Penjat el 19 de maig de 2017
Penjat el 19 de maig de 2017, per Cepa
La sentència del Tribunal Superior de Justícia que anul·la el Pla Director Urbanístic del Centre Direccional obre oportunitats per refer el planejament aprovat en aquest territori que no solucionava el problema dels abocadors existents i que comportava la destrucció de l’espai de connexió vital del Parc natural de Collserola sota edificacions i un creixement urbanístic sense límits.
El col·lectiu Refem el Centre Direccional, amb el suport de l’ADENC i del CEPA, va organitzar una Jornada per debatre propostes per refer la insensata planificació que preveia construir habitatges damunt i al costat de terrenys contaminats sota el paradigma caduc del creixement continu malbaratador de recursos.
Roger Caballé expert coneixedor del desastre ambiental amagat sota el sòl contaminat pels abocadors de Can Planes i Elena va recordar els 16 abocadors identificats en aquest espai.
Josep Moner en nom del CEPA-Ecologistes de Catalunya va denunciar els riscos dels abocadors i les possibilitats reals de descontaminació i va argumentar la necessitat que l’ARC declari la zona com a sòl contaminat per a què puguin ser buidats els abocadors tòxics i descontaminar l’espai.
En aquest sentit, Josep Lluís Moner, integrant del Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) i de la Plataforma Cívica en Defensa de Collserola (PCDC), denunciava la mala gestió dels residus existent a Catalunya. Les administracions no apliquen una gestió fonamentat en la prevenció, reducció i recuperació. Per contra va explicar que la Generalitat preveu que el 86% de les inversions dedicades al tractament de residus fins al 2020 sigui finalista i, per tant, destinades a abocar o incinerar, la qual cosa “mantindrà els problemes” i el risc per a la salut de la ciutadania i del territori. Moner va aportar la dada de què el 85% dels residus abocats es podrien aprofitar i no abocar-se en el que al final és un reactor químic, incloent-hi els que considera model fracassat dels abocadors de bales, com l’Elena de Cerdanyola. “No hi ha dreceres, cal reciclar”, va insistir.
Amb dades aportades per la Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (PAAC) i l’ajuntament, Moner denuncia que una sentència del Tribual Suprem obliga a buidar l’abocador de Vacamorta, a Cruïlles (Baix Empordà), però no s’ha fet aquesta descontaminació, tot i que si s’ha aconseguit el tancament de l’abocador. I considera que aquest és un exemple de l’èxit de la mobilització veïnal al que cal donar suport.
Buidar Can Planas és possible, segons Moner, que manifesta que hi ha experiències d’aquest tipus de descontaminació com la de l’abocador de Berga que així ho constaten combinant “tècniques in situ i exsitu”. Moner subratlla que la tecnologia existeix, però ès costosa i complexa, però subratlla que deixar abocadors “és hipotecar el futur del territori”. Per a Moner, declarar sòl contaminat Can Planas no és un tema de Cerdanyola, “és una qüestió de país”.
L’especialista insisteix que l’Agència de Residus de Catalunya no declara sols contaminats territoris que realment ho estan perquè suposa obligacions per refer aquest territori i això signifiquen molts recursos. En aquest sentit, Moner remarca que la imposició de canons dissuasoris per a qui contamini és fonamental.
L’arquitecte i membre de l’Associació per a la Defensa i Estudi de la Natura (ADENC) Joan Carles Sallas va mostra el seu “escepticisme” amb les actuacions previstes per descontaminar Can Planas, on considera que es farà un pla de gestió ambiental “per controlar que no empitjori”. En tot cas, Sallas és rotund a l’afirmar que en aquesta situació “l’ús residencial i educatiu no es compatible” amb la urbanització del Parc de l’Alba.
