NITRICOMAX

DENUNCIEM LA MANCA D’ESTUDIS ABANS DE L’AUTORITZACIÓ PER LA FABRICACIÓ VORA BARRIS HABITATS DE 40.000 TONES/ANY DE MATÈRIES PER A FABRICAR EXPLOSIUS

El GEPEC lamenta que el Departament de Territori i Sostenibilitat ens hagi comunicat aquest mes de març que en data 8 de febrer hagi atorgat l’Autorització Ambiental definitiva a l’empresa NITRICOMAX, de La Canonja,  sense fer cas a les nombroses al·legacions presentades pel GEPEC en data 18-2-16 i 30-9-16 i sense valorar l’augment de risc i de contaminació en el Polígon Sud que cada nova autorització sobre noves activitats i noves substàncies químiques provoca en la població i en el medi ambient.

La problemàtica dels Compostos Orgànics Volàtils, molts dels quals són d’una gran toxicitat, ha estat ja detectada en el Polígon Nord gràcies als informes de la UPC, pagats per l’ajuntament del Morell, que han servit per contrastar els informes oficials, sempre d’una sorprenent tolerància en els resultats. Malauradament, en el Polígon Sud, cap ajuntament està disposat a afrontar unes despeses que permetin una anàlisi independent de la presència de substàncies tòxiques en els barris i poblacions.

Per altra banda, el control de les emissions i de les immissions de COV d’una manera genèrica i sense concretar els elements tòxics o neutres que formen part d’aquests COV no permet valorar quin és el risc real de la població. Així, la fabricació de 40.000 tones anuals de nitrat d’hexamina en la planta NITRICOMAX provocarà  emissions a l’atmosfera de fins a 0,5 kg/hora de COV, sense saber-ne en absolut les seves característiques tòxiques.

Les queixes del GEPEC per la fabricació i emmagatzematge de nitrat d’hexamina i hexamina que serveixen com matèries primeres per a la fabricació d’explosius i la nostra demanda d’exigir nous estudis sobre el risc de l’activitat i les probabilitats d’interacció amb els vapors i les substàncies de la pròpia empresa i de les empreses veïnes han estat desestimats pel Departament, tot considerant que el risc d’accidents greus per la presència de les noves substàncies no és significatiu i que suposen una modificació no substancial del perill. És a dir, que el fet que ara s’estiguin fabricant 40000 tones anuals per fabricar explosius no suposa cap risc afegit sobre la situació anterior, en què no se’n fabricava cap.  Al mateix temps, ens tranquil·litza i ens alegra molt saber que, segons el Departament, l’hexamina “només” és inflamable i i no explosiva.

De moment, el 2015 la planta veïna d’àcid nítric ja va tenir una fuita d’òxid de nitrogen que, segons el Departament, va tenir com a conseqüència diligències i actuacions per millorar la seguretat de les instal·lacions. De poc deurien servir, perquè l’agost de 2016 una nova incidència es va solventar amb una aturada d’emergència, una fumarada de núvols ataronjats i una revisió dels equips. Ens preguntem quina interacció podria tenir una incidència més greu que aquestes amb l’hexamina i el nitrat d’hexamina emmagatzemats en la nova planta.

Desitgem-nos sort per tot plegat!