Penjat el 4 de juliol de 2003
Penjat el 4 de juliol de 2003, per ecologistes
Miitjançant anunci publicat al Diari Oficial de
la Generalitat de Catalunya (DOGC) número 3893, del 28 de maig de 2003, se
sotmet a informació pública el projecte de concessió del regadiu del canal
Xerta-Sènia a les prescripcions del Pla Hidrològic Nacional de la Conca de
l’Ebre, i el corresponent estudi d’impacte ambiental.
Dins del termini legalment establert,
GEPEC-Ecologistes de Catalunya i en base a allò disposat a la Llei 6/2001, de
8 de maig (BOE de 9/05/2001) de modificació del Reial Decret legislatiu
1.302/1983, de 28 de juny, d’avaluació d’impacte ambiental i endemés
disposicions concordants formulem en relació a l’esmentat projecte
les següents:
AL·LEGACIONS
1.- En referència a l’Estudi d’Impacte Ambiental (EIA) acumulat
del present projecte i el projecte de transvasament de l’Ebre, considerat al Pla
Hidrològic Nacional
El regadiu Xerta-Sènia comparteix la infrastructura del canal
amb les infrastructures del transvasament de l’Ebre. Per tant, GEPEC-Ecologistes
de Catalunya considera imprescindible, tal i com es deriva de la normativa legal
en matèria de medi ambient, que s’avaluï l’impacte ambiental dels dos projectes
conjuntament, especialment pel que respecta a l’afectació ambiental al riu i al
delta de l’Ebre com a conseqüència de la detracció de cabals, amb un màxim
previst de 10 m3/s en el cas del regadiu i de 61 m3/s en
el cas del transvasament.
2.- En referència a les mancances en l’avaluació de la
detracció de l’aigua sobre el riu.
El present projecte no avalua l’impacte de la detracció d’aigua
sobre el riu i el delta de l’Ebre, una mancança que caldria esmenar per la
importància ecològica dels espais afectats. La previsió de bombejar fins a 10
m3/s en els moments de major demanda, és a dir a l’estiu, quan el riu Ebre té
cabals molt minsos, tindria un impacte ambiental significatiu sobre l’ecosistema
fluvial i sobre el delta, així cal considera que, en el cas de desenvolupar-se
el present projecte, quedaran afectades espècies protegides de peixos i
mol·luscs del riu, s’accentuarà la penetració de la falca salina, s’empitjorarà
la qualitat de l’aigua del riu i disminuiran les aportacions de nutrients a
l’ecosistema marí.
Caldria a més analitzar l’impacte acumulat de la captació pel
regadiu i la captació pel transvasament, que en moments de consum màxim
representaria una detracció de 71 m3/s, una disminució de cabal molt elevada que
tindria un impacte molt gran sobre l’estuari e l’Ebre i la penetració de la
falca salina.
3.- En referència a la infrastructura del canal
En el tram comprés entre la captació d’aigua, a Xerta, fins la
connexió amb la captació de transvasament a Tortosa, la capacitat prevista de
canal és oficialment de 19 m3/s, però estudis realitzats indiquen que
la capacitat real és pròxima als 25 m3/s. En qualsevol cas,
GEPEC-Ecologistes de Catalunya considera que la infrastructura està
sobredimensionada en relació a les necessitats del regadiu, la qual cosa pot
donar lloc a una utilització de la captació de Xerta per al transvasament de
l’Ebre, especialment en el marc de l’aplicació del mercat privat d’aigües
previst a la reforma que es va fer de la Llei d’Aigües l’any 2001.
Aquest sobredimensionament, i la tramitació paral·lela del
projecte de regadiu i del projecte de transvasament de l’Ebre indica clarament
la intenció d’utilitzar en major o menor grau la infrastructura i les
concessions del regadiu amb finalitats diferents, és a dir, amb finalitat de
derivar l’aigua cap al sud. Per tant GEPEC-Ecologistes de Catalunya sol·licita
que per tal d’evitar la utilització fraudulenta de la infrastructura, cal
separar completament la conducció del regadiu Xerta-Sènia de la conducció del
transvasament.
