FLORA/MARTORELL (Baix Llobregat, Barcelona)

Després d’un any llarg de pandèmia, el grup de botànica Esbarzer (ADENC, Sabadell) reprèn l’activitat. En un dia solei i primaveral, s’ha programat aquesta sortida botànica pels voltants de Martorell; prop de la confluència dels rius Anoia i Llobregat.

L’entorn de Martorell, en l’aiguabarreig dels rius Anoia i Llobregat, ofereix una excel·lent mostra de flora primaveral. La vegetació s’està vestint de primavera multicolor. Si el Josep bíblic, fill preferit de Jacob, s’hi hagués passejat amb el seu Amazing Technicolor Dreamcoat, no hauria desentonat gens ni mica. Segur que la seva silueta, des del Pont del Diable, hauria coronat l’espectacle i provocat l’enveja dels vianants, talment com va provocar -segles passats- la gelosia dels seus dotze germans a les contrades de Canaan.

DADES
▶️ Organització: ADENC (Sabadell) – Grup de botànica ESBARZER

▶️ Guiatge: Alfred Bellés, naturalista i membre del grup de botànica l’Esbarzer.
▶️ Participants: 8 (socis i no socis)
▶️ Punt de trobada (inici del recorregut)
‣ Estació Martorell Central (RENFE) – Carrer Comerç, 1. Hi ha aparcament a bastament, especialment en cap de setmana.
▶️ Punt d’arribada (tornada del recorregut)
‣ Estació Martorell Central.
▶️ Avituallament (sortida matinal)
‣ L’aigua que no falti en un dia de sol esplendorós. Per als més matiners, i per fer curta l’espera, l’estació ofereix servei de bar, però, just davant de la porta de sortida hi ha també la Fleca Pastisseria Raventós; aquest és un bon lloc per fer l’espera i agrupament abans de la sortida.

▶️ Llocs d’interès

‣ El Pont del Diable
Aquest pont connecta les dues ribes del riu Llobregat i porta segles d’història a l’espatlla. Per aquest pont passava el que va ser el primer corredor del Mediterrani, la Via Augusta (any 10 aC.). Després de 1.500 km arribava a Gades (Cadis).
‣ La Torre Fossada – Torre del Telègraf
Aquest edifici singular, envoltat d’un fossar, va ser construït entre 1846-1848 sobre el promontori conegut com el Turó del Telègraf. Era un enclavament militar per a la telegrafia òptica que connectava Barcelona amb Lleida. Ara forma part del patrimoni industrial de Catalunya.

RECORREGUT

Tot el tram del recorregut que va des de l’estació al Pont del Diable és curt i planer. Segueix el curs dels darrers 500 metres del riu Anoia, per la riba dreta, fins a arribar a la zona d’aiguabarreig amb el riu Llobregat, i continua pel marge dret del Llobregat fins al Pont del Diable. Tot aquest espai és un gran parc amb qualque espai d’herbassar on els insectes estan fent una festa. Vora els rius la flora és abundant i es fa camí pausadament, amb temps per intentar pair tot un batibull de noms científics i també vulgars. Arribats al Pont del Diable no és gens sobrera una explicació d’aquesta obra d’enginyeria que data de l’època romana, però que sigut objecte de reconstruccions i modificacions al llarg dels segles. Caldrà travessar el pont per fer la pujada al Turó del Telègraf i, allà dalt, donar per finalitzada la passejada botànica. Es torna al punt d’inici (estació) refent el mateix camí; ara, però, de baixada.
▶️ Ruta Wikiloc
Altres detalls del recorregut (mapa de ruta amb punts de referència numerats, km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció per trams, etc.) a rutes wikiloc; esporqueret: Martorell-Pont del Diable-Torre Fossada.
▶️ Els participants – Galeria

