Penjat el 4 d'octubre de 2022, per Adenc
El dissabte 24 de setembre coincidint amb el 60è aniversari de les riuades de Terrassa, uns fets que van deixar empremta a moltes famílies terrassenques, vam organitzar amb la Comissió de rieres i el Museu de Terrassa, una visita guiada amb experts a la riera de les Arenes, moderada per l’Òscar Galeote, membre de la junta de l’ADENC i de la Comissió de Rieres de Terrassa.
Vam començar la visita amb l’aportació del Josep Maria Nogué, geòleg, soci de l’ADENC.
Amb ell, vam entendre que el desastre no va ser natural, sinó que va ser humà a causa de molts errors en com estava construïda la ciutat. Aquelles riuades van succeir a causa del gran cabal de la riera en aquell moment, que l’aigua baixava molt de pressa (hi ha molt pendent), amb molts remolins i molt de fang. La seva capacitat erosiva era molt gran, molt més gran del que podríem pensar veient el curs «normal» de la Riera.
La Mía Pérez, del servei educatiu del Museu de Terrassa, va explicar el context de la ciutat el 1962, abans dels fets. Terrassa va créixer molt en nombre de persones a causa de la migració, no hi havia cap mena de planificació urbanística i per això molts habitants van edificar al curs de la riera amb el permís de l’ajuntament, cosa que va provocar la gran magnitud de la desgràcia. Ana María Martínez, de l’associació de nens desapareguts a les riuades, apuntava que quan les famílies arribaven amb tren, els propietaris de les terres ja els hi venien els terrenys, sense haver-los vist i sense saber que era un espai perillós.
Durant tota la visita, tal com ens indicaven l’Òscar i la Mía, vam poder comprovar que tant en el passat com en l’actualitat, la ciutat està construïda sense tenir en compte la naturalesa de la riera ni la seva conca fluvial, que ocupa quasi el total de la ciutat de Terrassa. Una de les reivindicacions van ser la renaturalització de la riera.
En Joan Cuscó, biòleg ambiental i membre de l’ADENC, va fer l’aportació botànica incidint en la necessitat de biodiversitat en entorns urbans. Vam conèixer el tipus de vegetació que s’estableix a la riera, adaptada a l’entorn hostil, a l’excés de matèria orgànica i sovint al pas violent de l’aigua. Per tant, plantes oportunistes amb cicles anuals i amb altes capacitats de sobreviure a condicions extremes. Teniu l’exemple al díptic, generat com a suport gràfic per a la sortida.
Finalment, L’Òscar va incidir en la importància de les rieres i la seva influència als barris. Visualitzant un futur per restablir les dinàmiques naturals, connectar els barris, millorar en salut ambiental i, per tant, la salut de les persones, gestionar l’aigua com a un recurs i no com a residu…,
Díptic portada i contraportada