Penjat el 27 de gener de 2016
Penjat el 27 de gener de 2016, per GEPEC
El GEPEC-EdC ha presentat una denúncia, davant el Fiscal de Medi Ambient de l’Audiència Provincial de Tarragona, per les actuacions que l’Agencia Catalana de l’Aigua (ACA), organisme adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, ha realitzat a l’interior de l’espai natural protegit de la reserva natural parcial del riu Algars, al terme municipal d’Arnes, a la comarca de la Terra Alta.
La part catalana del riu Algars (aquest riu fa frontera entre Catalunya i Aragó), on s’han produït les obres denunciades, fou declarada reserva natural parcial per a la protecció d’espècies animals en perill de desaparició a Catalunya, tal com determina el decret 123/1987, de 12 de març. És tal la importància ecològica d’aquest riu que fou també inclòs al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), a la xarxa natura 2000 i declarat Zona d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA) i lloc d’interès comunitari (LIC).
L’actuació realitzada ha consistit en la roturació, mitjançant maquinària pesada, d’un tram de llera d’aquest riu, amb la eliminació total de la vegetació i la transformació de la llera, convertint a un riu, ple de vida i protegit per la llei, en un simple canal, desprovist de tota vegetació i senyal de vida, destinat al de pas d’aigua.
Indagacions fetes pel GEPEC-EdC han permès determinar l’autoria d’aquests fets. Inicialment es va tenir constància de que aquest era un projecte de l’Agencia Catalana de l’Aigua (ACA) i que podria haver estat executat per la pròpia ACA. Posteriorment s’han conegut nous detalls d’aquesta agressió sobre la reserva natural.
L’inici del projecte prové d’una petició de l’Ajuntament d’Arnes adreçada a l’ACA, sol·licitant que s’actués sobre la llera del riu Algars, eliminant totalment la vegetació de ribera i actuant sobre el mateix perfil del riu. Aquesta sol·licitud va derivar en un projecte que va aprovar l’ACA, la qual va determinar l’actuació a realitzar, així com les condicions que s’havien de complir. L’ACA, a la seva vegada, va sol·licitar a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) l’execució d’aquesta actuació, essent finalment la CHE qui va portar a terme l’actuació sobre el terreny.
A la conca de l’Ebre són dues les administracions que tenen competències sobre la gestió dels cursos fluvials d’aquesta conca. Es tracta de l’ACA, organisme adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i la CHE, organisme adscrit al Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. Ambdues administracions, com a norma general, actuen de forma coordinada i sovint alguns projectes de l’ACA o de la CHE poden acabar essent executades per una o altra administració.
L’actuació realitzada per l’ACA, i la CHE, que ha comportat una greu afectació sobre l’espai natural protegit, està explícitament prohibida pel decret 123/1987 de creació de la reserva natural.
Així, en l’article 2.4 de l’esmentat decret, que fa referència a algunes actuacions prohibides a les reserves destinades a la protecció de la llúdriga, entre les quals es troba la del riu Algars, es diu textualment:
“En aquests trams de riu queden prohibides les activitats següents: eliminació i modificació de la vegetació de ribera, abocament de deixalles, enderrocs i productes contaminants, així com qualssevol activitat que, afectant el llit del riu o la vegetació que l’envolta, suposi una alteració negativa irreversible de l’hàbitat de l’espècie protegida”.
L’actuació de l’ACA també ha comportat una vulneració de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, que determina que les reserves naturals són espais que han de gaudir d’una conservació integre, així a l’article 24.1 s’especifica que “són reserves naturals els espais naturals d'extensió reduïda i de considerable interès científic que són objecte d'aquesta declaració per a aconseguir de preservar íntegrament el conjunt d'ecosistemes naturals que contenen o d'alguna de les seves parts...”
A la mateixa llei 12/1985, en el seu article 24.3. es diu textualment:
“Els objectius de les reserves naturals parcials poden ésser els següents:
a)Protegir d'una manera absoluta les formacions geològiques i geomorfològiques i determinats biòtops, espècies, hàbitats i comunitats.
b) Conservar o constituir escales en les vies migratòries de la fauna salvatge.
Pel que fa a l’article 24.4 de la mateixa llei s’apunta:
“No es permeten en cap cas les activitats que directament o indirectament poden perjudicar els valors naturals de protecció.”
Aquesta actuació, a més, pot comportar un delicte ecològic, amb greus responsabilitats penals, tal i com determina al codi penal, infringint allò que es contempla a seu article 330, en que textualment s’apunta:
“Quien, en un espacio natural protegido dañare gravemente alguno de los elementos que hayan servido para calificarlo, incurrirá en la pena de prisión de uno a cuatro años y multa de doce a veinticuatro meses.”
També cal tenir present allò contemplat a l’artícle 334, on textualment s’apunta:
“1. será castigado con la pena de prisión de seis mesos a dos años o multa de ocho a vienticuatro meses y, en todo caso, inhabilitación especial para profesión u oficio e inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de cazar o pescar por tiempo de dos a cuatro años quien, contraviniendo las leyes u otras disposiciones de caràcter general:
a) cace, pesque, adquiera, posea, o destruya especies protegidas de fauna silvestre.
b) trafique con ellas, sus partes o derivados de las mismas; o,
c) realice actividades que impidan o dificulten su reproducción o migración.
La misma pena se impondrá a quien, contraviniendo las leyes u otras disposiciones de caràcter general, destruya o altere gravemente su hábitat.
2. La pena se impondrá en su mitad superior si se trata de especies o subespecies catalogadas en peligro de extinción.
3. Si los hechos se hubieran cometido por imprudencia grave , se impondrá una pena de prisión de tres meses a un año o multa de cuatro a ocho meses y, en todo caso, inhabilitación especial para profesión u oficio e inhabilitación especial para el ejercicio del derecho a cazar o pescar por tiempo de tres meses a dos años.”
