls i una segona fase de refredament molt més ràpid que ocasiona cristalls molt més petits. La textura porfírica és més freqüent en roques hipabissals o filonianes per bé que a s’Agaró el batòlit granodiorític també presenta textura porfírica.
(Josep M. Nogué, octubre 2024)
- 12 panoràmiques amb roques ígnies (Les roques grises, grandiorites, són les més abundants. En algun lloc, les grandiorites estan travessades per dics hipabissals).
Roques ígnies de S’Agaró
- Granodiorita porfírica: Batòlit de Granodiorita amb fenocristalls de feldespat potàssic empastats per grans més petits de feldespat, quars i biotita.
- Pòrfir granodiorític: Dic de textura porfírica i composició granodiorítica. D’aspecte molt semblant a l’anterior però omplint una escletxa de pocs metres de gruix.
- Lampròfir: Dic de textura porfírica format bàsicament per minerals foscos (verd fosc o negres) com els anfibols, l’olivina o la biotita.
- Aplita: Dic de textura fanerítica de gra molt fi, de vegades microcristal·lí de color clar (ocre clar) i composició granítica.
- Episienita: Granit alterat per la circulació per les escletxes d’aigües termals sobreescalfades i a elevadíssima pressió. Aquesta aigua renta la roca eliminant la major part del quars i alterant els feldespats que esdevenen ortosa de color rosat, formant una roca que s’assembla molt a una sienita (molta ortosa rosada, molt poc quars i poca biotita).
- Filó de quars: Escletxa reomplerta pel quars que arrosseguen les aigües termals sobreescalfades. D’aspecte blanc que destaca molt en les granodiorites grises, les episienites rosades o els lampròfirs verd fosc quasi negre.
- Enclavament: Restes de la roca metamòrfica encaixant del batòlit, aïllades dins la granodiorita amb un aspecte d’illots més foscos, com taques irregulars de desenes de centímetres.
- Travertí: Roca sedimentària calcària ocre clara molt porosa que trobem en façanes columnes o escales i construccions adjacents al camí de ronda. Aquestes roques provenen de pedreres de Porqueres. No tenen res a veure amb les roques de la zona.
- Calcària nummulítica: Roca sedimentària calcària grisa o ocre amb abundants fòssils de nummulits que trobem en alguns elements de les construccions adjacents al camí de ronda. Aquestes roques provenen de pedreres de Girona (pedra de Girona). No tenen res a veure amb les roques de la zona.
- Geòtop 358 – Roques granítiques de s’Agaró
- Geozona 362 – Formes granítiques de l’Ardenya
(Josep M. Nogué, octubre 2024)
Per saber-ne més
S’AGARÓ i Camí de Ronda
- A peu pel Baix Empordà
- Camí de Ronda: De s’Agaró a Sa Conca
- 100 anys d’estiueg i glamur: la història de s’Agaró
- Escapada amb nens