4.- En referència a la qualitat de l’aigua del riu i la seva
dotació pel rec proposat
La qualitat tant de l’aigua del riu és ja actualment deficient,
especialment a l’estiu, quan el contingut de sals és elevat i pot afectar la
productivitat dels cultius mitjançant l’acumulació de sals al sòl. A més, les
previsions futures de major regadiu a la conca de l’Ebre impliquen un
empitjorament de la situació que podria fer inviable el regadiu del Xerta-Sènia
a mitjà i llarg termini. GEPEC-Ecologistes de Catalunya considera molt important
fer un estudi detallat de les previsions d’evolució de la salinitat de l’aigua
de l’Ebre, i analitzar l’impacte d’aquest fet sobre el regadiu i la seva futura
sostenibilitat. Les previsions del propi govern, segons carta adreçada a la
Comissió Europea, són d’un augment de la salinitat de l’aigua de l’Ebre d’entre
un 20 i un 50 %, si es realitzen les actuacions previstes al Pla Hidrològic.
Aquest fet no es pot doncs obviar a l’hora d’analitzar la viabilitat i els
impactes ambientals del regadiu del Xerta-Sènia.
El sistema de prioritats concessionals del recurs hídric fa que
les concessions prèvies i els nous transvasaments de l’Ebre tinguin prioritat
sobre el rec Xerta-Sènia, deixant sense la suficient garantia la dotació de rec
d’aquest projecte, especialment durant els mesos de primavera i estiu, quan es
produeix gran part de la demanda d’aigua pel regadiu. Caldria fer una anàlisi
rigorosa del percentatge de temps (a poder ser en dies) que fallaria el sistema
d’abastiment d’aigua de l’Ebre pel regadiu, tenint en compte les projeccions
futures de cabals del riu Ebre i tenint en compte els usos més prioritaris
(cabal mínim, transvasaments i concessions prèvies). D’altra banda, les 18
basses de regulació presentades al projecte de regadiu, tenen una autonomia de
tan sols 2 dies. Son, doncs, basses de regulació entre els bombejos d’impulsió
de cada sector de regadiu i el flux real instantani de rec, però no poden
considerar-se significatives com reserva hídrica de mig termini. Això fa encara
més problemàtica la garantia d’abastiment, donat que els mesos de més demanda de
rec són els de menys recursos de l’Ebre.
És per això que GEPEC-Ecologistes de Catalunya considera que no
ha estat ben avaluada la disponibilitat hídrica de la conca per al
desenvolupament del present projecte.
En aquest sentit cal destacar que la demanda de nous recursos
hídrics a l’àrea del Xerta-Sènia per a regadiu no ha estat adientment estudiada,
i probablement és molt més baixa del que pregona el projecte. El pla de regadiu
contempla una superfície a transformar al rec de 16.000 ha, amb una dotació de
72 Hm3/any, en comptes de les aproximadament 6.000 Ha actuals regades amb pous,
sense argumentar, ni justificar, de forma rigorosa aquesta expectativa de
creixement. No existeix cap estudi rigorós que avaluï quina és la demanda
hídrica futura en el context socioeconòmic de l’àrea del Xerta-Sènia. Cal, per
tant, un estudi en el qual, considerant els condicionants climàtics, edafològics
i de mercat, es valorés l’oportunitat d’incrementar la superfície de regadius i
quina és la millor alternativa des d’un punt de vista ambiental, agronòmic i
econòmic.
Els nous regadius poden generar un procés que impliqui una
substitució massiva de camps d’oliveres per camps de cítrics o altres conreus
molt intensius (sense les degudes prospeccions de viabilitat a mitjà i llarg
termini), provocant una forta degradació dels aqüífers per excés de nitrats i
fitosanitaris, així com un augment progressiu de la salinitat. Cal, doncs
analitzar l’impacte ambiental de la substitució de conreus prevista com a
conseqüència del projecte de regadiu, la qual cosa no s’ha fet a l’estudi
d’impacte ambiental.
