Penjat el 6 de novembre de 2019, per Limnos
Normalment a tota planta que creix a dins l’aigua en diem alga amb caràcter general, però seria molt més adequat parlar de plantes aquàtiques, englobant algues, molses, falgueres i plantes superiors. Són plantes adaptades al medis humits en diferent grau que utilitzen estratègies diferents: plantes surants com les llenties d’aigua i els nenúfars; plantes parcialment submergides i amb una part aèria com la balca, el canyís, la mansega, el crèixen, l’api d’aigua, el lliri groc o la jonca litoral; i plantes completament submergides com la llengua d’oca, el milfulles, la caràcia, l’espiga d’aigua o el cal·lítrique.
La seva funció és molt important a la natura, ja que donen refugi i hàbitat a la fauna aquàtica i als microorganismes. Fixen el sediment del fons amb les arrels reduint la terbolesa de l’aigua i contribueixen a mantenir l’aigua neta absorbint l’excés de nutrients i contaminants.
L’Estany de Banyoles, incloent aiguamolls, recs, llacunes i estanyols, és un indret d’elevada riquesa de plantes aquàtiques, que contribueixen en bona mesura a millorar la qualitat de l’aigua i son indicadores del bon estat d’un ecosistema. No sempre ha estat així. Amb la introducció del gardí, una espècie de peix herbívor d’origen centreeuropeu, i de la carpa, que remou el fons, es va afavorir la completa desaparició de plantes aquàtiques entre els anys 20 i 80 del segle passat. Curiosament va ser la proliferació d’altres espècies exòtiques depredadores de peixos com el luci o el Black bass, que de retruc, va permetre recuperar el poblament d’algues a partir de mitjans anys 90. Ara patim per l’arribada de noves plantes invasores provinents de l’aqüicultura (aquaris i estanys de jardí) que poden provocar impactes ambientals i socials severs.
La major part del fons de l’Estany actualment està cobert de caràcies, plantes de tacte aspre que acumulen calci a les seves parets, i que desprenen una olor desagradable, però hi ha moltes altres espècies. Per això l’Estany és una àrea d’interès florístic declarada per la Generalitat de Catalunya. Hi trobem cinc espècies recollides al catàleg de fauna amenaçada de Catalunya, de les quals dues són de prats humits i inundables com la falguera Thleypteris palustris i un càrex (Carex elata) i tres plantes aquàtiques com el ranuncle de canyissar (Ranunculus lingua), el plantatge perfoliat (Potamogeton perfoliatus) i el llapó argilenc (Najas marina). Tenim el deure de conservar-les com a patrimoni singular, per això, qualsevol actuació a l’aigua que en pugui alterar el seu estat: estassades, obres, escultures, activitats,… caldria tenir en compte la seva preservació.