Penjat el 1 d'agost de 2019
Penjat el 1 d'agost de 2019, per Limnos
L’article de l’ham el podeu llegir també al web de la revista aquí.
El projecte “Paisatges Salvats”. És una oportunitat per posar en valor la tasca de defensa del territori de les entitats ecologistes de comarques gironines i donar visibilitat als serveis ecosistèmics dels paisatges preservats gràcies a la mobilització social. El procés participatiu va escollir tres d’aquests espais com a exemple amb una àmplia fitxa descriptiva al web , concretament les Hortes de Santa Eugènia (Gironès), la Platja d’Espolla (Pla de l’Estany) i Vilanera (Alt Empordà).
La platja d’Espolla és un espai natural protegit de la conca lacustre de l’Estany de Banyoles que s’inunda temporalment quan hi ha pluges intenses formant un estanyol on s’hi desenvolupen espècies de flora i fauna molt interessants. En la seva conservació hi ha tingut un pes important Limnos, però també moltes altres entitats, institucions públiques i persones a nivell particular que han fet possible que aquest espai s’hagi pogut salvar. A la dècada del 1980 era la Junta del Museu Darder i alguns científics que alertaven de l’impacte del motocròs i del camp de tir al plat de la zona. Limnos es va crear el 1987 i en dos anys va aconseguir l’eliminació del camp de tir i reduir l’impacte del motocròs. Els ajuntament mica en mica es van anar sensibilitzant i prenent també mesures, especialment a partir de la protecció de l’espai el 1995 amb la llei d’espais naturals de la Generalitat. Malauradament el Pla especial de protecció hidrològica que havia de ser un exemple per a la protecció a Catalunya va quedar aturat per les pressions de propietaris, pagesos i ajuntaments. Després van venir també les al·legacions a la variant de Banyoles i a la zona industrial de Fontcoberta, que malauradament van afectar molt negativament l’espai. Actualment la pitjor amenaça és la pressió de l’excés de visitants, l’efecte barrera de les urbanitzacions i el canvi climàtic. Cal posar en valor també la implicació de l’ajuntament de Banyoles inicialment, i també l’aposta per la conservació més recent dels ajuntaments de Porqueres i Fontcoberta, amb iniciatives com el Museu del Triops, el nou itinerari de l’espai o la recent incorporació en la gestió de l’espai del Consorci de l’Estany. Tampoc cal oblidar la feina de divulgació d’entitats com l’Escola de Natura, el Museu Darder, el mateix Limnos i naturalistes i divulgadors locals.
Destacar els serveis ambientals que ens ofereix la conservació d’aquest espai tant des del punt de vista de l’aprofitament de recursos, de suport als hàbitats i a la biodiversitat, de regulació dels cicles naturals i de la riquesa cultural. Un tastet d’aquests serveis serien: la utilitat de l’espai com a semàfor climàtic per alertar-nos del canvi climàtic, la conservació dels aqüífers, l’aprofitament de l’aigua per al reg del Pla de Martís, l’extracció de travertí, la regulació del clima local i del flux d’aigua, la conservació d’espècies amenaçades, el control d’inundacions, la retenció de CO2, l’interès científic, o l’ús recreatiu i d’esbarjo, o turístic de l’espai, incloent les llegendes i un jaciment arqueològic. Sense la implicació social de ciutadans i entitats no hagués estat possible la conservació d’aquests serveis, un exemple de cara als reptes de futur.
(Fotografia de portada Ajuntament de Girona. CRDI (Fons Diari de Girona – Pablito, Jr. 1988 )
