L’Alt Camp ha de planificar la gestió dels residus municipals

Penjat el 24 de desembre de 2002, per ecologistes

L’anunci de la construcció d’una planta de transferència de
residus municipals a l’Alt Camp (en un lloc encara per determinar)
demostra que no és vol agafar el bou d’una gestió correcta per les banyes. Esta
demostrat ecològicament i tècnica que les plantes de transferències no aporten
cap solució correcta de gestió. Són magatzems de residus on es premsem i
s’empaquen d’una forma indiscriminada (no és recupera, ni recicla, ni és
trien…) inclús la matèria orgànica i la destinació dels mateixos solen ser o
deposició als abocadors o cap a incineració.

Les plantes de transferència de residus municipals semblent
ser “alternatives” a les instal.lacions de tractaments de residus (abocadors de
rebuig i plantes de compostatge), però de per si no solventen el problema de la
gestió, ans al contrari poden esdevenir un problema en funció de l’activitat que
s’hi desenvolupi.

La realitat de la gestió dels residus urbans a les comarques
tarragonines és preocupant, més si tenim en compte que cada vegada més a la Unió
Europea s’extremen les mesures de control de qualitat de gestió dels abocadors.
Fet que sembla que volen obviar els responsables de les nostres administracions
que són els màxims responsables de la correcta gestió dels residus que continuen
impulsant instal.lacions problemàtiques.

L’Alt Camp ha de planificar correctament la gestió correcta
dels residus municipals. Si bé Valls fa una gestió bona pel que fa a la
recollida sel.lectiva de matèria orgànica, no passa el mateix amb la resta dels
pobles. Per tant s’imposa fer una forta campanya de conscienciació ciutadana pel
que fa a la recollida sel.lectiva de matèria orgànica perquè des de les nostres
cases es facin la separació correcta dels residus domèstics. I això ho han de
pagar des de les administracions i no s’hi han d’esmerçar esforços. Aquestes
campanyes no es poden limitar a la única edició d’uns pamflets i prou… així no
poden sortir bé les coses. També s’han de facilitar les infrastructures
necessaries i addients perquè els ciutadans puguin desenvolupar correctament la
seva participació activa en la classificació i deposició dels diversos residus
municipals i la matèria orgànica.

S’han de potenciar les plantes de compostatge de matèria
orgànica i els abocadors únicament ho han de ser de rebuig, és a dir, que s’hi
depositin els residus que no siguin recuperables, reciclables i reutilitzables.
S’han de ubicar els abocadors en llocs on els impactes ambientals siguin
assumibles (lluny dels nuclis de població o vivendes aillades, zones de no
influència hidrològica, que respectin el patrimoni natural i històric, etc…),
que s’implanti la millor tecnologia disponible i sobretot que és dimensionin les
seves capacitats reals cap a la gestió del rebuig únicament.

Cada comarca ha de gestionar els seus residus urbans seguint
aquest model. En tot cas és poden planificar instal.lacions intercomarcals
compartides i dimensionades correctament, però seguint sempre uns criteris
ecosostenibles de gestió. No com ara.

Tot el que s’aparti d’això no serà efectiu i l’únic que
fomenta és el negoci dels residus, de la brossa, de la merda en detriment del
medi ambient i el medi natural que han de suportar els forts impactes que els
ocasionen la implantació d’un model de gestió desfasat, ecològicament incorrecte
i legalment molt discutible. I per més desgràcia, potenciat per les autoritats
que tenen la obligació de fer-ho bé.