FLORA PRIMAVERAL

Al novençà no li resulta fàcil pair el reguitzell de noms i cognoms de la flora que Alfred Bellés desgrana amb la velocitat d’aigües braves. La primera observació que ens planteja és la diferència entre el panigroc (Anacyclus clavatus) i la camamilla (Matricaria recutita). La majoria dels mortals creuen que totes dues plantes són camamilla; de fet, sovint es poden trobar força juntes en els prats. Però no, són ben diferents, amb tres diferències notables. Un dels trets diferencials és la posició de les lígules; en la flor de camamilla les lígules es presenten cap avall, quasi tocant el pecíol. L’altre tret diferencial de la camamilla consisteix en el fet que la inflorescència presenta forma de maça, bombada; el capítol floral del panigroc és pla, però. Finalment, la prova del cotó fluix, la camamilla desprèn una flaire agradosa; el panigroc no incita gens les glàndules olfactives. Aquest ha sigut l’aperitiu del recorregut. Després ha passat davant els nostres ulls una corrua de colors i flaires en l’entorn dels herbassars que voregen les ribes dretes de l’Anoia i el Llobregat. Tram curt, però intens.

▶️ Card marià (Sylibum marianum)
Un dels moments àlgids ha sigut la contemplació -mai més ben dit- del card marià (Sylibum marianum). No diré troballa, perquè aquest card és força conegut a tot l’arc mediterrani; tanmateix no per això menys rellevant. Conegut també, segons la contrada, com a: card gallofer, cardot, carxofa de burro, card burral, escardot gros, card clapat, card calapatós, card blanc i escardot de Nostra Senyora o card de la Mare de Déu. Les bràctees que envolten els capítols de flors púrpures són, de fet, unes punxes presenten una defensa inexpugnable al tacte d’aquesta bellesa natural. Aquest card sembla l’epítom o compendi de tots els efectes beneficials i utilitaris que pot arribar a oferir una planta; tot un vademècum que va des de la medicina, la cuina (fulles i penques del card bullides), la màgia (llet de la Verge Maria que va caure sobre el card quan alletava el Bon Jesuset), la simbologia nacional (Escòcia o Cardedeu) o la utilitat dels seus fruits secs espinosos per cardar la llana.

Els seus efectes medicinals són nombrosos i variats:
‣ Alleuja la mala digestió de greixos i accés de bilis (concentració de fulles i arrels, triturades en aigua).
‣ El làtex groc que produeix pot ser utilitzat per cicatritzar ferides i desinflamar cops.
‣ Bo per la cura de l’anèmia.
‣ Deixant-lo fermentar amb alcohol alguns dies s’obté una tintura per aplicació externa, utilitzada per calmar els dolors aguts de l’artritis reumatoide.
‣ Les flors es poden utilitzar com expectorant.
‣ Les seves llavors es poden prendre com purgant dràstic.
‣ L’arrel, les fulles i les llavors són bones per alleujar les hemorroides, l’asma i la tos, així com per aturar les hemorràgies.
‣ Sembla que la seva més gran virtut és la de ser un bon protector hepàtic (protegeix i regenera les cèl·lules del fetge).
‣ La Silimarina és un extracte de les llavors del Silybum Marianum i s’ha utilitzat durant més de dos mil anys.
‣ És útil per al tractament del mal de cap, neuràlgies i algunes condicions al·lèrgiques.
Déu n’hi do!

ELS COLORS
Entre la munió de plantes observades, aquestes són les que he pogut captar en imatges i identificar:
  Els blancs
  Els blaus
  Els grocs
  Els magenta-púrpura
  Els verds i multicolors

  L’herbassar – Hotel d’insectes (Galeria d’imatges)
“Demanem que es reconegui el valor ecològic dels herbassars com a reservoris de biodiversitat i proveïdors de serveis ecosistèmics, i que s’aposti per un règim de segues que en permeti el desenvolupament”.
(Manifest per a la conservació dels herbassars)

És primavera … Món tènue
…
Pertot neixen llucs,
poncelles esclaten,
tiges noves, flaires
en ple rendiment.
…
És un món tan tènue
de dolçor i bellesa
que el que és cruel s’oculta
per uns instants, sembla.
(Miralls d’aigua, Carme Cabús, 11 abril 2021)

Salut i natura.