Penjat el 3 de juny de 2025
Penjat el 3 de juny de 2025, per Adenc
“El govern de Salvador Illa incrementa la decadència ambiental de Catalunya pel segrest que manté del Departament de Medi Ambient”.
Al nostre país, hi ha una minoria negacionista de la crisi climàtica i ambiental que repeteixen els mantres àmpliament difosos pels mitjans dels centres de poder econòmic global. Amb tot, el més preocupant és adonar-se de l’augment de l’adoctrinament que promouen mitjans públics i privats que, si bé no neguen en el discurs la greu crisi ambiental, aplaudeixen les actuacions d’impuls als projectes econòmics especulatius “de sempre” amb la justificació dels tòpics “de sempre”, … inversions que prometen incerts nous llocs de feina que ens duran, diuen, a un creixement i futur millor. Per a qui, preguntem?.
Recordem la declaració del moviment ecologista català subscrita per més d’un centenar d’entitats ecologistes, just abans de la constitució de l’actual Govern de la Generalitat, on deiem: “Actualment Catalunya pateix una crisi ambiental causada per la submissió a unes polítiques econòmiques d’ús insaciable dels recursos finits i depredació del territori. La manca d’una conselleria de Medi Ambient independent, amb capacitat de prendre mesures efectives i rellevants per resoldre els reptes que tenim com a país, agreuja encara més la crisi ambiental potenciada pel canvi climàtic que ens afecta cada dia més”. Però, tot i la promesa del partit que ha format el
govern de Catalunya de crear una Conselleria de Transició Ecològica similar a la del Govern de l’estat, la realitat ha estat tot el contrari.
Insistim en que cal esmenar la greu anomalia respecte la resta de governs del nostre entorn d’haver eliminat el Departament de Medi Ambient “com a òrgan vital per gestionar integralment les competències ambientals i amb efectes transversals a tota l’acció del Govern”.
La comunitat científica coincideix en afirmar que la crisi ambiental és el major risc que pateix el planeta i la nostra societat, doncs cal esmerçar el màxim d’esforços i crear àrees de govern dotades amb els mitjans suficients per fer front a les greus afectacions que patim cada vegada amb més freqüència i alhora fer front a una pèrdua de biodiversitat especialment severa a casa nostra, la regió Mediterrània.
Davant d’aquest repte tenim com a resposta un govern miop que actua com a una administració negacionista, el que el porta a repetir el fracàs dels anteriors governs de la Generalitat: han creat el pupurri del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica encapçalat per la Consellera Paneque, mentre arreu d’Europa els governs i la pròpia Comissió Europea han creat Ministeris i direccions generals potents centrats en l’acció ambiental.
Aquest primer any de govern s’ha caracteritzat per la incapacitat d’actuar amb una política ambiental resilient al canvi climàtic i la protecció de la biodiversitat; a impulsar les energies renovables no especulatives i sense afectacions al territori; a posar fi a l’ús abusiu i la pèssima i erràtica gestió de l’aigua; a fer front a la pèrdua de biodiversitat per la manca de polítiques de protecció; a frenar l’augment de la contaminació atmosfèrica; a la manca d’avaluacions reals en les autoritzacions ambientals atorgades a activitats econòmiques amb impacte sever sobre de la salut de la ciutadania; a la incapacitat per evitar el col·lapse dels residus i el descontrol en la gestió; al creixement de l’especulació urbanística mentre es redueix el dret a un habitatge digne; als impactes d’un sistema d’agroindústria i ramaderia i d’un model turístic insostenibles; a la manca d’actuacions suficients en mobilitat sostenible i transport públic, … aquest és el resultat d’una acció de desgovern on la crisi ambiental no és la prioritat sinó simple publicitat.
Cal redreçar aquesta situació causada pel model econòmic obsolet si de veritat es vol salvaguardar el medi i la qualitat de vida de tota la societat.
Demanem la restitució immediata del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, l’espai de govern imprescindible per concretar les polítiques i prioritats que posin el nostre país a l’alçada de les nacions que fan front a la crisi ambiental amb responsabilitat i coherència:
– Energèticament hem de complir la llei catalana de canvi climàtic del 2017 que exigeix desplegar les energies renovables en les zones antropitzades o degradades, a les vies rapides, les naus, als grans polígons industrials i facilitar-ne la instal·lació als habitatges, abortar la massificació especulativa i implantar la generació distribuïda o microgeneració arreu del país.
