Penjat el 21 de setembre de 2024, per Julià Font
Aquesta proposta botànica de finals d’estiu s’inicia en el refugi del Pla de l’Erola per arribar, 7 km després, a la miranda natural i majestuosa dels Collets. És la vall de Ribes de Freser. El medi físic de la vall de Ribes és profusament muntanyós i la seva diversitat climàtica presenta una vegetació força variada, depenent de la seva altitud, insolació i composició del sòl. Els bio geògrafs ens diuen que en aquesta vall de mida poc considerable s’hi troben unes 1.400 espècies vegetals; això sense comptar les subespècies, varietats i hibridacions. Les dades ens diuen que a Catalunya hi ha unes 3.300 espècies; per tant, si tenim en compte el percentatge, podem inferir que la riquesa de la vegetació de la vall és fenomenal.
Antecedents
Aquest itinerari botànic és un regal de Josep M. Panareda després de la frustrada -que no fracassada- sortida botànica del proppassat juliol. El recorregut ha sigut una mirada reflexiva a la vegetació de torrents, rierols i fonts, pinedes de pi roig, prats, matollars i ambients rupícoles; una mirada salpebrada al voltant d’aspectes tan actuals i conflictius com els conceptes d'”espècie invasora” o el “canvi climàtic”. Observant l’entorn en companya i guiatge de J. M. Panareda, tot ens fa pensar que quasi res del que podem observar és el que realment sembla. Així, per exemple, comprovem que la immensa pineda de pi roig (Pinus Sylvestris) sobre terreny silícic i vestida amb un mantell de neret (Rhododendron ferrugineum) i nabiu (Vaccinium myrtillus) és realment una pineda totalment “humanitzada”.
- Gent ADENC (22 participants)
- Panoràmiques – 8 imatges espaterrants
Itinerari botànic
L’excursió botànica entre el Pla d’Erola i el mirador dels Collets té lloc per la franja de contacte entre l’estatge montà i el subalpí damunt de substrat àcid, entre 1.530-1715 metres d’altitud. Es travessa tot un seguit de paisatges vegetals dominats per pinedes, als solells amb pinedes de pi roig i als obacs de pi negre amb nombroses variants mixtes. Les espècies indicades són les més corrents i fàcils d’observar durant el recorregut.
En les pinedes acidòfiles de pi roig ben típiques domina clarament aquest pi, puntualment acompanyat de Salix caprea i Sorbus aucuparia, i esporàdicament de pi negre. Sota aquests arbres hi ha un estrat inferior dens on abunden nombroses molses i herbes com Anthoxanthum odoratum, Avenella flexuosa, Campanula rotundifolia, Festuca gautieri, Galium pusillum, Galium verum, Hepatica nobilis, Hieracium murorum, Lathyrus linifolius, Luzula nivea, Melampyrum pratense, Oxalis acetosella, Polypodium vulgare, Potentilla micrantha, Prunella grandiflora, Pyrola chlorantha, Veronica officinalis i Viola silvestris. No hi són escasses les poblacions d’arbusts com Calluna vulgaris, Cotoneaster integerrimus, Juniperus communis, Lonicera xylosteum, Rhododendron ferrugineum i Vaccinium myrtillus.
En els indrets més obacs la pineda passa a bosc mixt de pi roig i pi negre, sovint amb predomini total del pi negre. El sotabosc hi és molt semblant, i també amb el predomini de molses. Avenella flexuosa sol ser-hi molt abundant, com també Rhododendron ferrugineum i Vaccinium myrtillus, els quals poden constituir masses denses contínues.
Allà on la desforestació és notable, com en el solell damunt del nucli del Serrat, hi predomina una pastura densa caracteritzada per Danthonia decumbens, Genista sagittalis, Luzula campestris, Polygala vulgaris i Vincetoxicum hirundinaria. Sovint hi ha nombroses mates baixes com Calluna vulgaris, Genista pilosa i Thymus pulegioides. Però la riquesa florística hi és especialment molt notable. Hi solen ser freqüents, per exemple, Achillea millefolium, Agrostis capillaris, Anthoxanthum odoratum, Briza media, Bupleurum ranunculoides, Carex caryophyllea, Centaurea jacea, Galium verum, Helianthemum nummularium, Koeleria vallesiana, Lotus corniculatus, Pimpinella saxifraga, Plantago media, Prunella grandiflora, Ranunculus bulbosus, Scabiosa columbaria, Stachys officinalis, Trifolium montanum i Trifolium pratense, entre moltes altres. Durant la sortida del 6 de juliol, fallida a causa de la pluja, s’hauria observat aquesta pastura densa totalment verda amb nombrosos punts grocs per l’abundància de flors ben obertes, sobretot dels Ranunculus i de diverses compostes. Com a curiositat, és fàcil observar-hi algunes orquídies com Anacamptis coriophora i Gymnadenia conopsea.
Durant el recorregut també es pot observar bons exemples de vegetació rupícola, en especial en l’espectacular Roca Blanca, ran mateix del camí, i de vegetació aquàtica i fontinal i d’herbassars higròfils, ja que es travessen diversos torrents.
(JM Panareda, setembre 2024)
- Vegeu detalls d’aquest itinerari botànic, punts de referència, desnivells acumulats, dificultat de la ruta, temps invertit, descripció breu, imatges, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: REFUGI PLA DE L’EROLA-MIRADOR DELS COLLETS.
Temps de tardor – 4 flors/4 bolets
A finals d’estiu i inici de tardor romanen quatre flors; quatre bolets treuen el nas …