Penjat el 7 de novembre de 2016
Penjat el 7 de novembre de 2016, per Geven bpenedes
L’anellament i el seguiment ornitològic de l’espai constaten la importància de les Madrigueres per als ocells
El passat dia 1 de novembre es va realitzar una jornada d’anellament científic d’aus a la zona humida de Les Madrigueres i el pròxim diumenge dia 13 tornarem a fer un altre però, aquest cop, oberta a tots els públics. Us esperem a tots i totes el pròxim diumenge dia 13 a les 9:00 hores al costat de l’estació de bombeig de Les Madrigueres. A continuació us fem la crònica de com va anar la sessió del dia 1:
Les Madrigueres del Vendrell ocupen unes 25 ha, compreses entre la riera de la Bisbal, la via del ferrocarril, el camí del Romaní i la platja. Constitueixen el darrer paratge lliure d’urbanitzacions arran de mar a la comarca del Baix Penedès, de fet és un dels darrers llocs del litoral català on encara es poden trobar, oliveres i garrofers. Precisament entre aquestes oliveres i garrofers és on ens ubiquem a l’hora d’anellar. L’anellament científic consisteix en l’estudi d’aus mitjançant marcatges individuals amb anelles que es col·loquen a les potes dels ocells, i que ens donaran durant tota la vida de l’animal valuosa informació sobre els seus moviments migratoris. A més a més es pren tota una sèrie d’informació de cadascun dels ocells com l‘edat, el sexe, la longitud alar, la longitud de la tercera ploma primària, el pes i tota una sèrie de dades que determinen l’estat i condició física en la qual es troba l’animal, com l’estat del múscul pectoral, el greix i del plomatge.
El dia 1 de Novembre l‘activitat va començar a primera hora del matí i les captures no es van fer esperar, pit-rojos, merles i algun tord van ser els primers a caure a les xarxes. Seguidament van començar més captures amb l‘entrada de tallarols, mosquiters i bitxacs. En total es van capturar 92 ocells de 10 espècies diferents. L‘espècie més anellada va ser el tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), amb un total de
31 captures, seguidament del pit-roig (Erithacus rubecula) amb 26 captures, a més de mosquiter comú (Phylloscopus collybita), tord comú (Turdus philomelos), rossinyol bord (Cettia cetti), tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), bitxac (Saxicola torquatus), repicatalons (Emberiza shoeniclus), verdum (Carduelis chloris) i mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus).
LES MADRIGUERES ES CONSOLIDA COM UN ESPAI DE GRAN IMPORTÀNCIA PER ALS OCELLS
Precisament, un dels tallarols de casquet capturats venia anellat des d’Anglaterra (ha recorregut més de 1950 km). Aquesta dada referma la importància de l’espai com a zona de repòs i hivernada per a moltes espècies migradores. Dada que s’afegeix a altres observacions recollides aquest darrer any, després de la creació de les noves llacunes. Així, el dia 24 de maig d’aquest any es va observar a la zona un exemplar de becplaner (Platalea leucorodia), anellat a Alemanya ,i la llista d’espècies observades s’amplia amb cites tan interessants com la del flamenc que s’hi va establir i moltes altres espècies que s’han anat observant a l’espai, i especialment a les noves llacunes creades.
UNA NOVA ESPÈCIE NIDIFICANT AL BAIX PENEDÈS: EL CAMES LLARGUES CRIA PER PRIMER COP A LES MADRIGUERES
El Cames llargues (Himantopus himantopus) és un ocell propi dels aiguamolls, freqüent en alguns llocs com el Delta de l’Ebre o els Aiguamolls de l’Empordà, però que al Baix Penedès no se’n tenia constància documentada que hi hagués nidificat mai. Ni el reconegut ornitòleg penedesenc, Pere Mestre Raventós, que va recórrer els espais litorals i d’aiguamoll del Penedès des dels anys 50-60 fins a finals del segle passat, l’havia citat mai com a nidificant a la comarca.
Fins aquest 2016, que una parella va establir-se a les noves llacunes de les Madrigueres i hi va criar, naixent quatre polls, que per predació, però, no van arribar a volar.
Així mateix, el corriol camanegre, aquesta primavera, ha aconseguit criar amb èxit a les platges de les Madrigueres, després de molts anys de no fer-ho. El tancament de l’aparcament i el “xiringuito” ha estat clau per a garantir les condicions de tranquil·litat que necessiten aquestes espècies per a nidificar.
Amb totes aquestes dades comencem a tenir indicis clars de la importància d‘aquesta zona per les aus migratòries que seleccionen els espais de repòs, alimentació i hivernada i per a les que l’escullen per a nidificar-hi. Cosa que fa imprescindible continuar preservant, protegint i recuperant aquest espai emblemàtic.