L’ACA i la CHE, amb aquesta actuació, també podrien haver incorregut en un greu delicte de prevaricació.
Es veu clarament com l’ACA i la CHE, vulnerant la normativa actual, poden haver comès un delicte contra el medi ambient i un de prevaricació, que podrien tenir greus conseqüències penals. La denúncia presentada davant la fiscalia pretén depurar aquestes responsabilitats amb totes les seves conseqüències.
El passat dimecres, dia 27 de gener, es denunciava, via nota de premsa, l’agressió a la reserva natural i s’anunciava que s’havia presentat una denúncia davant el fiscal de medi ambient. En la nota de premsa s’anunciava que es desconeixia d’implicació concreta de l’Ajuntament d’Arnes i que es demanava al fiscal que ho esbrinés, demanant que es demanessin les corresponent responsabilitats als culpables i implicats en els fets denunciats.
Aquesta nota de premsa provocà d’immediat diverses reaccions. Per una banda els responsables de l’ACA han intentar treure’s de damunt tota responsabilitat senyalant a la CHE com autora de les obres, obviant que les actuacions de la CHE responien al projecte aprovat per la mateixa ACA.
És molt greu que l’ACA, lluny d’assumir les seves responsabilitats, donant la cara, hagi intentat evitar-les desviant la culpabilitat cap a la CHE, quan aquesta executava un projecte definit i aprovat per l’ACA. Fou l’ACA qui va planificar unes actuacions explícitament prohibides per la legislació vigent.
Pensem que aquests fets, i l’intent d’enganyar a l’opinió pública, són motius més que suficients com per destituir, de forma immediata, als responsables de l’ACA implicats.
No menys greu han estat les reaccions del senyor Xavier Pallarès, alcalde d’Arnes i Delegat del Govern a les Terres de l’Ebre. Aquest senyor, màxim representant del Govern de Catalunya a les Terres de l’Ebre, ha defensat públicament aquesta actuació, admetent la implicació de l’ajuntament, que inicialment el GEPEC-EdC havia apuntat sols com a possible, arribant a dir públicament que l’ajuntament d’Arnes, o sigui el seu, és l’únic responsable de les actuacions realitzades a la reserva natural.
És molt greu que l’alcalde d’Arnes i Delegat del Govern de la Generalitat defensi una activitat en contra del medi ambient, considerada explícitament il·legal per l’ordenament jurídic si es produeixen en una reserva natural. La gravetat dels fets fan que puguin arribar a tenir la consideració de delictes, tal com apunta l’actual Codi Penal. Pensem que la seva postura fa més que justificable demanant la seva dimissió. L’únic que ha semblat preocupar-li al senyor Delegat i alcalde d’Arnes és que ara la CHE no es tiri enrere i que executi una altra actuació que tenen pendent al mateix riu Algars, dins al seu municipi.
És davant d’aquestes noves informacions, i les corresponents reaccions de càrrecs polítics, que el GEPEC-EdC ampliarà d’immediat la denúncia presentada davant el fiscal de medi ambient de l’Audiència Provincial de Tarragona, demanant l’obertura de procediment penal en contra de l’ACA, de la CHE i de l’ajuntament d’Arnes, per les seves respectives responsabilitats, així com contra les persones que, amb les seves declaracions, hagin pogut incorre en algun delicte a l’haver defensat públicament la infracció de l’ordenament jurídic i penal actualment vigent.
Cal DENUNCIAR, amb lletres majúscules, que aquesta no és la primera vegada que l’ACA i la CHE actuen de forma agressiva amb els nostres espais naturals protegits, fent cas omís a la legislació de protecció d’alguns dels cursos fluvials catalans. Són habituals les actuacions de l’ACA en contra dels ecosistemes fluvials, convertint les seves famoses “neteges” de rius i rieres en actuacions d’eliminació dels rics boscos i ecosistemes de ribera per convertir aquests espais naturals en simples canals nus per on passi l’aigua.
Cal demanar una canvi en les polítiques de gestió que l’ACA fa dels nostres rius i ecosistemes fluvials. Cal que el Govern rellevi de les seves responsabilitats als càrrecs de l’ACA responsables de l’actual política d’agressions i menyspreu envers els ecosistemes fluvials i que al seu lloc en nomeni d’altres que valorin la gestió integral dels nostres rius i rieres i la importància ecològica d’aquests rics hàbitats i ecosistemes, la majoria dels quals són considerats de conservació prioritària per la Unió Europea.
El GEPEC-EdC valora molt negativament les reaccions que la denúncia de les agressions a la reserva natural del riu Algars ha provocat. Aquestes demostren, novament, una mancança, a Catalunya, d’unes polítiques reals en pro del medi ambient, essent les pròpies administracions les primeres en infringir el nostre ordenament jurídic de protecció de la natura i el medi ambient, fet especialment greu i preocupant.
Aquesta manca de polítiques en pro del medi ambient es fa especialment palesa amb la inexistència a Catalunya d’un necessari i reivindicat Departament de Medi Ambient amb plenes competències i que tingui com a màxima prioritat la seva defensa.
Com ja hem destacat una de les administracions culpables de les actuacions il·legals dins la reserva natural del riu Algars és l’ACA, organisme adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, el mateix departament que té actualment les competències en la gestió i salvaguarda dels espais naturals. Evidentment es demostra com a Territori i Sostenibilitat la conservació i defensa dels espais naturals no és la màxima prioritat., encara que es tractin d’espais naturals de protecció especial,
