Penjat el 30 d'agost de 2024
Penjat el 30 d'agost de 2024, per Adenc
Les més de 30 organitzacions socials i ecologistes que formen part de la Cimera Social de l’Aigua ens mostrem crítiques amb el full de ruta per al futur de l’aigua presentat el 27 d’agost pel nou Govern de la Generalitat de Catalunya. Celebrem que l’aigua sigui una de les màximes prioritats del Govern, però ens sorprèn negativament l’anunci de nous acords que s’han pres sense seguir els procediments de participació i avaluació establerts.
Critiquem que el Govern continuï amb l’aposta per més infraestructura de dessalinització
Ens sumem a les veus del món acadèmic que alerten dels impactes de la dessalinització. Hauria de ser l’última de les infraestructures hídriques a construir, ja que encareix per 15 el preu de l’aigua i emet una quantitat de Gasos d’Efecte Hivernacle molt superior a la resta de sistemes de potabilització.
En referència al preu de l’aigua, ens preocupa el possible impacte que pot tenir la nova dessalinitzadora sobre l’assequibilitat del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament. De fet, des de gener de 2024 la tarifa de l’aigua d’ATL ha pujat un 33,7% pel fet d’operar a màxim rendiment les dessalinitzadores ja construïdes. Aquest increment s’ha repercutit amb pujades de les tarifes de l’aigua dels diferents municipis que compren aigua a ATL.
Lamentem l’oblit de les polítiques d’estalvi i gestió de la demanda
Malgrat el full de ruta anunciat pel Govern encara s’ha de concretar i definir, veiem una declaració d’intencions del nou Govern en l’anunci que ha fet del paquet de noves inversions per a producció d’aigua potable.
La resposta a l’escassetat hídrica i a la crisi climàtica no pot ser una política d’oferta infinita d’aigua amb la construcció de noves infraestructures que comprometen encara més el futur del país. El rumb del nou Govern sembla voler aportar més aigua al sistema per seguir consumint sense mesura, i som crítics al creixement diferenciat de la indústria turística a la Costa Brava i els seus interessos darrere les noves infraestructures.
L’estratègia del Govern de pretendre “desconnectar-se de la pluja” és una resposta irracional i completament antropocèntrica, que menysté la necessitat d’aigua dels ecosistemes, el camp i es focalitza en garantir l’aigua per a les activitats econòmiques. Les polítiques de gestió i reducció de la demanda d’aigua són cabdals i encara no són presents als plans de l’administració. Cal avaluar quanta aigua es pot donar a cada territori amb l’aigua que tenim ara mateix i establir una priorització d’usos i un reforç puntual d’infraestructura, si fos necessari en temps d’escassetat.
És difícil avaluar quanta aigua necessita l’Empordà perquè les dades de consum dels sectors no són públiques. No obstant això, si avaluem les dades de consum dels municipis durant l’aplicació del Pla Especial de Sequera, observem que 1 de cada 4 municipis que s’abasteixen de l’aqüífer Fluvià-Muga i de l’embassament de Darnius-Boadella fa més d’un any que incompleixen les dotacions màximes establertes”, remarcant les insuficiències en la gestió de la demanda d’aigua.
Exigim un nou model de gestió de l’aigua que es basi a analitzar i reduir la demanda, prioritzant els usos de l’aigua per afrontar les sequeres futures. Insistim en l’aplicació de les 10 mesures del decàleg per fer front a l’escassetat hídrica a Catalunya, que vam presentar als partits el passat mes de juliol i a la mateixa consellera. A més, volem ser considerats com a actors socials per participar en l’elaboració de la futura Llei de transició hídrica anunciada.
Demanem que el pla del Govern entri a debat amb els agents socials
El nou full de ruta comporta canvis significatius sobre la planificació hidrològica vigent. Per aquest motiu, demanem que es posin en marxa durant aquest curs els consells de conca per permetre la participació dels agents socials i econòmics del territori en l’elaboració del Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya 2028-2033, tal com estableix la Directiva Marc de l’Aigua.
És essencial seguir els processos establerts, com la planificació hidrològica, ja que obliga l’administració a posar en marxa espais de participació i a fer avaluacions d’impacte ambiental i d’idoneïtat de les mesures proposades. Caldrà vigilar que prevalgui el rigor científic i tècnic en l’elaboració del nou pla.
Finalment, reclamem que es posi a disposició pública l’estudi d’impacte ambiental, que s’hauria d’haver elaborat prèviament a aquest acord, i quines repercussions tindrà en el cost de l’aigua pel consumidor, així com la previsió de consums energètics i l’origen d’aquesta energia.
