LES OBAGUES DEL RIU CORB

A la part nord de la Conca de Barberà, a cavall entre l’Urgell i la Segarra, les Obagues del Riu Corb conformen un espai natural amb un microclima molt especial. Val la pena gaudir d’una caminada entre vegetació submediterrània i eurosiberiana en un enclavament dins el secà de clima continental.

DADES
▶️ Organització: ADENC (Sabadell) – Grup de botànica ESBARZER
▶️ Guiatge: Alfred Bellés i Marc Ferrer, naturalistes i membres del grup de botànica l’Esbarzer. Amb la col·laboració desinteressada de Rafael Soriano, naturalista (Casa de colònies Somsomnis).
▶️ Participants: 11 (socis i no socis).
▶️ Punt de trobada (com arribar-hi):
‣ Bar restaurant Somsomnis: Carretera T-224, km 12.5, 43427 Vallfogona de Riucorb, Tarragona.
▶️ Punt de sortida i arribada del recorregut: Bar restaurant Somsomnis.
▶️ Climatologia: Dia frescal amb estones de nuvolositat fins al migdia. Després, nuvolositat en augment. Excel·lents panoràmiques des del llogaret de Segura.
▶️ Avituallament: Sortida de tot el dia. Suggeriments per als àpats:
‣ Esmorzar (si es va en temps de sobres): Bar restaurant Somsomnis (Casa de colònies). Ambient familiar, acollida excel·lent. Entrepans que no te’ls acabes.
‣ Dinar: Somsomnis ofereix cuina casolana de proximitat; km 0. Tracte molt amable i amical, inclús en moments estressants! Qualitat-preu imbatibles!
 Gent ADENC per les obagues de Riu Corb.

RECORREGUT
Estem quasi a tocar del Riu Corb. Tot comença al riu. Allí, acaronant l’aigua, trobem els créixens (Rorippa nasturtium-aquaticum) en tota la seva esplendor primaveral. Aquest és l’inici d’una ruta circular d’uns 7 km. Per senders i corriols ens enfilem en direcció al llogaret de Segura. Les aturades són intermitents. Se’ns anaven els ulls a banda i banda del camí a la recerca dels colors de primavera. Remuntem desnivell i arribem a Segura. Un lloc petit, tranquil i solitari; ni bar, ni restaurant. Un lloc per quedar-s’hi! Net, polit, cuidat i amb panoràmiques. En una jornada de prospecció botànica, aquest és el locus amoenus per fer una aturada i àpat de carmanyola. No ho hem fet; els núvols venien del nord-oest i hem decidit finalitzar la diada sense haver de treure els paraigües. Ho hem aconseguit; fins i tot, després d’un àpat mixt a Somsomnis amb sobretaula inclosa, hem temptat la pluja per arribar-nos a l’amagatall de la desitjada Melampyrum cristatum.
♻️ Descripció més detallada (mapa, km, desnivells, temps en moviment, etc.) i imatges del recorregut:
‣ Ruta wikiloc d’Esporqueret: Les Obagues del Riu Corb (circular passant per Segura)

LA FLORA DE LA CONTRADA
El leitmotiv de la passejada botànica per les obagues del riu Corb era dual. D’una banda explorar una zona que no ve de pas; hi has d’anar, ras i curt. De l’altra, intentar trobar i admirar una preciositat i curiositat alhora. Hi havia impaciència per descobrir la Melampyrum cristatum; una planta d’origen eurosiberià. La passejada per les obagues ha sigut altament productiva i generosa. Des del riu fins a Segura hem pogut contemplar els mantells blaus jonça (Aphyllanthes monspeliensis), el també blau lli de Narbona (Linum narbonense) o l’espectacular flor del mill gruà (Lithospermum purpurocaeruleum). El blanc de l’herba cacauera (Thalictrum tuberosum) i la delicadesa rosa de l’abellera vera (Ophrys apifera), de l’all rosa (Allium roseum); així com el vermell intens de la rosella (Papaver rhoeas). Les taques magenta han captat l’atenció de tothom; el lliri dels blats (Gladiolus italicus) ha sigut immortalitzat. Tanmateix on hi ha hagut més retenció ha sigut en arribar a la benzinera de les papallones (Mireia Calvet dixit); el card negre (Carduus nigrescens) atrau un esplet de papallones i d’altres criatures. Tothom ha intentat posar a prova la precisió fotogràfica de càmeres i mòbils; un espectacle. Remuntant camí,  els grocs del gessamí (Jasminum fruticans),  la gatosa (Genista scorpius), l’argelagó (Genista hispanica), el lletsó (Sonchus sp), l’inflabous (Tragopogon dubius) o el pom de moro (Urospermum dalechampii) ens han recordat el nostre deute d’empatia amb bona gent injustament retinguda lluny de casa. Al llarg de la jornada hem pogut identificar més de seixanta espècies. Tanmateix, també hem tingut temps, espai i inclinació per a una mirada atenta a altres aspectes del medi natural.
  Instants circumstancials (Josep Ma. Nogué)

MELAMPYRUM CRISTATUM
Les obagues del riu Corb és la línia vermella-hàbitat de Melampyrum cristatum; més al sud ja no li agrada viure-hi. I, la veritat, no és fàcil descobrir els pocs redols on creix. Va ser només gràcies al guiatge generós de Rafael Soriano que vam poder gaudir de la, per a nosaltres, gran troballa. A Catalunya hi ha cinc altres indrets on es pot trobar; tots ells en el pre-Pirineu i Pirineu. Es tracta d’una planta d’alçada humil, però de flor espectacular; mig amagada entre sol i ombra. De fet, no en va, en castellà li diuen “enjaulada”. Hi ha hagut cua per immortalitzar el moment; la flor justet despuntava. Com diria Jorge Wagensberg, pioner i referent de la divulgació científica a casa nostra, tot un goig intel·lectual.

ELS COLORS DE LES OBAGUES DEL RIU CORB
Finals de maig. Esclat de primavera. Alguns colors just despertaven del seu somni; d’altres oferien la seva cara més amable de plenitud. Papallones i insectes de tota mida i condició aviat faran una festa en dies assolellats. Tot plegat, hem pogut admirar més de seixanta espècies; algunes de les quals queden aquí consignades en imatges.
Els blancs
Els blaus
Els grocs
Els magenta
Els verds
Els vermells
Colors variats
Des d’un altre angle (Josep Ma. Nogué)

LA PAPALLONA

Si ve una papallona
jo no l’agafaré
que voli, que voli
al cel s’hi està més bé.

Les flors com cada dia
voldran fer-li un petó.
Que hi vagi, que hi vagi
que l’ompliran d’olor.

Joana Raspall
Amics de les roses de Sant Feliu de Llobregat. 2013. Poemes de la Joana Raspall a la 55a. Exposició Nacional de Roses.
Rescatat, 30 maig 2019 de: Roses de paper, poesia. Associació Amics de les Roses.
(Pavelló 2, Marta Majó Flors)