Penjat el 9 de febrer de 2015
Penjat el 9 de febrer de 2015, per GEPEC
Ens reafirmem en les nostres critiques envers la gestió feta des del Departament d’Agricultura de la Generalitat i demanem les responsabilitats que se’n derivin ja sigui als responsables de la Delegació Territorial del Departament a les Terres de l’Ebre o als responsables de Barcelona, a qui sembla que han traspassat tota responsabilitat en la gestió d’aquesta epidèmia de sarna dels Ports.
Aquest matí s’ha celebrat a la Sénia la reunió de la Junta Consultiva de la Reserva Nacional de Caça dels Ports en la qual el GEPEC-Edc hi té un membre en representació de les entitats de defensa de la natura.
Com era d’esperar el tema central d’aquesta Junta ha estat l’epidèmia de sarna que està afectant a la població de cabra salvatge, sobre la qual el GEPEC-Edc va fer un comunicat de premsa el passat cap de setmana.
En vista del que ha estat exposat i debatut en aquesta Junta Consultiva des del GEPEC-EdC volem fer les següents apreciacions:
- En primer lloc, tot i que oficialment la Generalitat segueix mantenint que la sarna no ha entrat a la reserva, des del GEPEC-Edc ens seguim reafirmant en que la sarna es troba dins la reserva i que moltes hectàrees d’aquesta són afectades per aquesta epidèmia.
Treballs de camp dels nostres tècnics han permès detectar animals dins la reserva en les primeres fases de l’enfermetat en la qual els animals presenten un comportament alterat, gratant-se contínuament, a conseqüència de la picor que produeix la sarna. Alguns d’aquests animals ja comencen a presentar les típiques clapes al pelatge, símptoma clar de les primeres fases de l’enfermetat.
- Ens fem nostres les afirmacions de l’expert invitat de la Universitat Autonòma de Barcelona, que ha rebatut les afirmacions oficials de l’administració, a l’afirmar que la sarna acabarà afectant a tota la població de cabra salvatge dels Ports produint una mort massiva d’animals i que la sarna ja serà present de forma permanent i definitiva als Ports, provocant brots continuats.
Es calcula que anualment morirà un 10% de la població que hagi sobreviscut a l’epidèmia inicial i que, de tant en tant, es produirant brots més importants que afectaran de forma més virulenta i general a la població. Aquestes afirmacions confirmen el que el GEPEC-EdC va denunciar: que la sarna estava fora de control i que la seva eradicació és ja del tot impossible.
- Pel que fa a l’origen del brot, un expert valencià en sarna han apuntat als ramats domèstics com a causa més probable. Així l’experiència en altres indrets afectats per sarna indica que sempre acaben sent els ramats domèstics l’origen des brots de sarna en els llocs on no hi ha hagut brots anteriors d’aquesta enfermetat. En aquest sentit aquest expert coincideix plenament amb l’orígen que apuntàvem des del GEPEC-EdC
- Ens seguim reafirmant en la denúncia en que la demora en l’actuació per part de l’administració, en les fases inicials del brot, ha estat crucial per la expansió de l’enfermetat. La clau per fer front a un brot de sarna és actuar de forma ràpida en els primeres fases del brot, abans que l’epidèmia s’hagi escampat. Un cop la sarna s’escampa pel territori el seu control és ja del tot impossible.
- Trobem inacceptable que la responsabilitat del control de la sarna en les Àrees Privades de Caça (APC) es deixi en mans dels caçadors titulars de l’APC. L’entrada de la Sarna al massís dels Ports hauria d’haver estat considerada com a una emergència, tant per les repercussions ambientals, econòmiques com per l’impacte que sobre la ramaderia pot tenir l’arribada de la sarna als Ports. En conseqüència hauria de ser gestionada, des de bon començament, de forma professional, per l’administració. Els caçadors, persones amb les seves obligacions personals i professionals i sense cap coneixement tècnic ni experiència, no poden ser els responsables de fer front a una epidèmia greu com aquesta.
- Trobem greu que des que es varen detectar els primers casos de sarna als Ports l’activitat cinegètica hagi continuat com si res hagués passat. Considerem que ha estat un error no haver aturat les batudes de senglar, les quals provoquen el moviment de les cabres facilitant la dispersió de la sarna.
Al detectar-se els primers casos de sarna s’haurien d’haver aturat totes les batudes de senglar per evitar que les cabres es moguessin dels seus emplaçaments i així intentar aïllar el focus inicial eliminant els animals afactats.
- A hores d’ara, en que cal considerar a la sarna com a estesa pel territori i impossible de controlar, cal fer un replantejament en l’aprofitament cinegètic que es fa de la cabra. Cal abandonar els criteris de les quotes en les captures, utilitzats fins ara, i basar tota la gestió de la cabra en criteris biològics. Cal tenir present que el sistema emprat fins ara segurament ja no es podrà tornar a aplicar a la població de cabra dels Ports i que els ajuntament s’han de mentalitzar que ja no podran contar amb els ingressos que els hi reportava la caça de la cabra salvatge.
A hores d’ara s’ha de posar fre a la caça de la cabra i garantir que els animals que superin l’enfermetat no siguin abatuts. Per tant cal respectar la població actual de cabra, podent eliminar, tan sols, els animals molt afectats per la sarna i que està clar que no la superaran Aquesta eliminació selectiva d’individus ha de seguir criteris biològics i mai d’explotació de la població. Com a màxim es podrien caçar els mascles vells, que ja no tenen capacitat reproductiva i que no són crucials pel futur de la població, la resta de la població ha de ser respectada.
- Actualment a Catalunya resta una petita població de cabra salvatge lliure de sarna, es tracta de la població de Montserrat d’uns 300 individus, provinent de l’alliberament d’animals dels Ports. Cal que l’administració posi en marxa tots els mecanismes possibles per evitar que la sarna arribi al massís de Montserrat i així mantenir un reservori genètic d’aquesta espècie lliure de sarna. Amb aquest objectiu cal intensificar els controls ramaders i declarar a la sarna com enfermetat de declaració obligatòria.
Així mateix, i tenint en compte que a les serres de Cardó-Boix, així com a la serra del Montsant s’hi troba una petita població de cabra salvatge, cal pendre mesures per tal que la sarna no travessi el riu Ebre i poder mantenir aquestes petites poblacions lliures de l’epidèmia. També cal intensificar la protecció d’aquestes petites poblacions tarragonines actualment molt afectades pel furtivisme.