5.- En referència a l’afectació sobre l’avifauna i la
declaració de les ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus).
L’expansió del regadiu pot comportar la transformació i, per
tant, la destrucció de les zones de garriga o màquia que encara queden a les
planes del Montsià, que són un dels principals hàbitats per a la nidificació de
l’Esparver Cendrós (Circus pygargus), una espècie protegida a Catalunya i
a Espanya, on la tendència poblacional demostra una marcada disminució, degut
principalment a la pèrdua d’hàbitat i els problemes amb l’agricultura.
L’esparver cendrós és una espècie inclosa a l’annex I de la Directiva Europea
79/409 CEE referent a la conservació dels ocells i els seus hàbitats, motiu pel
qual la Generalitat de Catalunya proposa declarar, per a l’espècie, Zones
d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). De fet es tracta de la població
catalana més important que es manté de forma natural sense la intervenció humana
(a diferència de les poblacions de la Plana de Lleida, on es fa necessari el
control i protecció dels nius per tal d’assegurar la seva conservació).
En aquest sentit val a dir, que la superfície afectada pel
present projecte inclou els territoris de nidificació de dues parelles
d’esparver cendrós, a més de les àrees de campeig per l’alimentació (que poden
arribar a comprendre uns 400 km2) d’altres individus que es
reprodueixen a prop (informació aportada per l’equip que està fent el seu
seguiment).
També cal destacar la presència d’altres espècies d’ocells
protegits per la legislació autonòmica, estatal i europea com l’Àliga Cuabarrada
(Hieraaetus fasciatus), el Falcó pelegrí (Falco peregrinus), el
Xoriguer Comú (Falco tinnunculus), el Duc (Bubo bubo) i altres
rapinyaires, que també utilitzen com a hàbitat especialment per a la seva
alimentació, els conreus tradicionals de secà, amb olivera, garrofer i altres
espècies vegetals. Es tracta d’uns hàbitats molt escassos, a la zona afectada
pel projecte, donat que la majoria han estat ja transformats, quedant tant sols
taques sovint massa petites.
GEPEC-Ecologistes de Catalunya vol destacar que en el cas
d’altres regadius com el Segarra-Garrigues, s’han previst zones ben definides
d’exclusió del regadiu amb l’objectiu de declarar-les com a ZEPA, la qual cosa
caldria fer també en aquest projecte de regadiu. Aquesta proposta de ZEPA hauria
d’asssegurar la supervivència de la població d’Esparver cendrós. Així mateix
GEPEC-Ecologistes de Catalunya considera, en base a la legislació europea, que
la declaració d’una ZEPA per assegurar la conservació d’aquestes espècies,
sempre haurà de ser anterior a la proposta de transformació al rec i a la pròpia
execució del projecte, donat que mai aquesta declaració pot estar supeditada a
interessos econòmics o socials, sinó només científics.
En el present estudi d’impacte ambiental tan sols es proposa, a
l’apartat de mesures correctores, la “minimització” de les ocupacions i el
manteniment de la vegetació natural als marges, però es tracta de mesures força
vagues i totalment insuficients per a evitar la desaparició de les espècies
esmentades. Caldria, doncs especificar les zones necessàries per a la seva
supervivència a partir de criteris científics, i excloure-les de la zona regable
d’una forma clarament definida sobre el mapa.
6.- En referència de les mesures correctores i la seva
incidència sobre l’avifauna
A l’apartat de mesures correctores es diu que “tant com sigui
possible es minimitzarà la transformació dels erms i secans localitzats al
sud-oest de Godall i al nord de la Millana i Sant Joan del Pas, per ser zones de
campeig de l’Esparver Cendrós, però caldria delimitar bé aquestes zones i
garantir de fora total la seva no transformació a regadiu”. Cal destacar que no
s’han incorporat les consideracions de l’informe realitzat pel Cap de Servei de
Protecció i Gestió de la Fauna de la Direcció General de Patrimoni Natural, de
12 de febre de 2002, on es defineixen les zones amb Esparver Cendrós i Àliga
Cuabarrada, així com les zones de conreu de secà (olivera i garrofer) on es
troben les poblacions més importants de Tord Comú (Turdus philomelos) i
altres espècies d’ocells hivernants. En aquest informe es diu textualment que
“si la transformació en regadiu comportés la modificació dels conreus, podria
tenir grans efectes sobre aquestes zones d’hivernada”. Donat que en el present
projecte, una part significativa es preveu transformar a cítrics, caldria
analitzar més a fons l’impacte d’aquesta transformació sobre la fauna protegida,
i determinar zones regables on no es permeti el canvi de cultiu.
