Penjat el 28 de juny de 2016
Penjat el 28 de juny de 2016, per GEPEC
No coneixia a Neil Young, però tothom em parlava molt bé d’ell. Em sonava, sí, com una música d’ascensor que no saps ni que estàs escoltant. Confeso que el vaig googlejar, i Déu ni dó la de pàgines i pàgines d’aquest rocker amb cara de iaio entranyable. La wikipedia em va donar un resum més accessible, però el millor resum el vaig trobar a l’apartat: llegendes del rock.
Estranyament aquesta llegenda tenia inquietuds ambientals. Moltes. Al llarg de la seva vida va destacar en la lluita de causes tan diverses com la biodiversitat, l’energia o l’agricultura ecològica. I ara, quan tots els altres estaríem gronxant-nos a la bartola explicant batalletes, havía decidit fer un disc contra Monsanto i els seus transgènics.
I no només això. El Sr. Neil Young exigia que a cada un dels seus concerts al voltant del món l’acompanyés un “village” informatiu. Una amalgama, més o menys festiva, on s’informés, a tots els que mostressin interés, sobre trangènics, agricultura ecològica, energia, biodiversitat…
Rebobinem. Ell ho exigeix als organitzadors. No es tracta d’un tema d’imatge sinó que forma part de les seves motivacions per oblidarse dels seus més de 70 anys, el repós merescut o la dilapidació dels milions de dòlars de centenars de cançons d’èxit. Per treure’s el barret, senyor Young.
I com que jo de gran, en això, voldria ser com el Neil, vaig valorar amb bons ulls una extranya invitació molt allunyada del meu dia a dia. Els companys d’Amigos de la Tierra volien que el GEPEC- Ecologistes de Catalunya estigués al “village informatiu” d’aquest personatge fent una engruna de concienciació ambiental.
I allí vam acabar, el passat dia 20 de juny, al Poble Espanyol de Barcelona.
Algun problema de seguretat relacionat amb la llista de persones que podien accedir a l’event abans d’hora ens va retrassar. Però no el suficient per a que, en obrir-se les portes, estiguessim amb en una tenda tipo iglú, la samarreta del GEPEC i tot el material gràfic que vam poder reunir.
L’afluència de públic va ser constant i es va exhaurir tot el que portavem. Va causar molta sensació la campanya a favor de la tortuga i la relativa a les caixes niu de rat-penat.
La idea era que nosaltres parlessim d’agricultura. Però com jo d’aquest tema tampoc en sé i el nivell de les preguntes era venialment poc exigent… de seguida passàvem a temes d’actualitat com la lluita contra el TTIP, BCN World o la custòdia del territori.
Vam coincidir amb companys de la Seo-Birdlife, IAEDEN, ATAC, AMIGOS DE LA TIERRA i altres integrants del moviment ecologista.
Finalment, amb els primers acords del concert, tota la gentada es va esfumar com un núvol d’estiu que el mestral s’emporta vers la serralada.
I vaig entendre ràpidament per què, tot i no haver escoltat abans ni un sol tema sencer de Neil Young.
Aquell home era una llegenda de veritat. La seva música et transportava com una galerna que t’aixeca pels aires. Et poseïa impregnant-te d’emocions canviants, ara melanconia, ara l’esperança. Però també alegria. Joia de vibrar amb altres compartint un moment q ue semblava màgic, però que sols ho era perquè tots els que estavem allí així ho creiem.
Albert Calduch Estrem
Voluntari del GEPEC-Ecologistes de Catalunya
