Penjat el 12 d'octubre de 2014
Penjat el 12 d'octubre de 2014, per GEPEC
El GEPEC-EdC en denúncia els fets i n’exigeix responsabilitats
Aquest passat diumenge, dia 12 d’octubre, primer dia hàbil de caça (sense contar els dies permesos durant el període de mitja veda), al bell mig del Parc Natural del Delta de l’Ebre, uns caçadors varen abatre un exemplar d’àliga pescadora (Pandion haliaetus) i un d’ànec blanc (Tadorna tadorna). Ambdues espècies protegides per la llei i en greu perill d’extinció.
La ràpida actuació dels Agents Rurals, que varen demostrar una gran professionalitat i efectivitat, va permetre localitzar, identificar i detenir als caçadors que havien disparat sobre els ocells. Així mateix es va localitzar i recuperar el cos sense vida de l’àliga, que ha quedat en custodia en mans dels agents.
Els fets denunciats es varen produir a la llacuna de l’Aufacada, lloc d’altíssima importància ornitològica, hàbitat de moltíssimes espècies protegides, dins l’Àrea Privada de Caça T-10200, en la qual, de forma regular, s’hi realitzen jornades de caça.
Els caçadors, de nacionalitat italiana, participaven en una d’aquestes jornades organitzada per qui gestiona la citada Àrea de Caça. Cal destacar que, en aquesta mateixa Àrea de Caça, en anteriors ocasions, ja s’han produït activitats il·legals enfront la fauna salvatge.
Davant d’aquests fets el GEPEC ha interposat, de forma urgent, dues denúncies, una davant la Direcció General de Medi Natural i l’altre davant la Fiscalia de Medi Ambient de l’Audiència Provincial de Tarragona. Cal destacar que la mort d’espècies protegides, a banda de ser un fet il·legal, també constitueix un delicte, tal com determina l’actual Codi Penal.
A banda de demanar responsabilitats administratives i penals als caçadors, culpables de la mort de l’àliga, també es demanen responsabilitats sobre els gestors de l’àrea privada de caça, per qui la llei ja estableix responsabilitats clares. En aquest sentit s’ha demanat la clausura immediata d’aquesta àrea, i que es paralitzi tota activitat cinegètica.
Aquests fets ens tornen a demostrar les greus conseqüències que l’activitat cinegètica té sobre les espècies protegides. Any rera any, a l’iniciar-se el període hàbil de caça, els centres de recuperació de fauna salvatge s’omplen en pocs dies d’exemplars d’espècies protegides tirotejades, moltes de les quals arriben ja mortes o irrecuperables. Els fets ens demostres com, reiteradament i de forma continuada, molts caçadors segueixen vulnerant tota normativa de conservació de les espècies en perill d’extinció i protegides per la llei.
Davant les sovints manifestacions de la Federació Catalana de Caça, en la que diuen rebutjar actuacions com aquestes, defensant que els caçadors són les persones més conscienciades en la conservació de la fauna, els hi demanem que, en tots aquells casos de mort d’espècies protegides (inclòs el cas de l’àliga pescadora del Delta), en que s’iniciï un procediment penal, la Federació actuï com acusació particular en contra dels caçadors infractors i en contra de les àrees de caça afectades.
Sols amb actuacions com aquesta demostraran públicament que realment estan per la conservació de la fauna. De moment MAI la Federació de Caça ha actuat, ni en contra de caçadors acusats de la mort d’espècies protegides, ni en contra d’Àrees Privades de Caça acusades de males pràctiques cinegètiques. Ans el contrari, tant caçadors infractors, com àrees de caça afectades normalment han trobat el recolçament i suport de la Federació.
A la Direcció General del Medi Natural de la Generalitat de Catalunya la instem a assumir, d’una vegada, les seves responsabilitats en la conservació de la fauna salvatge.
Cal que la Generalitat apliqui, d’una vegada, allò que la llei estableix, sancionant als caçadors afectats i clausurant les àrees de caça afectades. No pot ser que, com està passant ara, l’administració encarregada de la conservació de la fauna salvatge es converteixi en un simple servidor dels interessos dels caçadors, atorgant totes aquelles demandes que arriben des del sector (ex: properes autoritzacions per capturar milers de petits ocells fringíl·lids, autoritzacions generalitzades per caçar en època de mitja veda, permisos especials generalitzats per caçar en època de veda, etc, etc).
Al mateix que a la Federació Catalana de Caça li demanem que assumeixi el paper d’acusació en aquells processos judicials que es portin a terme per infraccions relacionades amb vulneracions de la normativa de protecció de la fauna salvatge i que no segueixi posant-se del costat dels acusats, com està passant fins ara, en son un exemple els processos iniciats per la caça amb barraca a les Terres de l’Ebre.
Pel que respecta als exemplars morts aquest diumenge al Delta de l'Ebre, des del GEPEC ja anunciem que farem tots les gestions per arribar a les últimes conseqüències, exigint totes les responsabilitats que se’n derivin. Així, d’iniciar-se el procediment judicial, el GEPEC exercirà d’acusació particular.
No podem oblidar que la mort d’espècies protegides és considerat al codi penal com un fet delictiu, pel qual s’estableixen penes. I que la pròpia llei també en dóna responsabilitat als gestors de l’àrea de caça on es produeixi la mort d’aquestes espècies.
