Ipcena demana al DARP que no autoritzi la construcció ni ampliació de cap nova granja a tot el país

ACN Lleida – 16/11/2017

Els ecologistes consideren insuficients les restriccions del decret de gestió de les dejeccions ramaderes i acusen el Departament d’afavorir el creixement de la cabana porcina.

El grup ecologista Ipcena demana al Departament d’Agricultura (DARP) que no autoritzi la construcció ni ampliació de cap més granja de porcs a Catalunya i redueixi les explotacions existents per reduir de forma efectiva la contaminació dels aqüífers pels nitrats dels purins. Són les principals demandes de l’al·legació que l’entitat ha presentat aquest dijous al Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes que és en període d’informació pública fins el 25 de novembre, segons fonts del Departament. El decret ja estableix una moratòria a la construcció i ampliació de noves granges fins al gener del 2020 en els municipis de les zones considerades com a vulnerables per la contaminació de nitrats en el sòl -que tinguin un índex de càrrega ramadera (ICR) superior a l’1,2- però els ecologistes consideren que aquesta restricció és totalment insuficient. Des d’Ipcena insisteixen que s’ha arribat a una “situació límit” i que cal una “actuació preventiva d’urgència” perquè està en joc la salut de les persones i el medi ambient. En aquest sentit, els ecologistes acusen la conselleria d’afavorir “de manera indiscriminada” l’ampliació de la cabana porcina per acontentar els sindicats agraris.

Segons Ipcena, a les comarques de Lleida hi ha unes 2.800 granges que produeixen uns 9 milions de porcs cada any, el 57% del total de Catalunya que, al seu torn, produeix el 42% de la carn de porcí de tot l’estat espanyol. El grup ecologista alerta que, segons informes de l’Agència Catalana de l’Aigua, un terç del territori català està afectat per contaminació de nitrats i, per revertir aquesta situació, reclamen una “moratòria immediata” tant de noves granges com d’ampliacions a tot el país ja que “·tota Catalunya s’ha de considerar zona vulnerable”, segons ha dit el portaveu de l’entitat, Joan Vàzquez.Història del decretEl text final del Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes el van presentar el 19 de juliol els consellers ara destituïts d’Agricultura i de Territori, Meritxell Serret i Josep Rull respectivament. Aleshores van afirmat que l’objectiu de la nova normativa era assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, garantir la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i agrícoles i buscar un equilibri entre l’activitat d’aquestes i el conjunt de la població. Segons fonts del Departament d’Agricultura, si la normativa obté el vistiplau del nou govern que surti de les eleccions del 21-D podria entrar en vigor l’estiu que ve.

El decret estableix una moratòria en les ampliacions de bestiar en granges situades en municipis que tinguin un índex de càrrega ramadera (ICR) superior a l’1,2, és a dir aquells que es troben en zones considerades com a vulnerables per la contaminació de nitrats en el sòl. D’aquesta manera, la mesura, prohibirà l’ampliació i construcció de noves granges fins a l’1 de gener del 2020 en els 66 els municipis del país que són zones vulnerables per nitrats. La majoria es troben a la Catalunya central i comarques gironines, mentre a les comarques de Lleida hi hauria una desena de municipis els afectats.El document també preveu la prohibició d’abocar purins els caps de setmana i festius a menys de 500 metres de nuclis habitats i impedir d’aquí a cinc anys l’aplicació de purins mitjançant la dispersió amb ventall. A més, i entre altres mesures, els titulars de les explotacions ramaderes i agrícoles hauran de fer una declaració anual relativa a la gestió de les dejeccions i altres fertilitzants nitrogenats. D’altra banda, per garantir la traçabilitat del transport de bestiar, si la parcel·la a fertilitzar és a més de 10 quilòmetres o bé si es tracta d’una empresa de serveis, caldrà que els equips de transport de dejeccions ramaderes vagin equipats amb un dispositiu electrònic de posicionament global GPS.