Penjat el 9 d'octubre de 2019
Penjat el 9 d'octubre de 2019, per Julià Font
La vall de Sot del Bac, a tocar del municipi del Figaró (Barcelona) és un barranc estret que s’endinsa cap als Cingles de Bertí. La seva vegetació està dominada per l’alzinar amb marfull, junt amb altres comunitats típicament mediterrànies. Aquest recorregut és ideal per conèixer les espècies que hi viuen. Una passejada d’exploració botànica per encetar la temporada 2019-2020.
DADES
Organització: ADENC (Sabadell) – Grup de botànica ESBARZER
Guiatge: Alfred Bellés i Jordi Pérez
Participants: 15 (socis i no socis).
Punt de trobada (com arribar-hi): Estació de tren El Figaró
◼︎ Amb tren: Línia Barcelona – Puigcerdà.
◼︎ Amb cotxe: Per la C17 en direcció a Vic. Entrar al Figaró i continuar en direcció al centre de la vila. A mà esquerra del carrer principal s’arribarà a una intersecció/pont que travessa la C17 i comunica amb l’estació de tren.
Punt de sortida i arribada del recorregut: Escola Bressol Municipal EL FANALET (a uns 300 m de l’estació de tren del Figaró; seguint pel carrer del costat de la via).
Climatologia: 
Dia de tardor, però lluminós. Excel·lents panoràmiques des del Turó de la Cospinera.
Avituallament: Sortida de tot el dia. Suggeriments:
◼︎ Esmorzar (si es va en temps de sobres): Es pot entrar al Figaró i continuar en direcció al centre pel carrer principal. Un cop passat el pont -a mà esquerra- que travessa la C17 i comunica El Figaró amb l’estació de tren trobarem un petit bar sense nom evident a mà dreta del carrer. Uns metres més enllà també hi ha una fleca.
◼︎ Aigua: No hi ha punts d’aigua potable en tot el recorregut.
Gent ADENC en imatges …
RECORREGUT
Des de l’estació de tren del Figaró es camina, en paral·lel a la via, en direcció Vic. En pocs minuts s’arriba a l’Escola Bressol EL FANALET. 
Aquest indret, vora la via, és el punt d’inici d’aquesta primera sortida botànica de la temporada 2019-2020. Alfred Bellés i Jordi Pérez fan una primera aproximació a la jornada amb el rerefons d’uns vora-camins i altament invasors ailants (Ailanthus altissima). Caminant vora via farem la primera troballa de tardor; una humil, però no gens menyspreable Rementerola (Satureja calamintha). També ens toparem amb exuberants figueres (Ficus carica L.); alguns s’atreveixen a assegurar que d’aquest arbre li ve el nom al llogaret del Figaró. Qui ho sap? Veurem també un elegant Pisap (Abies pinsapo), segurament manllevat de la Sierra de Grazalema! Admirarem els delicats cons (flors masculines) del Cedre de l’Himàlaia (Cedrus deodara) que espargiran el pol·len al llarg de la tardor. Sortirem del nucli habitat per arribar al pas a nivell i creuar la via del tren.
Un cop sobrepassat el pas a nivell el recorregut segueix per pista ampla. 
Aviat s’arriba al sender que puja en paral·lel al Torrent del Bosc Negre. Avui és dia de gran trànsit. Per aquest sender baixen els 308 participants en la travessa del Tagamanent. Per tant, les aturades per oferir pas a tanta colla són freqüents. Camí força ombrívol i que ens permet observar l’Arítjol florit i també els seus fruits vermells (Smilax aspera), la flor preciosa i delicada de l’Escabiosa borda (Knautia arvensis), els fruits blau elèctric del Marfull (Viburnum tinus L.), el groc intens de la Serverola (Agrimonia eupatoria) i el verd blau dels Esclopets de la Verge (Sarcocapnos enneaphylla), entre d’altres. Al final d’aquest tram, s’imposa visitar i fer una aturada al Salt del Prat; un lloc per quedar-s’hi! Els més agosarats aniran fins a la base dels rocs anomenats Les Dues Germanes.