– Gestió de l’aigua. Esmenar la insuficiència de les polítiques de regulació de la demanda en la gestió davant l’escassedat hídrica i la sequera. Cal reduir i adequar la demanda global d’aigua al context d’emergència climàtica. La demanda s’ha de regular prioritzantels usos i posant els ecosistemes aquàtics i les persones per davant de les activitats productives.
– Biodiversitat. Catalunya segueix perdent biodiversitat a un ritme molt preocupant. Seguim sense la necessària Llei de Biodiversitat i sense la majoria de plans de recuperació i conservació de les espècies en perill d’extinció i de les amenaçades. Els pocs plans que es van aprovar fa uns anys no s’estan aplicant i no estan contribuint a salvaguardar les espècies. La rebaixa de les exigències ambientals de l’actual govern pot agreujar encara més aquesta greu situació.
– L’augment de la contaminació atmosfèrica afecta el medi i les persones. El Comitè d’Experts sobre el Canvi Climàtic, l’òrgan assessor del Govern sobre l’emissió de Gasos d’Efecte d’Hivernacle, proposa que l’any 2035 Catalunya n’emeti un 69 % menys que el
2022. Perquè això sigui possible, les emissions han de reduir-se un 8% cada any. Les últimes dades disponibles indiquen que el 2022 es van reduir un 0,2 %.
– Continua el col·lapse del model de gestió dels residus a Catalunya. Amb deficients resultats de recollida selectiva, augment dels envasos i productes de curta durada, incompliment de la Llei de moratòria a la incineració, ampliacions dels abocadors existents i els conflictes socials associats … Tot seguirà igual si no s’aprova una nova Llei de prevenció de residus reiteradament promesa que comporti un canvi en el model productiu i eviti malbaratar els recursos i les externalitats contra el medi i la salut pública.
– Especulació urbanística. El caràcter expansionista de l’urbanisme dels ajuntaments de Catalunya continua sent beneït per les diferents Comissions Territorials d’Urbanisme. L’expansió urbana que això suposa no només produeix irreversibles canvis en l’ocupació
del territori i l’ús del sòl, sinó que crea unes falses expectatives econòmiques que propicien l’especulació i converteixen els habitatges en actius financers. Aquest urbanisme expansionista impacta greument sobre els ecosistemes naturals i agroforestals.
– Agroindústria i ramaderia intensives. Són part dels grans responsables de la contaminació d’aigües i dels sòls, de l’augmenta del canvi climàtic, la destrucció de la biodiversitat i els problemes de salut derivats. A Catalunya hi ha més de vuit milions de porcs (la majoria en macrogranges) i un 39,9% del territori en zona vulnerable per excés de nitrats. La població agrària no arriba al 2% de la població activa i en els darrers últims quinze anys el 50% de les explotacions agràries familiars han hagut de tancar.
L’agricultura i la ramaderia necessita un canvi de model per mantenir viva i en bon estat la pagesia, la sobirania alimentària i la salut del medi ambient.
– Model turístic. El creixement turístic sostingut a zones com el litoral, Barcelona, la Costa Brava o els Pirineus esdevé una dinàmica insostenible que afavoreix el monocultiu econòmic i l’expulsió de la població resident per la pressió immobiliària. Aquest model degrada ecosistemes fràgils, sobreexplota els recursos hídrics en un context de sequera i augmenta les emissions, els residus i la contaminació, mentre perpetua un model extractivista que condemna el territori i la comunitat local.
– La Mobilitat en vehicles de persones i mercaderies, responsable del 30% de les emissions CO2, contribueix greument al Canvi climàtic i la contaminació. Sense una restricció real del vehicle privat amb taxes i peatges majors que les actuals ZBE i sense un transport públic ferroviari i de bus, eficient, segur i bonificat arreu del país, no es pot canviar de model. Cal una moratòria d’infraestructures d’alta capacitat per obligar a una millora del transport públic fins 2030 i cal una limitació dels vols aeris que afecten l’aeroport de Barcelona.
Catalunya, juny de 2025.
Dia Mundial del Medi Ambient.