El GEPEC-Ecologistes de Catalunya ha fet un estudi de les zones
més importants per l’Esparver Cendrós a la comarca del Montsià, i no entenem que
en la proposta presentada no s’hagin definit les zones que quedarien
protegides.
7.- En referència a altres espècies de fauna i flora
Aquests són hàbitats també aptes per a la tortuga mediterrània,
de la qual queda encara algun exemplar aïllat a la zona. També cal destacar la
presencia d’espècies vegetals protegides, entre les que cal destacar el Margalló
per la seva abundància. En l’apartat de mesures correctores es proposa la
“preservació o mínima transformació” de les àrees identificades com
d’importància per les formacions vegetals, especialment la vegetació de ribera i
els hàbitats on es troben les diverses espècies de fauna protegida identificades
e l’inventari realitzat. Un altre cop es tracta d’una mesura poc concreta, ja
que no estableix cap obligació de no transformació a regadiu de les àrees
identificades com d’interès per ser protegides, incloses les identificades com a
Hàbitats d’Interès Comunitari.
8.- En referència a la presentació i anàlisi d’alternatives, en
l’estudi d’impacte ambiental
Qualsevol estudi d’avaluació d’impacte ambiental ha de
contemplar alternatives d’actuació, realistes i ben fonamentades tècnicament. Es
tracta d’una obligació derivada de la Llei d’Avaluació d’Impacte Ambiental que
no s’ha respectat en aquest cas, ja que no han estat considerades alternatives
adients. L’objectiu de presentar com a alternatives el “no regar” i el “regar
sense límits” només pot respondre a una estratègia premeditada de seleccionar
l’alternativa de “regar amb mesures correctores” per reducció a l’absurd, ja que
regar sense límits incompleix la legalitat, i no regar invalida automàticament
el projecte. Les alternatives reals i realistes, molt més raonables que la
proposta presentada, passen per un ajustament a la baixa de la zona a regar
(moltes zones ja es reguen) i per l’alternativa de regar amb recursos
subterranis, més econòmics i de millor qualitat.
Una anàlisi seriosa de les alternatives hauria de tenir en
compte els següents aspectes:
1) Valoració acurada de la demanda futura de recursos
hídrics pel regadiu, tenint en compte diversos horitzons temporals. La millor
alternativa seria, en una primera fase, abastir els nous regadius amb els pous
ja existents, fent una gestió integrada i racional. En una segona fase, es
podrien fer nous pous, fins arribar al límit d’explotació sostenible de
l’aqüífer. Només després d’això tindria sentit plantejar-se la possibilitat de
recursos hídrics addicionals, com podria ser l’aigua de l’Ebre, que és de pitjor
qualitat.
2) Estudiar l’alternativa de dissenyar una xarxa de reg de
suport al conreu tradicional de l’olivera, com conreu tradicional d’aquestes
terres, potenciant la seva modernització enlloc de promoure la seva substitució.
Els requeriments hídrics complementaris d’aquesta alternativa podrien ser
mínims, del propi aqüífer comarcal, i en gran part derivats de la gestió
coordinada de diversos pous antics i algun, més de nou, interconnectats i
combinats amb un sistema de basses de regulació. En aquest disseny, les
eventuals aportacions externes (en cas que fossin necessàries) haurien de venir
a través de conduccions absolutament independents del canal Xerta-Sènia, que
forma part del sistema de transvasament previst al Pla Hidrològic Nacional.
