Penjat el 12 de juny de 2016
Penjat el 12 de juny de 2016, per Limnos
En la conservació del medi ambient normalment es dedica molta atenció a protegir hàbitats de vegetació interessants o espècies emblemàtiques o sensibles per la seva raresa o singularitat, i difícilment ens centrem en la protecció o conservació d’individus concrets. Un cas curiós doncs, és la protecció que es dedica a certs arbres considerats monumentals, que tenen un valor més enllà de la seva pròpia funció ecològica, i lluny de la visió dels arbres com a un recurs. Mes enllà de la profunda significació dels arbres i les plantes per a l’home, els arbres també tenen altres significats, són un símbol de pau (olivera), d’acollida (xiprer, palmera), del lloc del darrer repòs (xiprer, teix), curadores de malalties (roures guaridors). Tenim arbres sagrats en diferents creences i religions, també els arbres com a transmissors d’energia, etc. Podem trobar informació detallada, amb fitxes, al web de la Generalitat de Catalunya on a més, el pròleg dedicat als arbres monumentals està escrit per un destacat fotògraf del Pla de l’Estany, com és l’Ernest Costa, que ha fet una grandíssima tasca en la difusió del valor dels boscos i el paisatge.
Com diu el web, des de sempre alguns arbres s’han respectat d’una manera especial, són arbres-monument amb nom propi. A Catalunya, el Pi de les Tres Branques, el Roure de Can Codorniu o l’Alzina del Mas de Borbó són arbres molt coneguts …”. Poca broma amb aquest tema, doncs els primers arbres protegits per la generalitat són del 1987. Segons el Decret 214/1987: “es consideraran arbres monumentals els exemplars que, per les mides excepcionals dins de la seva espècie o per la seva edat, història o particularitat científica, són mereixedors de mesures de protecció”. A més de la protecció com a arbre d’interès comarcal o local (mitjançant els decrets esmentats) també és freqüent. A Catalunya hi ha declarats 254 arbres monumentals i més de 1.200 arbres i arbredes declarats de protecció local que abasten les 41 comarques i 224 municipis. Al Pla de l’Estany en trobem quatre d’arbres monumentals destacats, tot i que n’hi ha un bon conjunt d’interessants que es poden trobar en el llibre: “Arbres monumentals: 161 plantes d’anomenada del Pla de l’Estany (1995) de Ernest Costa, Joan Pontacq i Jordi Porxas (Brau edicions).
Un dels arbres és l’alzina de la Casa Nova de Vilafreser al municipi de Vilademuls que fa uns 19 metres d’alt. Ha patit algunes caigudes de branques, tot i que es va intentar subjectar amb cables. Com a curiositat una antiga dita entre els veïns deia que si algú jeia a sota la seva ombra quan estava acalorat a l’estiu, es refredava segur. Tenim dues alzines reclamadores a Fontcoberta, o Aulines, com es diu també en plaestanyí, una anomenada de Puigsaguàrdia i l’altre de l’Omeda, una a uns 400 metres de l’altre. Aquestes singulars aulines d’uns 15 metres d’alt han estat modelades per l’home amb la finalitat de capturar ocells, sobretot tords. Es reclamaven fent sonar una mena de xiulet i esperant que quedessin envescats. Finalment el quart arbre monumental és el castanyer del prat de Sant Nicolau, pujant a Rocacorba, municipi de Sant Miquel de Campmajor. Força malmès, foradat i buit per dins, el Castanyer del Pla de Sant Nicolau arrela sobre una roca. Les arrels són superficials i es ramifica en quatre besses de grans dimensions. Recentment li han caigut unes branques principals que l’han deixat en un estat molt malmès.
