Penjat el 17 de juny de 2025
Penjat el 17 de juny de 2025, per Adenc
Conclusions de la xerrada – debat sobre qualitat ambiental al Vallès
Aquest dimarts 10 de juny l’ADENC i la Campanya Contra el Quart Cinturó, amb la col·laboració de la Comissió de Drets Humans de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Sabadell, han organitzat a Sabadell, a la mateixa seu del Col·legi, el debat “Com afrontem els reptes ambientals al Vallès?”. El debat ha comptat amb la presentació de Raül Garcia Barroso, president de la Comissió de Drets Humans del Col·legi de l’Advocacia de Sabadell, la moderació per part de Francesc Macià, president de la Secció Natura de la
Unió Excursionista de Sabadell, i dels ponents:
- Jordi Sunyer, Catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la UPF i professor investigador de l’ISGlobal.
- Mireia Boya, ambientòloga, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya entre el 2023 i el 2025.
- Maties Serracant, geògraf i ex alcalde de Sabadell entre el 2017 i el 2019, en representació dels organitzadors.
Podeu visualitzar íntegrament el debat clicant aquí damunt
Jordi Sunyer, certesa científica de la incidència de la contaminació atmosfèrica en la salut humana i del planeta.
La intervenció del catedràtic de Salut Pública i investigador sènior d’ISGlobal se centrà en l’evolució del coneixement científic de la incidència de la contaminació atmosfèrica en la salut humana, que va molt més enllà de les afectacions pulmonars. L’evidència científica ha obligat a adoptar mesures que tenen traducció en millores significatives, però encara molt insuficients tenint en compte el coneixement adquirit els darrers anys. Les principals fonts d’emissió de contaminants són el trànsit i l’activitat agrícola intensiva, mentre que l’activitat industrial ha reduït significativament la seva aportació. La contaminació atmosfèrica és el principal factor de risc de mortalitat entre els riscos ambientals als quals la humanitat està exposada, molt per damunt de les epidèmies com la Covid-19. Destacà la paradoxa que mentre hem incrementat l’esperança de vida i els anys que vivim sense emmalaltir, hi ha un empitjorament molt destacat dels indicadors ambientals planetaris. Traçà la hipòtesi que la millora dels indicadors humans s’han produït precisament pel manlleu de recursos naturals per concloure que sense salut planetària no hi haurà salut humana.
Mireia Boya, la por de conseqüències econòmiques i electorals per l’adaptació de les polítiques públiques a la legislació nacional i internacional,
L’ambientòloga i antiga directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic (2023-2025) revisà els nivells de compliment de la normativa catalana i europea en qualitat atmosfèrica, tot contrastant-la amb les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut; un nivell de compliment insuficient exemplificat en el desplegament parcial del Pla de Qualitat de l’Aire, posant com a exemple les reticències a les Zones de Baixes Emissions
pels arguments polítics dels ajuntaments de l’arc metropolità, com Mataró i Sabadell. L’ambientòloga defensà la necessitat de donar compliment a la nova directiva europea que estableix per al 2030 nous estàndards de qualitat atmosfèrica, que en alguns casos encara dupliquen els recomanats per l’OMS. Alhora, denuncià el desplegament incomplet de la Llei de Canvi Climàtic, aprovada el 2017. Boya, caracteritzà els principals reptes per superar la situació actual: millorar la comunicació de la problemàtica; impulsar la pressió ciutadana per superar les reticències polítiques; situar la problemàtica de la qualitat ambiental i de les emissions de gasos d’efecte hivernacle al capdamunt de les prioritats públiques i lluny de la planificació a curt termini, per damunt dels interessos econòmics. Convidà la societat civil a impulsar processos judicials per forçar les administracions públiques amb la legalitat
definida.
Maties Serracant, reduir emissions tot potenciant el transport col·lectiu i incentivant el transvasament modal.
El geògraf, activista i antic alcalde de Sabadell (2017-2019) exposà gràficament, partint de les dades oficials, el volum de població vallesana sotmesa l’any 2022 a valors de contaminació superiors als definits per la directiva europea de qualitat atmosfèrica: un 72% en relació a NOx, i un 99% en PM10. Serracant destacà la rellevància de disposar d’un instrument de planificació com el Pla Específic de Mobilitat del Vallès, que concreta objectius en repartiment modal, eficiència de la mobilitat i reducció de GEH i contaminants atmosfèrics, i ho contraposà amb la constatació que el seu desplegament incomplet i esbiaixat no permetria assolir els objectius, sinó més aviat avançar en sentit contrari. En l’exposició revisà l’evolució del projecte del Quart Cinturó i dels seus canvis de denominació (Ronda del Vallès, ara Ronda Nord), de la seva funcionalitat, i dels impactes que generaria: increment d’emissions de GEH, empitjorament de la qualitat atmosfèrica, pèrdua de biodiversitat i connectivitat d’espais agroforestals, transformació urbanística, incentivació de l’ús del vehicle privat, desviació de recursos públics que haurien d’estar destinats prioritàriament a la potenciació del transport col·lectiu. Clogué la intervenció explicant dues accions jurídiques impulsades per la Campanya Contra el Quart Cinturó: la presentació d’un contenciós administratiu contra el conveni signat pel Ministerio de Transportes i la Generalitat per l’encomana de gestió per la construcció de la Ronda Nord entre Terrassa i Sabadell (consulteu la nota de premsa aquí); i la formalització d’un requeriment a la Generalitat (consulteu la nota de premsa aquí) per impulsar accions per redreçar les desviacions dels objectius del PEMV.
El Vallès, 13 de juny de 2025
ADENC
Campanya Contra el Quart Cinturó
ccqcinfo@gmail.com
http://ccqc.pangea.org
correu@adenc.cat
Vista general de la sala de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Sabadell. Fotografia @LluisBrunet.
Els ponents. D’esquerra a dreta: Francesc Macià, Jordi Sunyer, Mireia Boya i Maties Serracant. Fotografia @LluisBrunet.
