SANT MARTÍ SACALM i EL FAR

Passejada per un fons marí trepitjant nummulits …
Som a l’altiplà de la Catalunya interior conegut com el Cabrerès o Collsacabra. La nostra idea és fer una passejada amb ulls geològics per les cingleres del nord d’Osona per veure els relleus esglaonats que formen la Serralada transversal, des del Far a Girona.

Els penya-segats calcaris, tan característics de la zona del Cabrerès es van dipositar en un mar tropical ara fa uns 50 milions d’anys. En alguns indrets d’aquestes cingleres hi trobarem milions de fòssils que formen gairebé tota la roca. Els nummulits han captivat la nostra imaginació.

DADES
▶️ Organització: ADENC (Sabadell) – Grup de botànica ESBARZER.
▶️ Guiatge: Josep Ma. Nogué, geòleg.
▶️ Participants: 15 (socis i no socis).
▶️ Punt de trobada (com arribar-hi):
◼︎ Local Social de Susqueda (Sant Martí Sacalm)
▶️ Punt de sortida i arribada del recorregut: Local Social de Susqueda.
▶️ Climatologia: Dia solellós i primaveral.
▶️ Avituallament: Sortida de tot el dia. Suggeriments per a l’esmorzar i hidratació:
◼︎ Snack Bar Torrent (Amer). Dins la vila, a peu de la C-63. De pas, si es ve del sud.
◼︎ Local Social de Susqueda (Sant Martí Sacalm). Només obert dissabte i diumenge de 9.00 a 16.00 h. Esmorzar i entrepans. Llar de foc per fer torrades.
◼︎ Restaurant Santuari del Far. Bar, cafeteria, restaurant i hostatgeria. Cuina catalana.
▶️ Llocs d’interès
◼︎ Amer. Si hi ha temps, val la pena visitar la plaça quadrada medieval d’aquesta històrica vila.
◼︎ Sant Martí Sacalm. Església romànica de Sant Martí.
◼︎ Castell de Fornils. Hem albirat les seves ruïnes des de nucli de la Triola.
◼︎ Santuari de la Mare de Déu del Far. Des de la miranda, talaia privilegiada, sempre he pensat que Mn. Jacint va trobar la inspiració per a alguns dels versos de l’Emigrant.
“Hermosa vall, bressol de ma infantesa …
… marges i rius, ermita al cel suspesa …”
Gent ADENC pel Cabrerès: moments en imatges

RECORREGUT GEOLÒGIC PEL CABRERÈS
Quan faig l’intent de fer-me a la idea del temps geològic no em resulta gens fàcil imaginar la xifra de 50 milions d’anys. Crec que el meu límit imaginatiu voreja els 70.000 anys, quan es creu que els homínids van adquirir consciència cognitiva; i en prou feines. Tanmateix tinc la impressió no haver sigut l’únic, amb aquesta limitació, dels qui acompanyàvem avui Josep Ma. Nogué. El seu guiatge ens fa caure en detalls que, ben pensat, són prou evidents. D’altres no ho són tant d’evidents. És aleshores quan ens ho posa fàcil i entenedor, ja sigui amb la metàfora, la similitud o el toc d’humor. Així hem anat fent camí. Fent camí i cavil·lant:

◼︎ El Far. Observem aquesta proa de vaixell imponent davant dels nostres ulls: dipòsits calcaris de fons marí escampats al llarg de 45 milions d’anys, quan els Pirineus anaven encara al parvulari. Sota la proa observem franges de color vermellós; seran sorres o roques sedimentàries. On estem ubicats, a peu de pista, el terreny és més regular i uniforme. Estem tocant fons.
Dalt de tot, just a la proa, s’ubica el Santuari de la Mare de Déu del Far. La panoràmica és d’allò més espectacular. Aquest indret ha sigut, des de temps immemorial, lloc de trobada i devoció tant de la gent de la contrada com de comarques més llunyanes. Una visita, tot i que breu, a la capella ens recorda la devoció religiosa de generacions. No hi manquen els fulls dels goigs dedicats a Santa Maria, com passa a la majoria de santuaris de casa nostra. Aquest és el seu encapçalament:
“Puix us heu dignat honrar
aquest lloc, sagrada aurora:
Sigueu nostra intercessora
Verge Maria del Far.”

◼︎ Concepte: diferència entre roca sedimentària i sediment (sorra). En poques paraules, una roca sedimentària seria un conjunt de dipòsits (sediments) que per acció del vent, l’aigua, la pressió i materials que amb el pas del temps han fet de ciment. Els sediments sense aquest procés de cimentació segueixen essent sorres. Les arenisques vermelles denoten que eren dipositades en una zona d’alta oxigenació (amb molt moviment de l’aigua, un riu o la zona marina de costa).

◼︎ Falles, cingleres, graus. El Cabrerès és una elevació entre les falles de Sant Joan de Fàbregues (zona Rupit) i de la vall Hostoles (zona Amer). Les dues falles són les responsables de cingleres imponents i majestuoses, d’un seguit de graus (replans o camins costeruts que superen esglaons de roca) esglaonats i també de tota l’activitat volcànica de la Garrotxa. La falla de la vall d’Hostoles és responsable també d’aigües termals tan conegudes com les de la Font Picant d’Amer. Tot l’altiplà del Cabrerès està per sobre dels 1000 m.

Aquests detalls només són una pinzellada de molts altres que s’han comentat al llarg de la ruta i de la jornada.
♻️ Descripció més detallada de la ruta (mapa, km, desnivells, temps en moviment, etc.) i imatges del recorregut:
◼︎ Ruta wikiloc d’esporqueret: Passejada per un fons marí

NUMMULITS
(Els nummulits, alveolines, assilines, … formen part d’un grup d’organismes unicel·lulars que viuen en mars tropicals i que en conjunt reben el nom de foraminífers).

En el segon tram del recorregut (vegeu ruta wikiloc), ja prop del Far, és on realment hem tingut el goig intel·lectual de la diada. Hem trepitjat, observat i admirat la munió de nummulits estampats a les roques o escampats per tot arreu en un bon tram de corriol. De fet, en diversos indrets de Catalunya s’hi poden trobar gran quantitat de restes d’aquests fòssils. No ens ha calgut pujar els escalons de la Catedral de Girona per comprovar que estan fets amb pedres que contenen milions de nummulits; ho hem comprovat en un banc a la mateixa entrada del Local Social de Susqueda.

Aquestes criatures primitives, unicel·lulars i diminutes en forma de llenties, dominaven aquest antic mar tropical. Potser, fins i tot, eren una plaga de proporcions bíbliques. He descrit aquestes criatures com a diminutes, però el cert és que cal considerar-les com a gegants de mida extraordinària si les comparem amb la majoria d’organismes unicel·lulars microscòpics del seu entorn i època.

El seu nom “nummulit” prové del diminutiu llatí de nummulus (moneda petita); per tant “nummulit” seria una moneda petita de pedra (lithos, pedra en grec). Els exemplars més comuns que hem albirat eren de la mida d’un cèntim d’euro; tanmateix n’hem observat de molt més petits, però també podien ser més grans (fent honor a la nostrada pesseta). Uns dels aspectes curiosos que han captivat la nostra atenció ha sigut el seu estil vertical de desplaçament: situats en el fons marí, buidaven l’aigua les seves cavitats per pujar i les emplenaven per baixar. El seu desplaçament horitzontal només es produïa pels corrents marins. Els seus esquelets, un cop morien, s’acumulaven en forma de barres de sorra en què cada gra era un esquelet d’aquests protozous.