Penjat el
9 de desembre de 2003
Comparteix!
Penjat el 9 de desembre de 2003, per ecologistes
En totes les nostres al·legacions a les Propostes d’ Autorització de les
diverses empreses químiques de Tarragona plantegem una proposta
constantment:
La minimització, subtitució i eliminació progressiva de les
substàncies més tòxiques que es manipulen en les plantes químiques.
Existeix en diverses propostes europees la convenció de procedir a
l’eliminació gradual de tots aquells compostos i substàncies amb frases de risc
associades a supòsits cancerígens, mutàgens o a malalties irreversibles. En
aquest sentit, i probablement sota la nostra pressió i després de múltiples
demandes i al·legacions, l’OGAU està començant a escriure en les seves
resolucions que “els compostos catalogats amb les frases de risc R45, 46, 49, 60
i 61 hauran de ser substituïts el més aviat possible”. Aquestes frases de risc
incideixen sobretot en les qualitats cancerígenes, mutàgenens i altament
tòxiques d’algunes substàncies.
La nova normativa química sobre el futur sistema de registre, avaluació i
autorització de substàncies químiques posa precisament l’accent en la necessitat
que tenen les empreses de demostrar la manca de riscos per a la salut dels seus
productes, i ja sabem l’enrenou i l’allau de protestes que ha generat entre el
poderós empresariat químic espanyol i tarragoní.
Malgrat les nostres demandes, l’0GAU de Tarragona es nega a posasr terminis
i programes concrets de reducció a les substàncies d’alta toxicitat, per la qual
cosa haurem de conviure durant anys i anys amb substàncies del tipus que la
BAYER ha expulsat a l’atmosfera a causa d’un dels nombrosos accidents que ja
formen part de la vida quotidiana dels tarragonins.
L’acrilonitril és un dels compostos més tòxics tant per inhalació com a
trávés de la pell, es considerat cancerigen i pot produir lesions genètiques i
malformacions congènites, tal com s’ha comprovat en experiments animals.
L’estirè tot i no ser tan tòxic, també es considera probablement cancerígen per
als éssers humans.
Tot plegat, una mostra més dels riscos de conviure amistosament amb les
químiques i d’assumir sense protestar la seva presència. Volem un Pla director
més valent que impedeixi cap nova ampliació cap a les zones habitades i que
estableixi un programa de minimització progressiva i amb terminis de les
substàncies més tòxiques que s’hi manipulen.
Aquesta vegada el vent ha bufat a favor dels veins de Vila-seca, i la
propera?
