La urbanització desmesurada de primera línia de mar es trasllada a segona línia de mar

Dimecres
29 de setembre de 2004, la Comissió d’Urbanisme s’ha de
pronunciar sobre tres temes que afecten aquesta segona línia de
mar: la macrourbanització que es vol fer a l’Armentera, treure
l’enclavament de la Vall de Santa Creu del Parc Natural de Cap de Creus
i la zona industrial de Roses. Exemples que ens mostren que els
planejaments urbanístics que afecten la segona línia de
mar van en contra de les directrius del Pla General Territorial de
Catalunya: la urbanització a segona línia de mar ha de
fer de contenció de la urbanització de primera
línia de mar i tots els planejaments urbanístics
municipals han de considerar la necessitat de connectar els espais
naturals.

La urbanització de l’Armentera suposarà la
transformació d’un poble amb una identitat i ambient rural a un
poble turístic de cases de segona residència. Salvem
l’Empordà ha presentat noves al·legacions a aquesta
macrourbanització i denuncia clarament la nefasta
tramitació que ha portat a terme l’Ajuntament de l’Armentera que
no ha exposat a exposició pública el pla parcial
definitiu SAU 2 presentat a la Comissió d’Urbanisme fet que
vulnera un dels drets més bàsics del ciutadans i
ciutadanes amb una clara finalitat d’amagar el veritable projecte de
negoci immobiliari de cases de segona residència. Les
al·legacions de Salvem l’Empordà posen de manifest la
vulneració i infracció sistemàtica de les Normes
Subsidiàries i dels criteris de sostenibilitat de la Llei
d’Urbanisme 2/2002, que han estat desestimades sense cap mena
d’argumentació. Aquestes presses de convocar un Ple
extraordinari per part de l’equip de govern, 12 dies
després d’haver finalitzat el termini de presentació
d’al·legacions, el 31 d’agost, tenia com a única
finalitat aprovar el Pla parcial per tal que pogués entrar en
aquesta primera comissió d’urbanisme de després de
l’estiu i es va fer sense disposar d’informes tan importants com
són el del Departament de Medi Ambient i el de l’Agència
Catalana de l’Aigua.

Salvem l’Empordà considera que la macrourbanització que
es vol portar a terme s’emmarca en un model turístic devorador
de recursos naturals, culturals i socials que a la zona costanera ja ha
provocat una degradació del territori i del patrimoni reconeguts
per a tothom. La macrourbanització és una actuació
urbanística totalment insostenible pel malbaratament de
sòl que suposa, per la possible ajuda a la salinitizació
de l’aqüífer, per l’abocament d’aigües residuals sense
depurar al riu Fluvià en zona del Parc Natural dels Aiguamolls
de l’Empordà, per la pèrdua d’uns terrenys
agrícoles d’alta qualitat productiva, per la pèrdua de
qualitat acústica del poble a causa de l’increment de vehicles,
per la pèrdua paisatgística i de biodiversitat de la
plana empordanesa, en definitiva la pèrdua de qualitat de vida
dels armenterencs i armenterenques i d’una porció més de
la plana de la Costa Brava i tot això sense una motivació
i justificació d’un creixement real de la població de
l’Armentera. També cal recordar que aquesta urbanització
contravé les Normes Subsidiàries actualment vigents.

Per altra banda, al terme municipal de Port de la Selva hi ha un nucli
històric que s’ha mantingut intacte durant el segle XX, tot i la
proximitat al mar. Ara es pretén que el nucli es tregui del Parc
Natural de Cap de Creus per fer-hi, com a mínim, 8 cases ( el
que implicaria un creixement del 25%) i el que seria pitjor: marcar
límits que sempre són modificables. La
problemàtica sorgeix amb el desacord entre PTOP i DMAH sobre si
aquest poble centenari, de gran valor paisatgístic, protegit per
la llei del Parc Natural del Cap de Creus, ha de cenyir-se a sòl
no urbanitzable, com marca la Llei del Parlament, o a sòl
urbà, com pretén el Planejament Municipal. El Departament
de Medi Ambient i Habitatge s’ha pronunciat al respecte, seguint el
criteri que ICV ja defensava des de l’oposició: La Vall de Sta.
Creu és parc natural.

Sorprenentment, des de PTOP, contrariant la postura que va
prendre el PSC en veu del Sr. Manel Nadal, abans de formar govern i el
discurs pronunciat pel Sr. Joaquim Nadal, consideren que a La Vall s’ha
d’edificar.

Quan la Llei de Protecció de Cap de Creus incloïa La Vall
l’any 98, reflectia la intenció de protegir el sòl,
que ara es pretén urbanitzar, expressada pel mateix Ajuntament i
la Comissió d’Urbanisme l’any 92′ quan ja valorava
l’interès paisatgístic, medi ambiental i cultural del
poble.
De què ens valdrà l’existència d’un Departament de
Medi Ambient i les Lleis de Protecció de la Natura, quan la
conselleria d’Obres Públiques pugui tombarles amb un Planejament
Municipal? Es modificarà una Llei del Parlament per adaptar-la a
un planejament i no a la inversa? És aquesta la manera del Sr.
Nadal de “protegir i potenciar” un paisatge que és bell?

Per altra banda, caldrà veure també com queda ubicada la
zona industrial de Roses. Una zona ubicada en un dels darrers
connectors ecològics que queden entre el Parc Natural dels
Aiguamolls de l’Empordà i el Parc Natural de Cap de Creus, just
dies abans que s’iniciï l’Europarc a Roses. Una quimera de
tècnics i gestors d’espais naturals de tot Europa i on es
parlarà principalment de la necessitat de preservar la
biodiversitat. Una de les zones més estudiades pel que fa a
connexions ecològiques de tot Catalunya, és la prima
franja territorial que uneix aquests dos espais naturals (aiguamolls i
cap de creus) Per tant, en alguns casos ja és hora que es passi,
senzillament, a l’acció de govern.

Aquesta Comissió d’urbanisme serà de nou una oportunitat
per posar a la pràctica i comprovar si apliquen els criteris de
sostenibilitat que s’han compromès els partits polítics
que formen el tripartit. Serà una oportunitat per veure realment
fins a quin punt hi ha una implicació directa i compromesa per
aturar actuacions urbanístiques insostenibles. Salvem
l’Empordà denuncia aquesta nova agressió al territori i
exigeix l’aturada de tots els projectes que comporten
problemàtiques fins que el Pla Director de l’Empordà no
defineixi quin és el model territorial a seguir per la comarca i
fins on pot créixer l’Empordà.

Segons el planejaments urbanístics actuals l’Alt i el Baix
Empordà podria créixer en 100.000 habitatges més,
quan la població actual és de 200.000 habitants.
És la Comissió d’Urbanisme qui hauria de posar fre a les
urbanitzacions que granet a granet fan més descabellat el
creixement urbanístic d’una zona de gran riquesa
paisatgística, natural i cultural.