3) Estudiar l’optimització de la gestió i l’aprofitament de
les concessions d’aigües existents al tram final de l’Ebre. En aquesta
línia, cal tenir present que les comunitats de regants del Delta han manifestat
reiteradament l’existència d’excedents de les seves concessions, la qual cosa va
ser recollida per les al. legacions de la Generalitat al PHN. Així doncs, no
caldrien noves concessions, que estarien a la cua en la llista de prioritats en
cas de sequera, quan hi ha concessions de més prioritat amb possibles excedents
en alguns períodes de l’any, que podrien complementar els requeriments hídrics
de la zona del Xerta -Sénia.
9.- Cal adequar la concessió de regadiu del canal Xerta-Sènia a
la superfície real que s’ha de transformar en regadiu, i no incloure les has.
que actualment ja es reguen. En el punt 2 de la MEMÒRIA del projecte de
concessió titulat OBJECTE DEL PROJECTE, comença l’exposició amb el següent text:
El present projecte compren la definició de les obres, instal·lacions i
equips necessaris per a la transformació en regadiu de 16.000 has. de la zona
oriental del Baix Ebre i Montsià compresa entre l’assut de Xerta, el canal de la
Dreta de l’Ebre, el riu Sénia i la cota 200, …. . També en el punt 3
SITUACIÓ ACTUAL DE LA ZONA es fa referència a les “16.000 has. que es
pretenen regar”. Afirmacions que delimiten una superfície per a transformar
en regadiu (16.480 has.) i que entren en clara contradicció quan en el penúltim
paràgraf d’aquest mateix apartat es fa referència a les zones que actualment
ja s’estan regant, fent inclús una descripció dels cultius i els %
d’implantació. És per això que considerem sobredimensionada la superfície a
transformar en regadiu, ja que d’aquestes 16.480 has. actualment ja se’n reguen
prop de 6.000. Cal per tant adequar la concessió a la superfície real que s’ha
de transformar en regadiu, i no incloure les has. que en aquests moments ja es
reguen per iniciativa privada amb aigües subterrànies i algunes
superficials.
10.- Cal tenir present que en l’apartat sobre la “qualitat
de l’aigua de rec” el projecte no es contempla la problemàtica que generarà
a tot el sistema de rec (taponament de canonades, obstrucció al sistema de
bombeig, …) la presència del “musclo zebra” i les “algues”.
Problemes reals i de forta actualitat donat l’alt cost de manteniment dels
sistemes de rec actuals i la manca de solucions generals a curt i mitjà termini.
Elements que poden fer inviable, tant des del punt de vista econòmic com tècnic,
el sistema de regadiu proposat si abans no se soluciona l’esmentat problema.
11.- Cal establir paràmetres limitadors per a què la
transformació del conreu del sòl no esdevingui un monocultiu (cítrics) i es
respecten els percentatges d’olivera (60%), cítrics (25%), fruiters (10%), etc.,
que es marca en l’alternativa de conreus de l’Estudi agronòmic de la
Memòria-resum del projecte de concessió.
12.- Cal construir l’estació de bombeig del riu per fases i
en relació a la demanda real d’implantació del regadiu en el temps (que segons
el Pla Nacional de Regadius, horitzó 2008, marca per aquell any el rec de només
133 Ha.), ampliant-se la instal·lació de les bombes i les seves corresponents
instal·lacions auxiliars en relació a les futures sol·licituds de rec i tenint
en compte que el cabal màxim concedit no s’utilitzarà fins la transformació en
regadiu de la totalitat de la superfície establerta.
