Penjat el 6 de desembre de 2019
Penjat el 6 de desembre de 2019, per Limnos
L’esplugabous és un ocell de cames llargues, parent de les cigonyes i els bernats pescaires, i de color completament blanc amb un bec llarg i unes potes de color groc. Poc conegut, però segurament tots l’hem vist alguna vegada, potser dels documentals de la sabana africana, on recordarem la imatge d’uns ocellots blancs enfilats als lloms dels búfals d’aigua. Ha mostrat una gran adaptació canviant el bestiar salvatge, primer pel domèstic, com cavalls o xais, i posteriorment pels tractors. Estableix una relació de comensalisme, tant alimentant-se de puces i paparres dels animals que segueix, com menjant els insectes que animals aixequen al caminar, o els tractors en llaurar: escarabats, llagostes, altres invertebrats, i, fins i tot, granotes, talpons o peixets, quan freqüentes zones humides.
A la comarca del Pla de l’Estany el veiem a l’hivern, en terrenys amb conreus de regadiu, prats o erms on troba el seu aliment, especialment a tota la zona d’influència de la vall del Terri, i també al Pla de Martís. Està molt lligat als escorxadors, tant a Banyoles com a Cornellà del Terri, i a l’abocador de Puigpalter on s’alimenta de restes càrnies, tot un oportunista i un espavilat. Abans era una espècie rara, i després d’una gran expansió va arribar a la nostra comarca, tot i que la veurem només de setembre a març, ja que en època de cria a comarques gironines només ho fa a les Illes Medes. Allà, sobre els arbres troben la tranquil·litat per niar i abundant aliment als aiguamolls del litoral.
Un dels espectacles animals més bonics de veure, i menys coneguts, a la comarca, és veure com s’apleguen els esplugabous a l’Estany de Banyoles per dormir. Són uns animals gregaris i al vespre busquen una zona tranquil·la per ajocar-se tots aplegats en uns arbres, formant una agrupació d’entre 100 i 200 exemplars. Els últims anys aquest dormidor es troba de forma fixe a la vora de l’aigua a la zona de la Draga, a l’inici del camí de la caseta de fusta. És tot un luxe poder gaudir d’aquests animals tan a prop de la ciutat. Abans de fer-se fosc van arribant en grupets petits, alguns creuant sobre Banyoles, altres baixant de Serinyà, fins a ajuntar-se tots. Un cop fosquejant el contrast del blanc amb els arbres, els reflexos a l’aigua, els crits que fan, les baralles, ens traslladen tancant els ulls a qualsevol dels paradisos naturals que hem vist a les pantalles. Alguns fotògrafs locals n’han tret bastant de suc amb el seus contrastos. Us convidem a perdre-us un vespre per l’Estany i deixar-vos seduir per la natura.
