El pic del dièsel – l’article de l’ham de gener 2019-

El pic petrolier seria el moment en el qual s’assoleix l’índex màxim d’extracció de petroli, després del qual la producció inicia un decreixement terminal. La teoria del pic petrolier proclama l’inevitable declivi i el consegüent acabament de la producció de petroli en qualsevol àrea geogràfica en qüestió. Hi ha bastants experts que consideren que actualment estem o ja hem superat aquest moment, i les dades de producció de l’Agència Internacional de l’Energia també indiquen un pic de màxima producció del petroli el 2006. Cal considerar que a nivell mundial també hi ha una clara davallada de la producció de petroli pesat convencional que s’ha vist compensada per la producció de petrolis lleugers derivats del fracking, especialment a Estats Units. Això, fa que a nivell mundial la producció de petroli es mantingui, però el petroli lleuger no serveix per refinar i produir dièsel.

Des de l’any 2015 les dades indiquen una davallada de la producció de dièsel, sense que aquest cop es pugui explicar per cap recessió econòmica mundial com la dels anys 2008-2009. Quan es refina el petroli, se’l sotmet a un procés de calor per trencar les cadenes moleculars i generar derivats més lleugers com el gasoil o el querosè pels avions. La davallada del petroli convencional, que suposa el 70% del total, implica una davallada de la producció del dièsel, perquè només es pot produir a partir d’aquests. Això, no significa que a partir de demà ja no quedi petroli, sinó que vol dir que el petroli fàcil de produir i refinar s’acaba, i cada cop costarà més de trobar i de treure. Moltes companyies ja han deixat d’invertir en localitzar nous pous i d’extreure en aquetes condicions.

La prova que tot això va de debò, és veure com Repsol ja s’està retirant-se del negoci del petroli per invertir en electricitat. Una altra prova és la campanya contra el dièsel iniciada recentment, per motius ambientals degut a la contaminació atmosfèrica que produeixen. El dièsel contamina, però contaminava més fa uns anys, així doncs, com és que de cop ara el dièsel és el dolent de la pel·lícula? Difícilment ens diran que el dièsel s’acaba, és millor fer una campanya per retirar els cotxes dièsel amb l’excusa de la contaminació.

Tanmateix, no perdem perspectiva. La realitat és que els vehicles dièsel són altament contaminants, especialment els que no porten filtres de partícules FAP. El dièsel actuals han aplicat unes tecnologies que han permès reduir moltíssim les emissions, un 30% menys en diòxid de carboni i un 85% menys en òxids de nitrogen. Alguns experts els equiparen ja amb els cotxes de gasolina. Malauradament el parc de vehicles dièsel és molt antic i són encara responsables d’una gran quantitat de contaminació, i en grans ciutats ja s’ha demostrat que aquesta contaminació provoca greus problemes de salut als ciutadans. Un altre problema associat és que tenim una indústria de l’automòbil molt potent, que equival al 10% del PIB espanyol, i un sector dels transports i el pesquer que usen majoritàriament el dièsel. El panorama per l’economia en un escenari de pic de dièsel no és gens positiu, i els sectors econòmics haurien d’estar alerta i anar plantejant solucions per al canvi de model. Malgrat tot, no veiem moviments en aquest sentit, i la dinàmica és esgotar el model actual fins que aguanti amb l’impacte que això suposa per al medi ambient i la salut de les persones.