13.- Cal substituir el canal principal de 2.427’95 m
de longitud i amb un cabal de disseny de 10 m3/s (segons
altres estudis té una capacitat portant per a 14,91 m3/s, que resulta
ésser bastant superior a la del projecte concessional de 10 m3/s),
per una canalització amb tub enterrat i perllongant-lo utilitzant la
infrastructura, o el domini públic hidràulic del Xerta-Sénia per a la resta dels
33 km, reduint progressivament la secció hidràulica en relació al cabal a
transportar. D’aquesta manera s’optimitzen més els recursos hídrics, s’evita
l’evaporació, la proliferació d’algues i s’aconsegueix que la Comunitat de
Regants concessionària tindrà una infrastructura pròpia per fixar el cabal
necessari en tot moment, sense dependre del règim hídric que li concedeixi la
Confederació Hidrogràfica de l’Ebre per la utilització del Canal Xerta-Càlig
que, amb una capacitat real portant de 27 m3/s segons demostren
altres estudis preveu el transvasament de l’Ebre cap a les Conques
hidrogràfiques del Sud contemplat al vigent P.H.N. Però si aquesta proposta és
important de dur-la a terme en tot el recorregut, a partir del km 22 es fa
imprescindible, ja que no es pot admetre de cap manera compartir una
infrastructura de rec com la que ens ocupa ara amb la pròpia de la transferència
de l’aigua cap a les conques del Sud, que representa l’espoli del recurs més
important del nostre territori: l’aigua del riu Ebre.
14.- Cal fer possible que la superfície que en l’actualitat ja
es rega (amb pous, manantials o el propi canal de la Dreta de l’Ebre) no
s’integre en cap cas a la Comunitat General de Regants del Canal
Xerta-Sénia. No podem estar d’acord amb el punt 18 de la “Resolución
sobre concesión de un aprovechamiento de aguas públicas a favor de la Comunidad
General de Regantes del Canal Xerta-Sénia”, de data 2 de maig de 2002.
El reg d’aquesta zona ha d’estar garantit amb la pròpia concessió
administrativa. Del contrari, i en cas de restriccions de l’aigua de l’Ebre,
s’utilitzarà l’aigua dels pous i manantials per abastir tota la zona regable,
sobreexplotant els recursos hídrics actuals al haver transformat unes terres de
secà en regadiu en base a una concessió fictícia o insuficient.
15.- Cal establir una garantia sobre l’aigua concessionada.
Davant la perspectiva que s’està creant respecte a la possibilitat de regadiu
d’una amplia zona (16.480 Ha.) a l’entorn del canal Xerta-Sénia, i que sense cap
dubte promourà l’especulació i transformació del sòl agrícola, sense massa
garanties de subministrament d’aigua de l’Ebre tal i com queda reflectit en els
punt 8 i 12 de la “Resolución sobre concesión de un aprovechamiento de aguas
públicas a favor de la Comunidad general de Regantes del canal Xerta-Sénia,
….,“, demanem que s’estableixi una garantia sobre els 4.537 m³/ha/any
concedits. De no ser així, aquesta perspectiva de regadiu pot ocasionar un
efecte invers al previst davant l’increment en la demanda d’aigua per a regar i
la transformació del conreu d’oliveres en cítrics, ja que la manca d’aigua
suficient per al seu manteniment i els tractaments intensius d’aquest tipus de
conreu, portaran a una sobreexplotació dels aqüífers d’aquestes terres,
disminuint la seva capacitat i facilitant la salinització d’aquells pous més a
prop de la franja marítima per intrusió. Una garantia basada en
l’anàlisi científica i els estudis tècnics corresponents que puguin establir els
cabals que en els propers 10 anys disposarà el riu Ebre al seu pas per l’assut
de Xerta, i que mai estiguin per sota del cabal mínim necessari per al
manteniment del propi delta (cabal ecològic o mínim medioambiental), que des del
món científic s’ha establert entre 300/350 m3/s aigües amunt de
l’assut de Xerta-Tivenys.
16.- Cal realitzar un acurat estudi d’impacte ambiental en
l’horitzó 2014-2030 en base a les perspectives de transformació del sòl
per a regadiu i el seu manteniment. L’impacte ambiental que es produiria
amb l’abandonament de les terres que haurien canviat del conreu característic
(bàsicament oliveres) als cítrics, en mancar-los l’aigua necessària per al seu
manteniment, esdevindria irreversible en quedar-se erma una part molt importat
del nostre territori, donat que el seu manteniment, sense l’aigua necessària,
seria impossible, augmentant el risc d’incendis forestals entre d’altres
perills.
