Penjat el 17 de juny de 2003
Penjat el 17 de juny de 2003, per ecologistes
El passat dimecres 4 de juny es van aprovar al Parlament les esmenes a la Llei Reguladora de Residus i al Projecte de Llei de Finançament d’Infrastructures i Cànon a la disposició dels residus.
Les entitats de la Federació Ecologistes de Catalunya, considerem
imprescindible que el nou marc jurídic sobre els residus a Catalunya incorpori
alguns criteris determinants d’una gestió preventiva i sostenible dels
residus que trobem a faltar; ja que és fa palès que la gestió dels residus
a casa nostra ha entrat en un clar estancament. La nostra proposta
vol contribuir a evitar un punt d’inflexió cap a un retrocés pel que fa a
una política de gestió preventiva dels residus que faci preferible la protecció
del medi i la salut.
Algunes consideracions sobre l’aplicació de la Llei Reguladora
de Residus i dels Programes de Gestió
La normativa estatal i comunitària en l’àmbit dels residus, la política
ambiental de la Comunitat Europea – recollida en els seus V i especialment
en el VI Programa d’Acció Ambiental -, estableixen les prioritats i els objectius
en dissociar la producció de residus del creixement econòmic per mitjà de
la prevenció, l’ús eficaç dels recursos i el canvi d’hàbits de consum: aconseguir
una reducció efectiva de la quantitat i toxicitat dels residus per protegir
el medi ambient i la salut de les persones, minimitzar la quantitat de residus
de destinació cap als sistemes finalistes de tractament de residus, la responsabilitat
de qui produeix els residus, i promoure la cogestió i participació de la
societat civil en les decisions..
Com exposàvem en el nostre informe “Diagnosi i valoració de la
situació dels residus a Catalunya” que vàrem presentar en roda de premsa
el 4 de juny, a casa nostra aquesta política ha estat adoptada formalment
en el discurs de les diferents administracions.
La Llei Reguladora 6/93 marcà una inflexió important en el discurs
i en els objectius en orientar la normativa catalana a desenvolupar polítiques
de precaució i prevenció; tanmateix, la realitat ha estat diferent perquè,
no s’han aplicat significativament actuacions preventives, ni s’han posat
els mitjans suficients per desenvolupar, per exemple, mesures econòmiques
i fiscals que fessin possible arribar als objectius.
Un factor que ha destacat negativament ha estat, sens dubte, les
picabaralles entre les diferents administracions governades per diferents
partits polítics. Els retrets mutus, la manca de voluntat política de les
Associacions municipalistes i de molts ajuntaments de ciutats grans (especialment
de l’àmbit metropolità barceloní), han obstaculitzat avançar en la pràctica
cap a un canvi real de la gestió dels residus; la balança ha estat enormement
desequilibrada pel costat dels costos i la renovació que demana la gestió
en detriment en avançar en la minimització dels impactes ambientals que causen
els seus residus, evitar el malbaratament de recursos i fer un gran esforç
d’educació ambiental de la població per a un canvi d’hàbits sobre el consum
i els residus.
CONCLUSIONS
Així, els resultats a casa nostra han esdevingut insuficients,
no han estat els desitjats. Les polítiques preventives no han passat de les
declaracions d’intencions. Els residus han augmentat i la recuperació ha
estat pobre en relació als objectius.
Les dades objectives són prou clares. Si realment volem donar respostes
no podem ignorar-les i conformar-nos amb les justificacions. Si no s’ha reduït
la quantitat i toxicitat dels residus cal posar els mitjans necessaris per
fer-ho i en el calendari determinat. Si no s’ha sabut complir i fer complir
les obligacions de la Llei a l’hora de separar la brossa orgànica a tots
els municipis més grans de 5.000 habitants, ni s’han complert els objectius
de recuperació de residus cal respondre amb un increment de la voluntat política
i dels recursos i mitjans necessaris per aconseguir-ho.
La temptació hores d’ara és clara per les mentalitats poc sensibles
amb la defensa del medi ambient: no reaccionar davant d’aquestes mancances
per assolir els objectius i cedir pel camí fàcil de sotmetre’s a les fortes
pressions dels lobbies que voldrien uns nous marcs legislatius
i uns Plans de Gestió de residus que promoguin les velles solucions de
final de canonada, la incineració i d’altres tecnologies homologables
(termòlisis, gasificació, …) com a sistema de recuperació energètica o
bé la utilització de residus com a substitutius de combustibles convencionals.
Si es permet aquest camí s’estarà decidint sens dubte l’abandó al
terreny de la retòrica ambiental les polítiques serioses de minimització
de la quantitat i la toxicitat dels residus i del seu aprofitament sense
malmetre la qualitat del medi ni la salut de les persones. Aquest és el greu
perill!!
