Presentació de la proposta per gravar les emissions de CO2eq de les indústries

Penjat el 25 d'abril de 2019, per Cepa

El CEPA-Ecologistes de Catalunya, com a entitat membre de la Coordinadora catalana contra la incineració, hem participat amb veïns de Pallejà, Sant Vicenç dels Horts, Cervelló, Santa Margarida i els Monjos, Montcada i Reixac, Barcelona i Alcanar en una reunió amb dos diputats del grup En Comú Podem.

   Presentació de la proposta per gravar les emissions de CO2eq de les indústries

Les entitats hem demanat  que, d’acord amb el que estableix la llei 16/2017 del Canvi Climàtic, cal aplicar impostos dissuassius a totes les activitats econòmiques que generen emissions que incrementen l’efecte d’hivernacle i el canvi climàtic.

Les entitats hem argumentat que gravar les emissions de CO2 és del tot necessari per reduir-les i contribuir directament a mitigar les alteracions climàtiques que ens amenacen a tots. S’ha aportat l’estudi comparatiu fet pels companys de Montcada que evidencia que les cinc empreses de fabricació de ciment tenen registrades unes emissions superiors a les del conjunt de cotxes que circulen per Catalunya i, per tant, no és acceptable aplicar impostos únicament als vehicles i no gravar els principals emissors.

Les entitats hem posat al centre del debat la prioritat de l’aplicació real del principi de precaució i la defensa de la salut pública, davant dels beneficis econòmics de les empreses cimenteres que amenacen amb deslocalitzacions i exigeixen augmentar les quantitats i varietat de residus que volen cremar amb l’excusa de la substitució dels combustibles fòssils.

Finalment, s’ha demanat als parlamentaris que possibilitin una compareixença a la comissió de medi ambient del Parlament i s’ha rebutjat l’opció que ens han suggerit d’haver de “triar” entre incinerar i abocar. Hem recordat que l’alternativa de Residu Zero passa per canviar el paradigma legal (nova Llei catalana RZ de prevenció de residus) i els model de producció que ara es fonamenta en el creixement de l´ús d’energia i de recursos no renovables, malgrat la retòrica de l’economia circular.