Penjat el 1 d'octubre de 2004
Penjat el 1 d'octubre de 2004, per ecologistes
Les Associacions de Veïns i Veïnes i altres
entitats
del poble ja han anat denunciant repetidament l’impacte que
suposarà el
Pla Caufec per Esplugues i demanant que aquest Pla, que pretén
urbanitzar l’últim gran espai lliure que queda al poble, estigui
al
servei dels interessos dels ciutadans, no que sigui una excusa per
afavorir als especuladors de sempre….
Doncs bé, el pla
ha acabat essent una actualització del model
especulatiu i desarrollista que s’aplicava durant la més
rància era tardofranquista, pel que no és d’estranyar
que el dugui a
terme la immobiliària SACRESA, dirigida per la família
SANAHUJA, amb llarga
experiència especulativa a l’època franquista a llocs com
Nou Barris, el
resultat urbanístic dels quals és tristament evident. La
filosofia del Pla
Caufec és la mateixa que aplicaven els Sanahuja fa 30 anys: el
màxim benefici
possible, encara que sigui en contra del sentit comú i de la
qualitat de vida dels
ciutadans. Això si ara les rajoles i façanes són de
marbre de luxe.
A tot això
l’equip de Govern de l’Ajuntament d’Esplugues, no
només no hi té rés a dir, sinó que actua de
servidor dels interessos de SACRESA: Ja en els inicis del Pla, no va
defensar
els interessos dels ciutadans i no va aplicar cap fre a l’ambició
de
donant el
vist-i-plau a totes les pretensions de CAUFEC, permetent així
que el Pla
arribés sense cap filtre a
acceptar com a verídic l’exagerat cost de soterrament de les
línies elèctriques,
tot i no haver-hi cap estudi que el justifiqués. Va cedir zones
verdes
procedents de la urbanització de Ciutat Diagonal per a intentar
maquillar l’alta
taxa d’edificabilitat del Pla. Va permetre que s’augmentés la
superfície
edificable dels
m2
previstos al PGM a
d’aparcaments). En
definitiva, ha augmentat en bastant més de vuit
vegades la superfície edificable, el que suposa un bonic regal
per a SACRESA.
Els regals es fan
perquè sí, o perquè és l’aniversari
d’algú a
qui tens apreci, o perquè vols demostrar la teva gratitud, o
fins i tot perquè
vols impressionar al teu noviet o novieta per
pots acabar sucant…. En
fi els regals es fan per tants motius com persones diferents hi ha. El preu d’un
regal’.. depèn, a vegades una senzilla flor té molt
més valor que una joia, el
que sí és cert és que com menys amor hi ha,
més cars han de ser els regals. És
lleig intentar esbrinar el preu d’un regal que t’han fet però…
i esbrinar el
preu dels regals que es fan els altres? No crec que hi hagi res de
dolent, sobretot
si qui es fan els regal són SACRESA i l’Ajuntament d’Esplugues
(que és qui tan
.cívicament. ens administra els impostos).
El preu del
regal que ha fet l’Ajuntament
a SACRESA és relativament senzill d’obtenir. D’una banda es calculen les
despeses prenent els costos de construcció estandarditzats del
Boletin
Económico de
d’urbanització expressats al
Projecte i el cost previst de soterrament de les línies d’alta
tensió (xifra
escandalosament inventada i exagerada al projecte).
D’altra banda es
calculen els ingressos en base als preus de la
vivenda, pàrkings i superfícies comercials a Esplugues.
Per diferència entre
els costos i ingressos obtenim el valor del terreny a cada sector del
Projecte.
Sumem…. i Màgia Potàgia, l’Ajuntament ha regalat a
SACRESA (al marge
del benefici industrial habitual)… Tatxan-Tatxan… entre
300 i 400 Milions d’euros de benefici net extraordinari.
Bon regal, si senyor,
potser massa generós, tractant-se d’un Ajuntament
d’Esplugues al que li costa arribar a final de mes i que plora
desconsoladament
perquè no té recursos per a fer més vivendes de
protecció oficial’ El preu del
regal de SACRESA a l’Ajuntament encara és més senzill de
calcular, doncs consta
en un conveni que se’ns ha presentat com el negoci del segle;
l’Ajuntament
rebrà 9 milions d’euros. Si fem el balanç
d’aquest
intercanvi de regals, tenim que SACRESA rep de
d’euros i
en dóna 9. Potser
caldria buscar amistats més cultes i no tan gasives i
interessades,
doncs tot fa sospitar que en la relació hi ha més
interès que amor.
Trist paper
el del nostre
Ajuntament, que
com un galant d’opereta o d’un patètic vodevil, defensa a
capa i espasa a la seva estimada, que no és ni gràcil, ni
virtuosa, ni
especialment cultivada, i a més no li dispensa el seu amor, i es
sospita que s’entén
amb el qui més joies li regala. Estrany amor aquest…. o potser
l’arribaríem a
entendre veient els actes de la funció que no són aptes
per al gran públic i es
representen en privat…
