Penjat el 18 de febrer de 2021
Penjat el 18 de febrer de 2021, per Limnos
Gener de 2021. Limnos.
- L’aposta de l’actual govern municipal ha estat dibuixar un planejament urbanístic basat en el model de ciutat turística i de foment de l’esport.
- La revisió de Limnos del projecte i les al·legacions presentades han estat en gran part rebut-jades o aclarides, i unes poques acceptades.
El nou planejament urbanístic municipal, el POUM de Banyoles, aposta clarament pel BAU (Business as usual – negocis igual que sempre) Es plantegen actuacions i es dissenyen equipaments i espais per potenciar el turisme i l’esport aspectes considerats eixos fonamentals de les característi-ques del municipi. Es pretén donar resposta a les previsions de creixement potenciat planificades en el Pla Director urbanístic del Pla de l’Estany l’any 2010 i deixar marge pel creixement en cas que sigui necessari. Es fan informes que donen resposta positiva a les necessitats d’augment de la captació d’aigua potable de l’Estany i a la capacitat de depuració en cas de creixement. Es planifiquen aparcaments per absorbir cotxes per grans esdeveniments, i nous grans vials i rotondes per afavorir la mobilitat rodada a cotxe.
Des dels sectors ecologistes i aquells que denuncien la crisi energètica, ecològica i social a la qual estem abocats s’utilitza el concepte BAU com una forma per referir-se al sistema econòmic i productiu actual, que amb totes les seves virtuts i defectes, ens portarà indefectiblement al col·lapse social i ambiental. I, cal deixar molt clar, que això no vol dir que estiguem en contra dels negocis pròpiament, o del desenvolupament d’activitats productives i econòmiques. Estem denunciant aquí que davant les perspectives de l’emergència climàtica, la crisi energètica i altres escenaris complexos, com l’esdevingut recentment per l’afectació del COVID-19; continuar amb el model de creixement indefinit, en créixer i créixer, gastar més i més, ocupar més sòl i posar més cotxes, etc… és un model condemnat a crisis recurrents importants. Així doncs, a opinió dels ecologistes, i tant de bo anéssim errats, aquest POUM no aborda cap dels reptes que tenim ara mateix a sobre la taula. Neix desfasat 20 anys i les consideracions tècniques incorporades en pro de la sostenibilitat i la conservació testimonial d’algun element d’interès ambiental, no resoldran el gruix de les necessitats dels propers anys.
Alguns canvis en el POUM incorporats a la última versió
Com a exemple, la incorporació en aquesta última versió del POUM d’un nou aparcament al camp de davant la font de la Puda, i una rotonda aquí mateix amb un nou vial cap a Porqueres, per guanyar 30 segons de recorregut per carretera. La definitiva descatalogació de la Puda com a espai natural protegit amb la possibilitat de fer-hi un hotel o qualsevol activitat d’ús turístic.
Just en aquest camp, que acabarà com a aparcament per les activitats esportives (accés camp de futbol i sortida de rem (triatlons, curses ciclistes, campionats de rem…), l’any 1992 per les olimpíades s’hi van instal·lar barracons per la Guardia Civil, que a més van quedar inundats per unes fortes pluges. Es va talar un bosc de ribera i en una carta l’any 1994 Limnos va demanar a l’ajuntament la restauració de la zona, tal com es va comprometre l’ajuntament un cop acabats els Jocs. Fins ara s’havia respectat aquesta zona, catalogada de sòl de protecció. També aquesta zona està catalogada dins el Catàleg d’espais d’interès Natural i paisatgístic de les comarques gironines (Diputació de Girona), sota el codi 104 Turons de Miànigues pel seu valor paisatgístic. Patrimoni perdut.
Mapa aproximat de la nova rotonda prevista davant la Font de la Puda, un nou vial i una zona d’aparcaments en un camp que delimitavaperfectament la trama urbana de l’anella verda al voltant de Banyoles.
També s’amplia la zona urbana de la riera Canaleta amunt, a Mas Palau, una zona paisatgísticament molt ben delimitada i que creixerà per una zona que estava reservada com a sòl preventiu per a futurs creixements. L’aparcament recent en zona PEIN a la zona de la Draga ha estat un tripijoc urbanístic vergonyós, i ara es creix de nou, a la mateixa zona, segurament sense previsió d’aparcaments.
La resolució de les al·legacions
No podem resumir una a una les al·legacions de Limnos incorporades i les no acceptades. Les que demanaven menor creixement i desenvolupament i posaven en dubte el model de municipi han estat clarament desestimades. Culturalment no estem preparats per acordar límits al creixement d’una ciutat. Segons els redactors del POUM, sempre cal donar marge per si cal créixer. Si penseu a 50 o 100 anys vista on creieu que ens porta aquesta manera de pensar? Tot construït, clar. Cal agra-ir en tot cas, l’esforç dels redactors del POUM per respondre cada una de les aportacions fetes. En-cara cou veure com ens hem d’empassar que encara es facin previsions d’edificacions en una zona inundable, al costat la Canaleta. Diuen que ja faran una mota i es prendran les mesures correctores adients. Ja ho sentirem a dir, però cap dels que han redactat el POUM en seran responsables.
La majoria han estat rebutjades o respostes amb una aclariment, o algunes dient que ja estava inclòs en el redactat (sovint poc clarament). Es protegeixen una part mínima de les hortes de Sota Monestir i una part testimonial a Guèmol, perdent-se altres com les del Molí canyer. D’entre les 8 parcial-ment acceptades destacar la d’un pla especial per la riera Canaleta, catalogar el Bosc de can Puig com a parc verd territorial i no parc urbà, la protecció d’un bosc al costat del rec de Guèmol o eliminar una rotonda sobre la riera Canaleta a la zona de Mas Riera i introduir una disposició final que l’ajuntament haurà de fer una relació dels edificis públics amb una adaptació a la normativa ambiental de l’annex III. Resumint, no es pot estar satisfet amb la normativa i ordenació urbanística aprovada.
