Penjat el 19 de desembre de 2002
Penjat el 19 de desembre de 2002, per ecologistes
El Pla Parcial Terres Cavades: un exemple d’urbanisme insostenible i especulatiu
És força insòlit que un gran promotor urbanístic i constructor surti a la palestra pública per autoerigir-se com heroi local, i justificar els seus grans negocis com una contribució única al bé comú. Això és el que ha passat amb el senyor José Luis García que ha publicat un article d’opinió al Diari de Tarragona del 16-11-02 anomenat “¿Especulación? No, crecimiento” que ens ha sorprès tant que no hem pogut sinó respondre’l públicament, explicant des del GEPEC que en pensem de tot plegat sobre l’afer de TERRES CAVADES.
Tot aquell article defensa el gran sector de desenvolupament anomenat Terres Cavades en base al necessari creixement i creació de sòl al municipi de Tarragona. No podem qüestionar que aquest sigui l’objectiu del pla parcial, però sí ens podem preguntar si el creixement pel creixement o la creació de sòl urbà, en essència, és un factor positiu i generador de qualitat de vida. De fet, totes les tendències modernes actuals comencen a plantejar-se, com a mínim en els espais civilitzats de l’occident, on els darrers 50 anys del segle XX van plantejar el creixement – poblacional, econòmic, urbanístic – com l’essència del benestar, que potser ja no cal créixer, o si més no, cal créixer d’una altra manera. El creixement per creixement és una teoria ja desfasada, pròpia de la Il.lustració o de temps de penúria econòmica que, al territori del Camp de Tarragona, afortunadament fa molt temps que han passat. Bé, potser sí que el creixement del patrimoni personal és quelcom interessant, i d’això el senyor José Luis García podria donar molt profitoses lliçons a la població.
El creixement modern es basa en la sostenibilitat. I és quelcom tan assumit que fins i tot la nova llei d’urbanisme (juny de 2002) en els articles 3 i 9 emmarca el nou urbanisme a desenvolupar a Catalunya en el si de la sostenibilitat. De fet, el problema és que tothom diu que allò que fa és sostenible, i estem segurs de que en José Luis García també ho pensa del sector Terres Cavades, que segons ell permetrà aconseguir un “territori d’excel.lència ambiental”.
Tanmateix, parlem de sostenibilitat urbanística. No farem una disquisició acadèmica sobre el tema; bàsicament, un urbanisme sostenible és aquell que es realitza amb seny, amb sentit comú, intentant minimitzar els impactes sobre el medi ambient, consumint el mínim de recurs sòl, cercant estalvis energètics i d’aigua, potenciant la conservació del paisatge i el medi natural, cercant creixements harmònics en la població, aprofundint en una gestió correcta dels residus.
I què és Terres Cavades? És un sector de 101 hectàrees, una superfície increïble per un sector urbanístic, una superfície, per exemple, similar a tot el Bosc de la Marquesa. I quants habitatges nous planteja? 5000 habitatges, que si situem 4 persones per habitatge, suposa unes 20.000 persones més al municipi. Només aquest pla parcial implicaria un creixement en població total de Tarragona d’aproximadament un 15%. I quin paisatge destruiria? Doncs un de ben valuós, conformat per espais en mosaic agrícoles i forestals, amb casetes i masets, amb nombrosos elements de pedra en sec, en una conca tancada que permet diferenciar perfectament, des del nord (Sant Pere i Sant Pau) i est (ermita del Llorito), la ciutat antiga – muralles, seminari, palau arquebisbal, catedral – com una unitat diferenciada i amb entitat. I sobre quins terrenys es desenvolupa? Sobre espais catalogats a l’INUNCAT com geomorfològicament inundables, tal com determina l’acumulació de sediments fins als fons dels comallars i barrancs de Terres Cavades. La nova urbanització, a més, augmentarà els escolaments superficials magnificant el risc d’avingudes aigües avall, a la zona de l’Arrabassada. Tanmateix, l’espai se situa a prop de la zona de pedreres, en la qual hi ha un abocador de runes, que és una activitat molesta i de risc, i a tocar de zones forestals, amb alt risc d’incendis – que es veurà augmentat pels nous sectors urbans.
Com afectarà el nou sector a la mobilitat? Uns 5000 habitatges nous, com a mínim, implicaran 5000 vehicles privats nous que voldran entrar a la ciutat per la carretera dels Pallaresos, habitualment ja col.lapsada en hores puntes, o a la variant de la N-340.
El que tots els habitatges tinguin zones ajardinades, ens ajuda cap a la sostenibilitat? El model de jardins urbans, amb gespa, sovint amb piscines, sol augmentar notablement el consum d’aigua, a més que impedeix la conservació de sectors “naturals” en el si de les zones públiques ajardinades.
Són necessaris 5000 nous habitatges a la ciutat? És possible que el creixement de la població i la demanda d’habitatges sigui un fet. Però caldria preguntar-se quants habitatges buits existeixen al centre de la ciutat, habitatges que si poguessin ser recuperats pel seu ús com a llars, estalviarien consums importantíssims de territori i recursos. Mentre el moviment okupa és denostat, grans fortunes es construeixen estenent la ciutat en el territori periurbà, comprant calladament finques a preu de rústic, tot coneixent que un futur seran requalificades cap a sòl urbanitzable.
Molts ciutadans s’han adreçat al GEPEC queixant-se dels mètodes de pressió que els promotors urbanístics utilitzen per obtenir els percentatges de terreny que els asseguren poden desenvolupar plans urbanístics. D’això, sí, se’n diu especulació.
