Penjat el 7 d'octubre de 2018, per Mireia Calvet
Dues vegades l’any, com ja vam fer a la primavera, des del grup de treball de Fes Reviure el Ripoll, ens apropem al riu per determinar-ne el seu estat ecològic. Aquesta tasca la duem a terme des de l’any 2009, a la zona situada davant del Molí de l’Amat i l’objectiu és fer un seguiment de l’estat ecològic del riu i veure la seva evolució en el temps i determinar si les actuacions de millora que s’hi estant fent tenen algun efecte sobre el riu.
Per a valorar objectivament els resultats de tota aquesta actuació en conjunt sobre la millora ecològica del riu, des de l’ADENC es realitza un seguiment de la qualitat ecològica del riu segons la metodologia d’inspecció proporcionada per l’Associació Hàbitats, en el seu Manual d’inspecció de rius.
La metodologia consisteix en la valoració de tres aspectes: la qualitat hidromorfològica del riu, la qualitat fisicoquímica de l’aigua i la qualitat biològica.
Per la qualitat hidromorfològica del riu es valoren aspectes com el cabal del riu, la presència de còdols, pedres grans, llims o l’estructura del bosc de ribera.
A la zona on estem el cabal del riu és molt baix, però hi ha una petita zona de ràpids, amb còdols i algunes pedres. Aquesta diversitat hidromorfològica contribueix a la varietat d’espècies de macroinvertebrats que podem trobar al riu.
El bosc de ribera, inexistent abans de l’inici del projecte, pren en aquesta zona un port important amb uns arbres d’alçada significativa, constatem que aquest estiu, gràcies a els abundants pluges, els arbres han crescut força, però la nota negativa és que també ha crescut la canya americana, una espècie exòtica, invasora que dificulta el desenvolopament del bosc de ribera.
Pel que fa a la qualitat fisicoquímica es prenen valors de paràmetres com la concentració d’oxigen a l’aigua, la seva temperatura o la seva transparència. Aquesta vegada trobem una concentració d’oxígen a l’aigua molt baixa de 4 mg/l, quan el normal és una concentració propera als 8 mg/l, aquest fet explicaria la mortandad de peixos que es va produir al riu a principis de setembre, constatem que de peixos no en queda ni un, almenys al nostre tram.
La qualitat biològica de l’aigua es valora en funció de la població de macroinvertebrats que trobem a l’aigua. Aquests animals ens donen una molt bona idea de l’estat de salut d’una massa d’aigua dolça ja que són molt sensibles als canvis, ja siguin d’origen antropogènic o naturals, com canvis en la temperatura, el pH o variacions en el nivell d’aigua . Les diferents famílies de macroinvertebrats tenen una determinada puntuació en funció de les seves exigències en la qualitat de l’aigua. En funció de les famílies de macroinvertebrats que trobem al riu podrem determinar la qualitat ecològica de les seves aigües.
Aquesta vegada ens sobta trobar sangoneres, feia anys que no trobàvem sangoneres en aquest tram de riu, són animals que, a diferència dels peixos, poden sobreviure a concentracions baixes d’oxigen i això fa que la seva població s’incrementi quan es donen aquestes condicions. També trobem altres macorinvertebrats com larves d’efímeres, de mosquit, de mosca, de tricòpter, i una larva de cranc, això ens dóna una qualitat ecològica del riu mediocre, i la nostra percepció és que actualment la qualitat ha empitjorat lleugerament respecte la primavera.
La nota positiva la van posar les libèl·lules, vam poder observar tàndems de libèl·lules, amb la femella deixant caure ous a l’aigua, i mascles defensant un petit tram de riu assolellat com el seu territori i foragitant qualsevol altre mascle que s’hi apropés, tot un documental en viu i en directe! Probablement es tractava d’una espècie del gènere Sympetrum, també vam poder observar mascles i femelles de l’espècie Damisel·la endolada (Calopteryx haemorrhoidalis , fotografia de la capçalera)que no presenten aquest comportament territorial. Malauradament, el més probable és que aquests ous no siguin viables, fins ara no hem trobat mai larves de libèl·lula en aquest tram de riu, però és significatiu que les libèl·lules el trobin atractiu per reproduir-se, sens dubte, degut a la presència de bosc de ribera, però el que no els acompanya és la qualitat de l’aigua, medi on han de desenvolupar-se les larves.