QUINES SÓN LES QUATRE LÍNIES BÀSIQUES DE LES NOSTRES PROPOSTES?
Les modificacions aprovades al Parlament de Catalunya el 4 de juny,
de la Llei Reguladora de Residus i la Llei del Cànon de Residus no han estat
suficients:
1.- DESPLEGAR PLANS I OBJECTIUS DE MINIMITZACIÓ DE RESIDUS:
- Residus industrials
: la Llei hauria d’especificar objectius quantitatius i qualitatius
i un calendari de minimització, especialment pels residus industrials perillosos,
segons preveu el PROGRIC en l’apartat 10.2.2. “S’identificaran els corrents
de residus prioritaris, entre els quals estaran aquells que es destinin a
valorització energètica i a disposició del rebuig. S’establiran objectius
quantitatius de minimització. Aquestes mesures s’elaboraran durant
el primer trimestre de 2002″ Aquestes mesures no s’han elaborant i
l’incompliment acumula un retard d’un any.
- Residus municipals i comercials
: no incorpora cap calendari d’objectius quantitatius de reducció
i reutilització, especialment dels residus d’envasos i embalatges i residus
perillosos d’origen domèstic. Els Ecologistes de Ctalunya proposem uns objectius
del 15% de reducció i un 30% de reutilització, en 5 anys d’aplicació. Desenvolupament
de Plans municipals de minimització de residus, mesures de limitació o prohibició
d’alguns envasos superflus, difícilment reciclables o perillosos, ecotaxes
a envasos i productes d’usar i llençar o productes perillosos, etc. Alguns
d’aquests aspectes els contempla la Llei Reguladora de la Incineració 11/2000
.
de Residus.
- Aplicar mesures que evitin l’abocament o incineració
indiscriminada
: calendaris d’actuació municipal amb objectius quantitatius de
limitació de l’abocament i incineració en massa (sense selecció prèvia) i
mesures penalitzadores per abocar o incinerar en massa. Els residus han de
ser seleccionats i tractats prèviament, abans de dur-los a instal·lacions
de tractament finalista. No s’hauria de permetre abocar en massa.
2.- LA REFOSA DEL TEXT DE LA LLEI REGULADORA DE LA INCINERACIÓ 11/2000 I
LA LLEI REGULADORA DE RESIDUS
En la Disposició segona d’aquesta Llei, planteja que en un termini
màxim d’un any, s’ha de refondre en un text únic l’harmonització dels textos
legals. Aquesta obligació s’ha obviat en les esmenes aprovades i amb
el consens de la majoria de Grups Parlamentaris. Demanem una reflexió perquè
és bàsica l’harmonització i contemplació de les obligacions i consideracions
d’aquesta Llei, ja que posa límits a la incineració i aposta per les actuacions
clares de reducció i recuperació de residus, i aplicació de mesures penalitzadores
a envasos d’un sol ús i de productes perillosos.
3.- OBLIGACIÓ DE LA RECOLLIDA SELECTIVA DE BROSSA ORGÀNICA I DE
LES ALTRES FRACCIONS A TOTS ELS MUNICIPIS CATALANS.
S’ha de tenir en compte que la immensa majoria dels municipis catalans
són més petits de 5.000 habitants, doncs cal un impuls més decidit en l’aprofitament
majoritari dels residus, per aconseguir una disminució efectiva de residus
amb tractament finalista.
4.- MESURES FISCALS PENALITZADORES DE LA PRODUCCIÓ DE RESIDUS
I DELS RESIDUS DE TRACTAMENT FINALISTA:
- Aprovació del cànon de residus industrials
- Cànon als residus municipals que la seva destinació siguin
sitemes de tractament finalista (abocador i incineradora)
: residus amb destinació a instal·lacions de tractament
finalista, recordem que fa ja uns 4 anys que va entrar una proposta al Parlament
i que va quedar aturada per les pressions de sectors de la gran indústria.
: la Llei que s’ha aprovat no incorpora el cànon als residus que
s’incinerin. Si realment es vol assolir uns resultats dissuasius per evitar
i penalitzar la generació i el malbaratament i promoure la reducció i recuperació,
s’hauria d’incorporar el cànon a la incineració, sinó es que es vol promoure
més el sistema obsolet d’incinerar els residus. Avui no es pot ignorar el
Dictamen del Tribunal Europeu sobre la incineració de residus com
a sistema de valorització.
realment dissuasiu.
Aplicar d’una vegada per totes altres cànons o ecotaxes a la producció
d’envasos d’usar i llençar (les bosses de plàstic ja hi ha més de 15 països
que han limitat o prohibit la seva distribució), o difícils de reciclar,
i als residus perillosos.
PCRR-Ecologistes de Catalunya
Juny de 2003
