Són les plantes intel·ligents? – l’article de l’ham del juny 2018-

Quan diem que una persona ha quedat com un vegetal, volem dir que ha perdut tota sensibilitat o consciència, que ja no podem comunicar-nos amb ella, que no pot relacionar-se amb l’exterior, que té unes condicions de vida ínfimes… Tendim a pensar que les plantes són així, uns éssers pràcticament insensibles. Els estudis científics que s’estan duent a terme actualment en biologia vegetal tendeixen a desmuntar aquestes idees i a demostrar tot el contrari. Stefano Mancuso és director del laboratori internacional de neurobiologia vegetal a Florència i en el seus llibres, com per exemple “Sensibiidad e inteligencia en el mundo vegetal” o el més recent “El futuro es vegetal”, ens detalla com s’han anat desenvolupant les investigacions en aquest camp i els seus sorprenents resultats que revolucionen el món de la botànica.

L’autor es queixa de que jutgem les plantes de manera antropocèntrica, amb conceptes basats en la nostra pròpia estructura animal, amb òrgans i funcions ben definides, amb un control nerviós centrat al cervell que envia senyals a totes les parts del cos; fins i tot en un concepte de l’activitat basat en el moviment bíped o quadrúped. En realitat, comprovem que moltes de les solucions adoptades per les plantes són el revers exacte de les que han desenvolupat els animals, però no per això són pitjors: els animals es desplacen, les plantes resten fixes a terra; els animals són ràpids, les plantes són lentes; els animals consumeixen, les plantes produeixen; els animals generen diòxid de carboni, les plantes el fixen, els animals depenem de les plantes, les plantes són autònomes… i una diferència fonamental: els animals tenen funcions concentrades en òrgans especialitzats mentre que les plantes tenen funcions difoses, repartides per tot el seu cos.

Aquest fet representa un gran avantatge pels vegetals, doncs si les plantes tinguessin òrgans la seva vida correria molt més perill, ja que les mossegades dels animals que s’alimenten d’elles podrien matar-les. Les plantes no tenen un òrgan semblant a un cervell, ni un sistema nerviós pròpiament dit, malgrat això, perceben l’entorn amb una sensibilitat superior a la dels animals, S’ha demostrat, per exemple, que els àpex de les arrels d’una planta són capaços de detectar fins a 40 paràmetres diferents que influiran en el seu desenvolupament: llum, humitat, pressió, so, gran varietat de senyals químiques… A més, per mitjà de les arrels, poden intercanviar informació i fins i tot intercanviar nutrients amb altres plantes del seu voltant. S’ha comprovat que en boscos madurs els exemplars més sans i vigorosos ajuden als més dèbils o envellits transportant nutrients cap a ells, fent prevaler de manera altruista, la estabilitat de la comunitat del bosc per sobre del benefici individual. Les plantes no només poden intercanviar informació entre elles sinó també entre elles i els animals. Així mateix sabem que els vegetals sospesen i analitzen amb precisió les circumstàncies ambientals i, en conseqüència, realitzen les accions més adequades en cada moment. Com negar que són intel·ligents? No tenen un sistema nerviós central, però totes les cèl·lules del seu cos participen en la presa de decisions de la planta, es tracta d’un sistema d’intel·ligència descentralitzada, en xarxa, que porta funcionant 600 milions d’anys . La espècie humana, tot just ara, està descobrint aquest sistema per exemple amb internet, amb la wikipedia, els bitcoins…

Potser prendre consciencia de que les plantes senten, es comuniquen, recorden, resolen problemes, aprenen… ens pot ajudar a considerar-les com a éssers més propers a nosaltres, a commoure’ns davant dels seus problemes i a pensar que són mereixedores de molta més atenció i protecció de les que moltes vegades reben.