El següent tram del recorregut surt del sot i segueix per pista forestal (Camí del Prat) en direcció al Turó de Cospinera; ara a sol i serena. La troballa d’algun bolet despistat dóna peu a una explicació genèrica sobre gènere rússula. Una aturada per admirar l’entorn panoràmic (Cingles de Bertí i Tagamanent) inclou també el mos preceptiu de migdia i una estona per sentir (que no escoltar), ulls clucs, la conversa d’aquells sense son endarrerida o ganes de fer una becaina. Tots alçats es fa camí del turó i Creu de Cospinera. Vista panoràmica al Figaró, Tagamanent i La Garriga.
La baixada, de camí al Salt del Prat, ens mostra uns matolls aïllats de Bruc d’hivern (Erica multiflora) en plena floració, els fruits groguencs i vermells de l’Arboç (Arbutus unedo) i Orelles de llebre (Bupleurum rigidum). 
Així mateix, molts fan la foto preceptiva del Tap de Xampany; un roc que fa equilibri per no caure dins el Sot del Bac. Es tanca el cercle a l’altura del Salt del Prat per tornar al Figaró pel corriol que el matí s’havia trescat de pujada. En aquest tram s’ha arrodonit la prospecció del dia amb la troballa del Bitxo bord o Pebrot del diable (Vincetoxicum sp); ai las, s’havia buscat intensament a la pujada, però sense èxit. Tothom ha quedat satisfet.
Descripció més detallada i imatges del recorregut (mapa, km, desnivells, temps en moviment, imatges, etc.):
◼︎ Ruta wikiloc d’Esporqueret: La Vall de Sot del Bac (circular)
La mirada del geòleg (Josep M. Nogué)
LA FLORA DE LA CONTRADA (Selecció breu i destacada)
Satureja calamintha
La tardor no és precisament abundant en colors. Tanmateix la flor de la Rementerola (Satureja calamintha) ofereix les seves tonalitats delicades precisament a la tardor. 
Aquesta planta humil rep diversos noms, depenent de la contrada: Calament, Calamenta, Clemens, Fals puriol, Menta borda, Poliol, Catameus, Menta blanca, Tarongina borda, Rementerola. Els més entenimentats comenten que és la més menta de les mentes! Aquesta herba labiada es pot prendre en infusió i els seus olis essencials es fan servir en perfumeria. S’ha pogut observar que alguns components de la comitiva no han pogut resistir collir-ne un ram per comprovar la seva flaire i virtuts en la intimitat; amb calma i deteniment.
Vincetoxicum sp
La tardor és abundant en fruits, tothom ho sap. 
Tanmateix, els participants en aquesta sortida botànica estaven expectants per observar el Bitxo bord (Vincetoxicum sp) i el seu fruit de tardor. No ha sigut fins a la tornada, refent camí, que s’ha deixat veure. El Bitxo bord, de principis actius variats ( alcaloides, àcid clorogènic, àcid sinàpic, flavonoides, cetones terpèniques, midó i vincetoxina), és diürètica, sudorífica, expectorant i depurativa; tanmateix és molt tòxica -mortal inclús- i la seva venda està regulada.
COLORS DE TARDOR
Una mostra parcial de les espècies observades durant aquesta diada botànica d’inicis de tardor.
Blancs
Blaus
Grocs
Verds
Fruits de tardor
TARDOR
Falda de bosc
on bolets xics germinen,
el biaix de sol
deixa la terra ombrívola,
els flocs d’espores
circulen invisibles,
llavors arrelen
entre el sigil continu,
i una pau lenta
es confon estremida
amb l’olor roja
d’una tardor furtiva.
Carme Cabús. (2017). Tardor furtiva. Poemes de les estacions.
Rescatat, 4 octubre 2019, de: https://mirallsdaigua.wordpress.com/2017/10/18/tardor-furtiva/
