Reflexions entorn de l’abocador de Tivissa

LA MERDA DE L’ABOCADOR DE TIVISSA JA HA SOBREEIXIT

Quan l’any 2002 els sotasignants, en representació del grup ecologista GEPEC, vam enviar al Departament de Medi Ambient, aleshores dirigit pel senyor Ramon Espadaler, una llarga bateria d’al·legacions contra la construcció de l’abocador de Tivissa, sempre vam saber que alguna cosa feia pudor de podrit. Un grup de comarques despoblades i sense gaires necessitats per gestionar els seus residus es feia mereixedora d’un macroabocador de 13 ha de superfície. Totes les hipocresies que intentaven justificar el projecte: plantes annexes de recuperació, potenciació de la recollida selectiva, educació ambiental, controls exigents de les substàncies contaminants, impermeabilitat, bona gestió dels residus, etc no eren més que el brindis al sol d’una realitat més corrupta que les pròpies escombraries. Ara per fi, la instrucció del jutge Ruz està descobrint la veritat: que una colla d’empresaris sense escrúpols, amb l’avinentesa del clan Pujol, anaven a convertir la merda en or, seguint l’exemple del famós rei Mides. Com a conseqüència, és lògic pensar que un projecte aprovat sota pressions i condicionants d’aquesta magnitud, no pot ser un projecte legítim i per tant el GEPEC exigirà la seva revisió.

Ni una sola de les nostres demandes i queixes fou atesa per part de tantes i tantes persones que en aquella època van jugar a la pel·lícula dels bons polítics i bons administradors. Què ens podrien dir ara els Campos, Insausti, Pellicer, Sabanza i companyia sobre el seu suport inqüestionable a una obra que ja feia pudor de lixiviats abans de fer-se? I què ens podrien dir els senyors Enric Farré i J.P. Vidal, caps de l’OGAU de Tarragona i de la Delegació de Terres de l’Ebre, sobre la manya que es van donar a resoldre positivament els expedients? Què ens podrien dir tots ells sobre les facilitats sorprenents que van trobar els senyors Buesa, Mayola i Pujol Ferrusola (sempre a l’ombra) per construir aquell immens abocador a través de la societat Gestió i Recuperació de Terrenys? No haurien de demanar perdó públicament pel pelotazo que tothom es veia a venir –menys ells, és clar?

Quan el 7 de març de 2002 la Direcció General de Qualitat Ambiental signa el document en què valora la idoneïtat del projecte i l’estudi d’impacte ambiental presentat per l’empresa, expressa categòricament la insuficiència de 42 aspectes en la documentació presentada en diversos sectors ambientals (aigües, residus. codis, plànols, estudis geològics, hidrogeologia, xarxes d’aigües, piezòmetres, controls, impermeabilització, emissions …). Per la seva part, l’Agència Catalana de l’Aigua presenta 16 aspectes a corregir. Doncs bé, el dia 14 de març de 2002, una setmana després! el senyor Gustavo Buesa Ibáñez és capaç ja de presentar totes les dades complementàries i correccions al seu projecte i el 4 d’abril el senyor J.P. Vidal atorga el certificat de idoneîtat i suficiència. En definitiva, en un temps rècord per als qui coneixem la peresa administrativa, es van solucionar tots els defectes del projecte i es va tirar endavant! Més velocitat impossible! Qui deuria posar gasolina al coet? Les al·legacions de tanta gent disconforme amb el projecte les van llençar a la paperera i el 21 d’octubre s’autoritzava l’abocador: el senyor Espadaler es cobria de glòria i els senyors Buesa, Mayola i Pujol s’omplien les butxaques. Visca Catalunya!

JM FORCADELL I DAMIÀ VERNET
Membres del GEPEC-EdC