Reflexions sobre l’afer SILVALAC

Amb SILVALAC ens trobem de nou amb un dels casos que, per desgracia, semblen massa habituals d’impunitat de les empreses davant les agressions ambientals que produeix la seva activitat i que no només perjudiquen la natura, també als ciutadans en la seva salut.   

El cas de SILVALAC, amb fàbrica ubicada als Pallaressos, és d’escàndol.  Aquesta empresa es dedica a la impressió amb tintes i dissolvents que contenen substàncies perilloses, els residus de combustió de les quals s’han comprovat cancerígens, i que durant més de tretze anys han contaminat el subsòl i l’atmosfera. 

Un dels fets més destacables és el de la pols negra. Els habitants de zones residencials molt properes van denunciar fa anys sense èxit l’existència d’una pols negra que es dipositava en les superfícies dels edificis (i per tant hem de suposar que també en els seus pulmons).  La fàbrica va aconseguir informes que plantegen que la procedència d’aquesta pols negra no té res a veure amb el seus productes.  La intervenció del GEPEC-Ecologistes de Catalunya, que va sol·licitar la intervenció del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, ha permès disposar d’una declaració oficial que afirma, amb tota la lògica que calia suposar, que l’origen de la pols negra és SILVALAC, i que en aquesta pols hi ha compostos cancerígens i mutagènics.  El Departament de Salut requereix a la fàbrica perquè modifiqui el que calgui en el sistema de producció de manera que eviti o redueixi al màxim aquestes emissions contaminants.  El GEPEC-EdC ha pogut comprovar recentment en la documentació de la petició d’ampliació de la producció de SILVALAC, que no sembla que la fàbrica hagi fet cap canvi en els sistemes de producció ni en les instal·lacions que permetin suposar que aquests fets tan greus no es repetiran. 

SILVALAC oposa a les nostres al·legacions informes fets a mida de la seva conveniència i continua la seva producció contaminant i perjudicial per a la salut dels ciutadans i del medi sense entrebancs.  Informes recolzats per organismes de la administració pública com el Departament de Territori i Sostenibilitat, que sembla interessat en tot menys en el territori i en la sostenibilitat, o fets per institucions com la Universitat Rovira i Virgili, que depèn i molt de subvencions i aportacions econòmiques de les indústries de la zona, expliquen aquesta impunitat. Això, a pesar que des de la mateixa administració pública, però des d’un Departament no condicionat econòmicament ni socialment per l’activitat de la fàbrica com és el de Salut,  s’hagin emès dictàmens contraris a les tesis de SILVALAC.  És per això que el GEPEC-EdC en les seves al·legacions denúncia la inutilitat dels informes pagats per la fàbrica i fets per empreses i institucions que difícilment poden ser independents.  Per aquest motiu, també en les al·legacions, demana que els informes procedeixin de fonts clarament solvents i objectives.

Són batalles llargues, però des del GEPEC-Ecologistes de Catalunya la intenció és continuar amb arguments i amb tots els mitjans legals al nostre abast, incloses denúncia a la fiscalia si s’escau, per aconseguir que SILVALAC respecti les lleis en benefici de tots, perquè pel que sembla, de moment és només un somni que les nostres administracions i institucions facin la feina que han de fer: defensar els interessos generals i del país i no interessos privats i perjudicials.