17.- Cal tenir en compte, a la fi, que de no circular per
la llera del canal existent tot el cabal amb el seu corresponent calat, fora
possible i fins i tot necessari construir repressaments, sistemes de comportes o
vessadors submergits que mantinguin el nivell més adient de la làmina d’aigua
per damunt del corresponent “matalàs d’aigua”, a l’objecte d’unificar la
fondària de les preses d’aigua i disminuir l’altura manomètrica d’elevació dels
bombaments intermedis fins a les basses de regulació projectades (en número de
18, amb capacitat per tal d’emmagatzemar tres dies de consum màxim i posterior
distribució a tota la xarxa de rec). Això es pot presentar en aquest cas, donat
que les necessitats de cabal de la zona regable projectada (16.480 has.) són
prou inferiors a la capacitat portant de la conducció lliure principal, per la
qual cosa el nivell de l’esmentada làmina corresponent a la secció mullada seria
molt baix.
18.- Cal que, pel que fa referència a la
infrastructura de captació de l’aigua del riu, es faci un estudi de les
repercussions de l’extracció d’aigua en períodes d’estiuatge amb l’objectiu de
mantenir el cabal ecològic, estudi que no s’aprecia reflectit a l’estudi
d’impacte ambiental i que es creu molt necessari ja que aquest projecte no
preveu el retorn de l’aigua del canal a la llera del riu.
19.- Cal tenir present que per la resolució de la
Secretaria d’Estat d’Aigües i Costes del Ministerio de Medio Ambiente, en data
30/05/03, s’ha acordat la incoació de l’expedient d’informació pública del
projecte de transferències autoritzades a l’article 13 de la Llei del Pla
Hidrològic Nacional i de l’estudi d’impacte ambiental del conjunt d’aquest
projecte. En el projecte abans esmentat es preveu la detracció del total de
l’aigua del ramal sud previst al Pla Hidrològic Nacional des d’una estació de
captació al riu Ebre situada al terme municipal de Tortosa, a 2,5 km aigües
avall del seu nucli urbà. Que aquest mateix projecte preveu una conducció amb un
màxim de cabal de 50 m3/seg per a aquest ramal sud i la connexió al
canal Xerta-Càlig, en el seu punt quilomètric 22. Que el fet anteriorment
exposat suposarà una remodelació important, concretament una ampliació de
capacitat de l’esmentat canal Xerta-Càlig, des del seu punt km 22 en endavant,
que amb aquesta reforma formarà la primera part de la infrastructura de portada
d’aigua del riu Ebre al sud peninsular. Que malgrat això, no es veu reflectida
en l’adequació del projecte de concessió del regadiu Xerta-Sènia a les
prescripcions del Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre que ara ens ocupa,
aquesta important remodelació d’una part del canal existent actualment i la seva
implicació en el conjunt d’infrastructures del transvasament del riu Ebre.
Per tot l’anteriorment exposat, GEPEC-Ecologistes de Catalunya
sol·licita a la Direcció General de Desenvolupament Rural del
Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat, que es
tinguin per formulades les al·legacions expressades anteriorment, pregant-li
s’uneixi el present escrit al projecte de referència i es tingui en compta a
l’hora de dictar l’oportuna resolució, en el sentit de paralitzar el projecte
de concessió del regadiu del canal Xerta-Sènia i que es presenti un estudi de
l’impacte acumulat sobre els ecosistemes, i les adients alternatives al disseny
actual proposat, de forma que no afecti a l’hàbitat de les espècies d’avifauna
descrites.
El aquest estudi d’impacte ambiental s’hauria d’avaluar
quantitativament l’impacte sobre la població d’esparver cendrós.
Així mateix GEPEC-Ecologistes de Catalunya demana que se la
consideri com a entitat compareguda i part interessada en l’expedient
administratiu al que s’ha fet referència, que es notifiqui qualsevol resolució
que es prengui, i que es tingui al corrent del procediment administratiu que
se’n derivi.
Josep-Maria Forcadell i Damià Vernet
En representació del GEPEC-Ecologistes de
Catalunya
