Penjat el 30 de gener de 2018, per Limnos
La campanya «La Veritat de la Cacera» és una federació que engloba una xarxa de persones i grups ecologistes, ecopacifistes, conservacionistes i de defensa dels animals, que neix amb ganes de manifestar els riscos que representa l’activitat cinegètica i plantejar alternatives ètiques de gestió del medi natural. Aquesta coalició considera que és necessària una regulació molt estricta de la cacera, amb criteris ambientals i amb la tendència a l’objectiu que els ecosistemes es regulin per sí mateixos amb la mínima intervenció humana possible.
Només cal veure algunes dades per entendre les seves reivindicacions: a Catalunya al 2015 hi havia 46.525 llicències de caça amb arma de foc (representen el 0,62% de la població, sense tenir en compte els caçadors furtius), però en canvi aquests poden caçar en el 90,6% del nostre territori. És sorprenent que el mapa cinegètic de Catalunya sigui un trencadís on la pràctica totalitat de la composició són petites àrees de caça privada, i potser encara ho és més saber que la regulació de la caça actualment encara es regeix amb una llei franquista de l’any 70. Per això, sense entrar a parlar de l’evident i gran perjudici (cruel i quasi sempre innecessari) de la caça a la nostra fauna no humana, cal remarcar que el model de cacera és incompatible i insostenible en una societat cada cop més conscient ambientalment. És innegable que la legislació al respecte requereix una revisió per conciliar millor aquest activitat amb l’ús que fa la majoria de la població de l’entorn natural.
Els usuaris de la natura no caçadors es compten per milions: esportistes i excursionistes, caçadors de bolets, observadors d’ocells, etc., tots afectats per les interferències i riscos generats per la caça. Tenim motius per patir per la nostra integritat física quan compartim l’espai amb caçadors: hi ha entre 2585 i 5282 ferits i una mitjana de 55 morts anualment en el conjunt de l’Estat per la caça (font: FAADA). Per si no fos prou, la caça restringeix l’accés a finques i talla camins públics, a vegades sense permís de l’administració. A més, els caçadors embruten i contaminen aigües i sòls amb municions, cartutxos i altres deixalles que deixen al medi (irresponsabilitat compartida amb molts altres usuaris de la natura). A nivell ecològic, a més, l’alliberament d’espècies criades en captivitat pot ser perjudicial per la hibridació o la competència amb la fauna autòctona.
La campanya denuncia així que els col·lectius de caçadors, tot i ser un sector extremadament minoritari i cada cop més afeblit, han exercit fins ara com a lobby una pressió inacceptable cap a l’Administració pública per a protegir els seus privilegis. Per això reclamen que l’Administració, i el conjunt de la societat, escolti els arguments de les entitats que treballem per la conservació de la natura i la convivència respectuosa amb els animals no humans.
Limnos dóna suport a la iniciativa i comparteix els seus manifestos. És cert que la caça pot ser una eina de gestió eficaç, sempre i quan estigui ben gestionada des de l’administració i ben assessorada amb criteris conservacionistes (cosa que s’incompleix contínuament veient la legislació sobre d’espècies cinegètiques). Tot i així, el sistema de la cacera a Catalunya continua funcionant amb un esperit ben poc respectuós amb la natura, de lleure, esportiu o fins i tot competitiu en el cas de la caça major, i per tant és perjudicial i degradant, trobant-se molt lluny de ser l’eina de gestió que hauria de ser.
Pàgina de facebook de la campanya: La veritat de la cacera