Penjat el 6 d'octubre de 2019
Penjat el 6 d'octubre de 2019, per Limnos
A les darrers setmanes, els habitants del Pla de l’Estany ens hem acostumat a veure grups d’uns ocellots de dimensions considerables sobrevolant el cel, de tonalitat poc acolorida. Es tracta de la cigonya blanca. Aquest ocell, és conegut a reu per la seva gran abundància i per la majestuositat amb què es mou en el seu entorn. Hom sap que és objecte d’històries i llegendes, i fins i tot és una espècie emblemàtica de molts llocs, com als Aiguamolls de l’Empordà on va ser reintroduïda. De fet, el consorci de l’Estany va dur a terme, al 2006, un projecte per reintroduir la cigonya blanca al Pla de l’Estany.
Però, com és que últimament en veiem tantes? Arribada la tardor, algunes espècies d’ocells abandonen la zona de cria per viatjar fins a un ambient més favorable per passar l’hivern. És el cas de l’oreneta cuablanca o el rossinyol comú, i és clar, també de la cigonya blanca, entre molts d’altres. En aquest cas, aquestes comunitats d’ocells hivernaran a diferents punts d’Àfrica, algunes, fins i tot, creuaran el Sàhara sencer. No és d’estranyar doncs, que tots els exemplars de cigonya blanca que han criat o nascut a centre Europa passin per sobre nostre al llarg de la tardor. De fet, a l’estret de Gibraltar a aquesta època de l’any es poden veure centenars de cigonyes en migració en un sol dia, ja que la ruta menys arriscada és aquella que travessa menys quilòmetres de mar.
Malgrat tot, aquestes migracions no són cosa d’un dia o dos sinó que s’allarguen varies setmanes, per tant, els cal fer parades per descansar. Tot i que la cigonya blanca és originària de zones humides, es sent còmode en un hàbitat urbà, ja que li agrada reposar a llocs alçats. La qual cosa li suposa un risc afegit, degut a la intervenció de l’home. Cal tenir en compte que durant aquest llarg viatge ha de superar: línies elèctriques, caça furtiva, etc. Tampoc és estrany veure cigonyes blanques parades en abocadors, per elles els pot semblar un recurs fàcil d’obtenir, però en realitat s’arrisquen a empassar-se plàstics o quelcom no desitjat.
En altres casos, l’obstacle que més els pot perjudicar és el propi cansament, i per tant no poder-se parar on voldrien. A primers de setembre un jove de cigonya blanca, segurament migrador, va parar-se a la punta sud de l’Estany, en un moment molt freqüentat de vianants que no es van pensar dos cops en acostar-s’hi i fer-hi fotos, fins i tot amb el gos. El pobre exemplar mirava d’allunyar-se però el cansament no el deixava marxar massa lluny. La nostra pròpia inconsciència pot ser doncs, un obstacle més en aquesta migració tant perillosa. Cal tenir en compte que la fauna salvatge rarament vol ser visitada per humans, i si ho fa és que alguna cosa no va com hauria, com és el cas d’aquesta cigonya blanca esgotada i a més, molestada.
Un altre exemple, és el cas de donar pa als ànecs. Tot i que se’l mengen de bon grat, el pa moll els hi infla l’estómac i els impedeix incorporar la proteïna que els fa falta. Si veieu un ànec amb una ala mal posada, segurament tingui “Ala d’àngel”, en aquest cas quan la mare gestava els ous, no va poder incorporar prou proteïna, causant aquesta malformació.
Visitar la natura és un plaer molt saludable, però per a que la puguem seguir gaudint a llarg termini hem de pensar que som visitants a casa d’algú, i intentar que el nostre pas sigui el menys detectable possible. Qualsevol petita intervenció a la natura per part nostre pot causar efectes negatius, encara que no siguem capaços de veure-ho al moment.
