Valoració de la comissió d’urbanisme d’ahir des de Salvem l’Empordà

Rebem amb molt escepticisme i
decepció la notícia dels diferents expedients aprovats per la comissió
d’urbanisme de Girona d’ahir, alguns dels quals Salvem l’Empordà els
porta
treballant des de fa temps.

Urbanització de l’Armentera.

S’aprova una urbanització de 160 cases en un poble de 700
habitants, on actualment hi ha unes grans mancances pel que fa a la
gestió
d’aigua. D’una forma totalment negligent i lamentable s’estan aprovant
creixements
urbanístics desmesurats sense tenir aspectes tan bàsics i de sentit
comú com és
el fet que el municipi no disposi de l’avaluació de disponibilitat
d’aigua de
l’aqüífer, els efectes i impactes que pot suposar la extracció del
cabal
sol·licitat, si a més tenim en compte que actualment el municipi no
disposa de
cap sistema de tractament d’aigües residuals i per tant, el Fluvià en
pateix
les conseqüències.
Un poble que actualment té 270 habitatges de primera
residència i 180 habitatges de segona; un percentatge que conforma un
cert
equilibri i que fins el moment garanteix un nucli urbà amb vida, en
definitiva.
Si hi sumem els 160 nous habitatges que acabaran essent pràcticament
tots de
segona residència, passem a tenir un poble amb pràcticament el 50% de
les cases
deshabitades com a mínim 11 mesos a l’any.
Però tots aquests aspectes no s’han avaluat a la Comissió d’Urbanisme,
tot i que la Llei 2/2002 d’Urbanisme parla que els creixements
urbanístics han de ser sostenibles.
Però sabem que tot i que falta l’informe de l’ACA (petit
detall) la urbanització ja està aprovada. Doncs Sr. Nadal, Conseller de
política Territorial i Obres Públiques, ens sembla que l’aigua no és un
tema
menor i menys quan vivim en una comarca on el 50% del territori està
contaminat
per purins (com és cal de l’Armentera) i la meitat de la comarca es
troba dins
l’àmbit de protecció d’aqüífers per temes de sobreexplotació i
salinització. No
creu que l’aigua és un recurs escàs i que en qualsevol planejament
municipal o
territorial s’ha de tenir molt en compte?

Vall de Santa creu.

L’annex 1 de la llei de protecció del
Parc Natural que defineix els límits del Parc Natural de Cap de Creus
no
establia el nucli històric centenari de la Vall de Santa Creu fora de
parc. Davant les pressions contínues de l’Ajuntament de Port de la
Selva en voler delimitar un nucli urbà i davant els informes jurídics
contraposats del
Departament de Medi Ambient i el Departament de Política Territorial i
Obres
Públiques, l’informe del màxim òrgan jurídic de la Generalitat ha estat
favorable a urbanitzar. El tema no està en si seran 4, 8, 15 o 40
cases.
El tema està en posar límits; doncs aquests sempre són modificables i
mentre
ara es diu que som uns exagerats doncs el creixement és molt petit, qui
ens
garanteix que d’aquí a 5 o 10 anys aquests límits no es voldran
modificar? Per
què no ha estat possible fer un Pla d’Ordenació del sector i omplir les
parcel·les buides de dins el nucli amb cases amb coherència amb
l’entorn i
deixar-ho dins de parc? El nucli de Cinc Claus al terme municipal de
l’Escala
es troba al 100% dins del Parc dels Aiguamolls de l’Empordà, i no hi ha
cap
problema.

Roses

Es parla del nombre d’habitatges amb una
lleugeresa i relativització que fa fredor. Resulta que s’anuncia als
medis de
comunicació que es rebaixa de 6000 habitatges a 4000. I què hem de
pensar:
gràcies? Resulta que Roses té actualment 3400 habitatges de primera
residència
i 13.200 de segona (les quals s’ocupen una mitja de 15 dies
l’any) Té una
població empadronada de 12700 habitants i a l’estiu poden arribar a
120.000
persones. On és el límit? El Pla director de l’Empordà permetrà aquests
creixements? Algú ha fet anàlisis dels balanços hídrics de la comarca?
Tenim
prou aigua per aquests creixements? Perquè no és tan sols Roses,
caldria
calcular el creixement de Llançà, Castelló d’Empúries i l’Escala. Algú
ha
calculat quanta aigua té la comarca, quanta en necessita pels conreus i
quanta
per les persones que hi vivim i les que hi estiuegen? Hi ha algun
límit? O és
que podem anar creixent d’aquesta manera sense cap mena de mesura.

Considerem que si els polítics parlen
sempre de sostenibilitat ja és hora que la comencin a aplicar. Estem
farts de
paraules boniques i que sota el paraigua de democràcia, d’estat de dret
i
sostenibilitat es pugui anar fent tot i més. Sr. Nadal no ens digui que
el
paisatge s’ha de preservar perquè és bell i faci acció de govern, sis
plau. De
la mateixa manera que s’està celebrant a Roses l’Europarc 2004. Un
congrés de
tècnics i gestors d’espais naturals d’arreu d’Europa i el tema
principal és què
fer per preservar la biodiversitat al continent. Doncs a uns 500 metres
d’on s’està celebrant aquest gran congrés, s’està fent una zona
industrial en el més
important connector ecològic que queda lliure d’urbanitzar entre el
Parc
Natural de Cap de Creus i el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.
La
reubicació d’aquesta zona és la que garanteix realment la preservació
de la
biodiversitat; penjar-se medalles en aquests grans debats, segur que
no.

Com és que ni el partit de CIU quan
estava el govern, ni el tripartit ha esta capaç de definir unes mesures
cautelars d’alguns sectors a l’espera de l’aprovació del Pla Director
de
l’Empordà. Una pla que hauria de definir el model territorial de la
comarca i posar
ordre al desori urbanístic que estem patint. Unes mesures cautelars que
no vol
dir aturar tota la construcció de la comarca, ni molt menys, però sí
l’espera
de l’aprovació del que ahir es va aprovar a la comissió d’urbanisme, a
l’espera
que el Pla Director defineixi les directrius a seguir pel que fa a
planejaments
urbanístics.

Esperem que el Pla director ens doni
alguna satisfacció al respecte, i esperem que sigui capaç de planificar
per
sobre els planejaments urbanístics municipals vigents. Esperem
que no acabi
essent un mapa de colors en el sòl no urbanitzable, doncs no garantiria
la
definició del model territorial perquè no resoldria el problema
d’arrel.
Actualment els planejaments vigents preveuen construir 100.000
habitatges nous
a l’Alt i Baix Empordà, quan actualment hi viuen 200.000 habitants i
ens sembla
que només aquestes xifres ja ens diuen que no estem sota el paraigua de
la
sostenibilitat.

Sr. Nadal, malgrat tot, encara tenim
esperances que el Pla Director de l’Empordà sigui capaç de planificar
de
veritat sosteniblement.

Salvem
l’Empordà

Setembre 2004