Penjat el 1 d'agost de 2017
Penjat el 1 d'agost de 2017, per GEPEC
Un cop extingit el foc de Tivenys, a la Serra del Cardó, i després de felicitar als bombers, agents rurals i a la resta de cossos que han participat eficaçment en la seva extinció, des del GEPEC-Ecologistes de Catalunya ens veiem obligats a fer pública aquesta nota de premsa:
Els passats dijous i divendres dies 27 i 28 de juliol, mentre el foc encara cremava, varen sortir als mitjans de comunicació veus senyalant i culpabilitzant al GEPEC-Ecologistes de Catalunya per haver parat la construcció d’una pista forestal al cor de la serra de Cardó ara fa aproximadament un any. Es tracta de la pista defensada per l’ajuntament de Tivenys i projectada pel Departament d’Agricultura Ramaderia, Pesca i Alimentació i que ha d’anar des de la Tossa a la bassa de la Carraca. Es tracta d’una pista de 3,75 quilometres de llargada i d’una amplada d’entre 4 i 7 metres (depenent dels sectors).
Segons l’alcaldessa de Tivenys, la senyora Maria Beltran, el regidor, el senyor Miquel Pinyol, i algunes veus més, aquesta pista hagués possibilitat l’accés dels bombers fins al foc, facilitant molt la seva extinció. En conseqüència, segons aquetes mateixes veus, l’acció del GEPEC-Ecologistes de Catalunya estava dificultant l’extinció del foc.
Primer de tot hem de dir que aquestes afirmacions són TOTALMENT FALSES i, o be denoten un total desconeixement del territori o tenen la intenció de confondre demagògicament a la opinió pública, per tal d’aconseguir un clima favorable a la construcció d’aquesta pista. Tant una cosa com l’altre són inacceptables venint de càrrecs públics.
La pista que es vol construir (de la Tossa a la bassa de la Carraca) s’ubica en un altre barranc del es va produir el foc, que es va localitzar al Racó Roig. La pista que es vol construir es troba a, ni més ni menys, que 1.300 metres en línia recta del foc (això si el terreny fos pla o hi poguéssim anar volant), pro com que el terreny és força abrupte, la distància mínima real entre el perímetre del foc i la futura pista és de més de 2200 metres!!. A més entre la pista i el foc hi trobem una orografia totalment abrupte amb alguns barrancs que fant impossible accedir a la zona del foc des d’on es vol fer aquesta pista. Per tant ÉS FALS que aquesta pista hagués permès i, ni tan sols, facilitat l’extinció del foc de Tivenys al Racó Roig.
Un aspecte que no podem obviar és que la pista en qüestió es vol obrir en un dels espais paisatgísticament més espectaculars de les Terres de l’Ebre, provocant un gran impacte paisatgístic i ambiental i sobre l’antic camí de Tivenys al Perelló (actualment utilitzat com a sender). Aquest és l’ÚNIC camí ral que es conserva en tot el sector de les serres de Cardó-Boix i un dels millor conservat de les Terres de l’Ebre i del conjunt de comarques del sud del País. Els camins rals eren les principals vies de comunicació, per anar d’unes poblacions a altres, en l’època medieval. En aquest camí ral encara s’hi conserven molts dels elements originals, com són les espones, ribassos, murs de pedra seca, etc.
Aquests Camins Rals constitueixen un patrimoni cultural i etnogràfic de primer ordre que hauria de ser inventariat i protegit. Elements com aquests donen valor històric i cultural, més enllà de l’ecològic i paisatgístic a aquest territori. No ens podem permetre seguir perdent aquest llegat, que dóna identitat a aquestes terres. La pista projectada, lluny de respectar aquest patrimoni, vol seguir el traçat d’aquest camí ral eliminant-lo en la seva totalitat.
Amb l’excusa d’aquest foc s’ha intentat posar a debat públic la necessitat de construir pistes per tal d’accedir a tots els racons del nostre patrimoni natural, sovint a l’interior d’espais naturals protegits, com és el cas de la serra de Cardó. Així, des de l’ajuntament de Tivenys, es feia una crida per omplir la serra de Cardó de més pistes forestals. Vol dir això que ara hem de sacrificar la qualitat ambiental dels nostres racons naturals més verges i apreciats per si, en un futur, l’espai pot ser afectat per un foc. Quin sentit te aquesta política?. Vol dir això que, per exemple, hem d’obrir pistes forestals a la serra major del Montsant pensant en els incendis del futur?. Creem un impacte ecològic i paisatgístic irreversible ara pensant en poder minimitza els efectes de possibles focs que no sabem si es produiran, sota quines condicions i ni si les pistes seran necessàries o útils. Aquesta política no és assumible ni des del punt de vista ambiental ni econòmic. No seria més intel·ligent treballar en polítiques de prevenció tot conservant la qualitat ambiental i paisatgística dels nostres espais naturals?
No construir pistes en els espais naturals més fràgils i de major vàlua no indica desentendre’s davant del foc. Els bombers sovint ens demostren, i aquest incendi de Tivenys n’és un clar exemple, que els incendis també s’apaguen quan no hi ha pistes d’accés. L’estratègia és diferent i no neguem que és més lent i costos, pro hem d’assumir que no és factible ni ambientalment ni econòmicament construir pistes arreu del territori.
VEGEU LA NOTA DE PREMSA SENCERA AMB MAPA DE SITUACIÓ I GRAFIC PERFIL TOPOGRÀFIC AL PDF
